Beep’ngo per Samsung. Utilitzar-lo i recuperar les dades antigues

Hi ha un programa que per bé que molta gent ha deixat escrit a les xarxes que el considerava bloatware, per mi i alguns -pocs- incondicionals és senzillament imprescindible i determinant a l’hora de canviar de telèfon.

BEEP’NGO

 

Parlo d’un programa senzill però potent, que per desgràcia ja ha deixat d’existir. Un programa que encara és hora que trobi en la competència algú que li pugui fer ombra. Sembla que als seus inicis es va aliar amb Samsung per oferir en exclusivitat un servei increïblement pràctic i del qual no tinc constància que cap altre programa hagi aconseguit, encara ara. Samsung posava la tecnologia física i Beep’ngo el software i la tecnologia innovadora. Podeu aconseguir més informació llegint aquí. És brutal. És com si haguessin fet màgia.

En resum i en definitiva no és res més que una app per Android que permet guardar la informació de targetes de fidelització. Carnets de biblioteca, del súper, de la botiga on comprem la roba, on posem combustible… del Super 3 i el Piolet, de la CASS, de l’Abacus i de les associacions on pertanyem… També podem tenir-hi evidentment còpia dels passaports, de les targetes de crèdit per si mai les perdem o per tenir-les més a mà. Amb imatge davant, darrera i el més important i realment innovador, el sistema exclusiu de “beaming”, que resulta que és tant senzill com emetre amb llum infraroja el codi de barres per permetre que les botigues puguin llegir la targeta directament amb el seu escànner (si hi ha incorreccions en la terminologia tècnica ja em perdonareu).

El problema és que tal hi com es pot llegir a la seva pàgina web, l’empresa o almenys la app va ser abandonada a partir del maig de 2017. Això passa contínuament i tampoc caldria fer-hi ara, un any després, un post recordatori. Però si el faig és perquè per a mi s’ha convertit en un “must have”. Una aplicació que fa el que ha de fer amb tota solvència i fins ara no n’he trobat cap altra que la pugui substituir. I hi tinc molta informació entrada que no voldria perdre. I totes les caixeres quan els hi mostro el telèfon amb la targeta em miren com dient… – “au, ara a teclejar el codi, quin pal!”. I no. Els dic que passin l’escànner i flipen perquè em diuen que és la primera vegada que la màquina ho llegeix! No entenc com encara ara ningú més ho ha fet. Potser per les patents, no ho sé.

El fet és que fa anys que la utilitzo, la tinc a plè rendiment i amb l’antic Note 3 cada vegada que instal·lava alguna ROM el recuperava (el programa i les dades entrades – targetes-) utilitzant el Titanium Backup, que requereix tenir el root fet al telèfon. Ara tinc un Note 8 i encara no em ve de gust de fer el root, així que porto temps investigant de quina manera ho podria recuperar. Veient la extrema dificultat, ja he provat moltes altres opcions que semblen similars, però en realitat no són gens bones (per moltes estrelles i fans que tinguin, a mi m’han resultat un autèntic desastre).

Així que com sempre que calen informacions tècniques sobre Android, he anat a petar a XDA-Developers. Allà i per tot internet en general hi ha altres desesperats com jo cercant informació i solucions aparentment inexistents. Però un crack hi ha posat la manera d’aconseguir-ho. I l’he seguit. I ara tinc el Beep’nGo recent instal·lat, restaurat tal qual el tenia al vell Note 3. Però al Note 8. I funciona de meravella.

Així que poso la solució aquí, per ampliar l’abast per tothom que la cerqui. La tradueixo, i aclareixo alguns aspectes que a mi m’han generat algun problema.

Ideal pels usuaris JA EXISTENTS del programa. Pels nous, lamentablement diria que no hi ha solució , ja que el programa si no parteix d’una còpia ja existent no permet crear un nou usuari.

La clau de volta es troba aquí, i l’ha escrit un usuari amb el Nickname “MisterKosmos“. La copio integra. I hi poso comentaris en color:


Steps to migrate BeepnGo including data from old to new phone
install ADB ( developer.android.com/studio/command-line/adb ) on your PC [De fet no cal instalar res, només cal buscar el paquet “platform-tools_r27.0.1-windows” – el podeu trobar aqui, descomprimir-lo en algun directori fàcil de trobar i treballar a partir d’aquí]

Open cmd window in the folder where ADB is located

on old phone: enable USB debug option in developer options
connect old phone to PC ( watch for question popups on phone and answer them)
check if phone is visible to adb : adb devices
commands:

adb backup -apk com.mobeam.beepngo ( watch for question popups on phone and answer them, if your phone is encrypted it will ask for a password (use simple password like the letter ‘a’ . This command will create a file backup.ab in the current folder) [Jo aquí vaig tenir el primer problema, i és que al meu Note 3 no em sortien uns botons que han d’aparèixer a baix de tot. Intuïtivament vaig aconseguir que passés la pantalla, però em va provocar alguna baralla amb el pc i el mòbil]

[the previous command should have backed up the apk as well. However on my phone this did not work so we need some more steps to copy the apk too:]
adb shell
pm list packages -f | grep mobeam
will show the path where the application is stored (in my case:
package:/data/app/com.mobeam.beepngo-2/base.apk=com.mobeam.beepngo ) [en el meu cas el directori era lleugerament diferent]

copy the apk to a folder which is visible on PC:
cp /data/app/com.mobeam.beepngo-2/base.apk /storage/self.primary/Download/beepngo.apk [aquí vaig tenir un altre problema, i és que el directori que ell posa per passar la còpia en el meu Note 3 no existia. Vaig anar provant a les palpentes però quan aconseguir un directori vàlid, només era de lectura. Així que vaig aprofitar que tenia el Titanium backup i el root fets per investigar un directori vàlid, i ja va funcionar tot]
exit
(you are back at the normal cmd window prompt, don’t close the window yet)

Now on PC open windows explorer, navigate to your phone devices Download folder and copy beepngo.apk to a folder on PC
Disconnect old phone

on new phone: enable USB debug option in developer options
Connect new phone (watch for question popups on phone and answer them)
Copy beepngo.apk to the Downloads folder of the new phone
On phone use file manager, navigate to Downloads folder and run the beepngo.apk to install beepngo

On PC go to the command window:
check if new phone is visible to adb : adb devices
adb restore backup.ab (this will restore the beepngo files, watch for popups on your phone and answer quesitons. if you had to enter a password for encryption, please enter the same password again ) [El problema final és que després d’haver fet tots els passos i finalitzada teòricament la restauració de les dades, en obrir el programa no s’havia realitzat cap restauració. Havia desinstal·lat el programa, reinstal·lat, reiniciat el mòbil per si de cas.. però res. El problema estava que el backup de les dades no s’havia realitzat correctament, ja que el fitxer resultant era de 0 bits. Un cop localitzada l’errada, i subsanada, ja tot com una seda]

Start beepngo and the data from previous phone is visible [ I VISCAAAA!!!! FUNCIONA!!!]

——————–

Biblioteques digitals

Fa pocs dies va sortir la notícia als diaris (i 2) i a la televisió que a Andorra ja disposem de servei de préstec de llibres i revistes digitals.

Sembla que ja fa un temps que el sistema funciona a Catalunya, tot hi que jo me’n vaig assabentar la mateixa setmana que van anunciar la bona nova a l nostre país.

El sistema l’han batejat com eBiblio, un nom que si bé no és el més original del món, trobo que és ben pensat i diu exactament el que és, sense haver de recórrer a funambulismes innecessaris.

Lògicament el primer que vaig fer en assabentar-me’n va ser trobar el moment per donar-me d’alta al sistema, i és que cal, a més de tenir el carnet de qualsevol biblioteca del país, anar físicament a la biblioteca per a que et donin d’alta (sembla que es volen assegurar que els facilitis un correu electrònic, potser per tenir una manera fiable d’entrar en contacte amb tu, no ho sé). Al cap d’un parell d’hores vaig rebre un mail amb la informació per entrar al sistema (nom d’usuari i contrasenya). I ja està! A partir d’aleshores ja pots triar i remenar entre la de moment exigua quantitat de títols disponibles, entre llibres i revistes. Si en vols demanar en préstec però ja necessites instal·lar un programa d’Adobe (Adobe Digital Editions 4.5) que gestiona els drets digitals de les obres. Allà pots demanar prestats o retornar els volums.

La prova l’he fet amb Una columna de foc, d’en Ken Follet, i ha estat completament satisfactòria!

Llibre electrònic Kobo Aura (2 edition)

Fa uns temps (poc, un mes i mig) que vaig decidir renovar el llibre electrònic, el lector de llibres electrònics, vaja. L’antic l’he jubilat després d’un munt de bons serveis prestats. Vaig dubtar força entre comprar el rei dels e-readers (el kindle d’Amazon) o algun altre. Al Fnac del Pyrenées justament feia un temps que tenien e-readers de la marca Kobo, canadenca, que semblaven molt similars, però amb l’avantatge de no ser tant absurdament intrusius com els Kindle. Preus similars, característiques similars. Com que els llibres electrònics no van precisament baratets, no contemplava la possibilitat de comprar-ne a carretades a través d’Amazon, així que el que en alguns països pot ser un avantatge (accés directe a la gran biblioteca d’Alexandria actual), per mi no representava cap punt fort. Per contra, com que la privacitat resulta que si que hem preocupa, i Amazon no és precisament una empresa famosa per les seves bones pràctiques, la decisió es va decantar amb relativa facilitat cap al cantó canadenc. M’hagués agradat comprar la versió ultra mega fashion del kobo que és més gran, amb protecció per aigua, amb molta més llum i que apretant un botó et fa un massatge i et treu un cafè, però també era sensiblement més car, així que la versió bàsica (amb llum, que és una PASSADA) ja hem va semblar més que bé.

I és que el més xulo, és la llum LED que incorpora. També la velocitat a l’hora de passar pàgines o navegar per la bilblioteca interna (memòria interna, no té SD), el poc pes del llibre, la qualitat de la pantalla (que tampoc necessitem res de l’altre món… és per llegir), els leds que et permeten llegir de nit sense tenir cap llum obert i no molestar al personal, la duració de la bateria…

 

La llàstima, que el català no surt per enlloc. Tampoc en els altres, però (cabrons). Les especificacions es poden trobar aquí, però a més les copio per si canvien l’enllaç:

Pantalla: Pantalla táctil Carta E Ink HD de 6” de 1024 x 768 de resolución, 212 ppp
Peso: 180g
Tamaño: 159 x 113 x 8.5 mm
Almacenamiento: Memoria interna de 4 GB con capacidad para almacenar hasta 3000 eBooks
Iluminación frontal: ComfortLight integrada, totalmente ajustable con revestimiento microfino para ofrecer durabilidad y distribución uniforme de la iluminación
Personalización: TypeGenius: 11 fuentes diferentes y 40 tamaños entre los que elegir
Ajustes exclusivos de grosor y nitidez de fuentes
Formatos compatibles: 14 formatos de archivo soportado de forma nativa (EPUB, EPUB3, PDF, MOBI, JPEG, GIF, PNG, BMP, TIFF, TXT, HTML, RTF, CBZ, CBR)
Lee eBooks alquilados de una biblioteca pública
Conectividad: Wi-Fi 802.11 b/g/n y micro-USB
Duración de la batería: Dura semanas*
Idiomas: Inglés, francés, alemán, español, neerlandés, italiano, portugués brasileño, portugués , japonés y turco
Otros: Sin publicidad ni interrupciones

Resoldre problema php “Cannot modify header information”

Ostres portava unes quantes setmanes batallant perquè no podia entrar al blog (aquest i un altre) per editar-lo o afegir entrades. Havia provat de tot i m’estava plantejant de reinstal·lar-lo del tot, o bé d’esperar una actualització que resolgués el problema.

El cas és que hem sortia en intentar entrar l’avís “Cannot modify header information – headers already sent by”.

Per internet es troben diverses causes, però a mi la solució que m’ha funcionat és la que he trobat en aquest blog Cybmeta, que a més d’una explicació senzilla i netament clarificadora, ens deixa un arxiu php que ens resol ell solet el problema. Bàsicament resulta que hi ha un espai en el codi d’algun arxiu php on no hi hauria de ser. I això ens impedeix la execució de la resta de codi del wordpress. Total, deixo enllaç directe a l’arxiu que ho soluciona. Només cal copiar-lo a l’arrel del blog, posar la nostra adreça del blog i el nom de l’arxiu php (per a que s’executi) i voilà! Màgia. L’arxiu l’he copiat al meu servidor per si desapareix: Arxiu PHP

Cloud computing (arxius al núvol) o com renunciar a més de 2000 anys d’història

Fa un temps que hem sento bombardejat per la nova moda del “cloud computing”. Només faig que llegir articles de blogs, de diaris en paper o digitals i rebo un munt d’ofertes aparentment immillorables per a adquirir (fins hi tot de manera gratuïta) un més que considerable espai a la xarxa, en algun servidor pràcticament il·localitzable d’algún racó de món (encara que sigui del món més industrialitzat). I aquesta sensació a anat in crescendo en el que portem d’any. Sembla que alguns poders realment importants han decidit que una bona part de la població ha de posar tota la seva informació (música, documents de text, presentacions, pdf, fotografies privades, arxius bancaris, mails…) en ordinadors que no controlen als quals és relativament senzill d’accedir. Els punts a favor que acostumen a donar és la disponibilitat permanent dels arxius, la seguretat de la gestió dels mateixos i que serà molt més difícil que es perdin en cas d’accident per causes majors (incendis, inundacions, robatoris) i difícilment un hacker hi accedirà perquè estaran barrejats entre milers de milions d’altres arxius d’altres incauts que també hauran confiat en l’anomenat núvol.

Estem d’acord en que és molt pràctic disposar d’alguns arxius disponibles permanentment. Fins hi tot és cert que molts de nosaltres tenim una part molt important de la informació disponible gràcies a servidors de tercers que l’emmagatzemen i ens en garanteixen l’accés, ús i abús. Penso en gmail, picasa, facebook, twitter, evernote… Però després de les revelacions que han anat sortint a la llum pública gràcies a un treballador (ex treballador) d’una empresa subcontractada per la NSA, Edward Snowden, tot aquest interès desmesurat per tenir a l’abast dels dits els nostres arxius té més mala pinta que mai. Si els arxius són en CD’s, DVD’s, discs durs extraïbles o unitats USB són pràcticament inabastables pels serveis d’espionatge (sempre que no hi tinguin un interès directe. En aquest cas no hi hauria res a fer). En canvi, si són en servidors d’empreses -sobretot americanes- són a la pràctica fitxers públics. Tot el que estigui a la xarxa és susceptible de ser violat. El que està al nostre ordinador evidentment també, però ja hi ha d’haver un interès directíssim per a que algú ho vulgui venir a buscar.

Les meves dades més sensibles són l’àlbum fotogràfic familiar. No confio en posar-les a disposició de serveis cloud perquè no tinc la confiança necessària en com tractaran aquestes dades, ni si l’empresa sobreviurà al pas dels anys, ni tan sols tinc la confiança que hem mantinguin les condicions contractuals que avui hem conviden a signar. És com un servei de facturació al núvol. Pot ser molt útil durant un temps, però no et poden assegurar que d’aquí a 10 anys continuaran estant allà, posant a la teva disposició les factures generades durant aquest temps, les dades dels clients o les estadístiques d’ús. Un programa instal·lat en un ordinador si que t’ho pot assegurar. Pot evolucionar el programa, pot desaparèixer l’empresa, però mentre tinguis un ordinador amb un sistema operatiu compatible és vàlid. No tindràs disponibles les noves opcions, ni les millores, això si.

Potser es tracta que tota la tecnologia d’internet encara és massa jove i no hi ha directrius clares internacionals que garanteixin una manera de treballar en condicions. Actualment, i més amb el que estem aprenent de com s’abusa de l’espionatge i com es monitoritzen absolutament totes les trucades, tots els mails… absolutament tot!

Ja ho diuen que la millor seguretat és no escriure el secret enlloc, però com que l’equilibri consistiria en trobar un punt en que convergissin la seguretat de les nostres dades amb la utilització dels moderns sistemes que tenim actualment al nostre abast, ara mateix crec que la manera més barata d’aconseguir-ho és bolcar periòdicament la informació en un disc dur extraïble.

 

 

 

Política empresarial, qüestió de confiança o deixar-se portar pel corrent

Android i ROMs no oficials

Porto uns dies capficat amb el canvi de ROM del Samsung Galaxy Note N7000. Primer va ser canviar el kernel per un de més actual (impressionant com arriben a fer feina aquesta gent que s’hi dedica), després rootejar-lo, i ara finalment hem vaig decidir a canviar la ROM stock que portava per una altra de personalitzada. Vaig triar posar-hi una ROM que es diu Slim Bean, tot hi que sabia que corria el risc de perdre algunes coses que potser trobaria a faltar. Per no parlar del fet de tornar a configurar tots els comptes (linkedin, gmail, poket, evernote… i un llarg etcètera).

La ROM en si està molt ben feta, molt ben cuidada en els detalls, és francament molt ràpida i ve preparada per a que cadascú hi posi el que li interessi més, sense aplicacions inútils que tots ens trobem instal·lades al mòbil sense desitjar-les. Estèticament és increïble, també.

Però ai las! No està preparada per a ser la ROM del Note. I és que el N7000 no és un telèfon normal, i Samsung s’hi va esmerar molt en el software específic per al Note. Hi haurà gent que no li farà res un telèfon com el Note amb les mateixes funcionalitats que un S2, però a mi si.

Així que avui he procedit a instal·lar de nou una ROM stock, amb les seves mancances però també amb la seguretat que hem dóna saber que TOT funcionarà a la perfecció, inclòs la ràdio FM i el S-pen, i la cobertura de wifi que en la slim havia perdut força.

Conclusió: Cal tenir clar que és vol quan es canvia de ROM, perquè a més de poder quedar-nos sense telèfon ens podem estalviar moltes hores de feina inútil..

Per cert, que per a flashejar la ROM stock he utilitzat per primera vegada el programa Odin, i cap queixa. Tot ha anat a la perfecció.

 

 

 

Root Samsung Galaxy Note (N7000) amb Android Jelly Bean

Fa un temps que tinc un Note (N7000) i fins ara nomes l’anava actualitzant amb els updates oficials de Samsung, via Samsung Kies. Com que Andorra no és un país que tinguin massa en compte, per aquests menesters havia canviat el CSC (que es el codi que indica el país del telefon) pel LBT, que és el codi identificatiu d’Alemanya, el país que a Europa rep les actualitzacions mes aviat. Entre aquesta i la espanyola o francesa poden passar perfectament més de 3 i 4 mesos, és per això que aquest pas va ser el primer que vaig fer.

Fins ara content i feliç amb la versió 4.1.2 d’Android (del sabor JB o Jelly Bean, la darrera actualització disponible fins ara… per Samsung). Pe`ro aquesta darrera setmana Samsung ha anunciat que la propera actualització (la 4.1.3) serà la darrera per al meu Note, així que avui he decidit començar a trastejar sense manies. Ja ho vaig fer així per al seu antecesor un HTC Diamond, i com que hem va donar bons resultats continuo amb aquesta línia de treball.

El primer i més important és mirar d’evitar carregar-me un aparell que ronda els 600€, i sabent que Samsung amb els seus darrers telèfons havia utilitzat un xip amb un error greu de funcionament, que el podia deixar totalment inservible, el primer pas és instal·lar un Kernel segur, en el meu cas ha estat un que anomenen PhilZ (el nom de guerra del seu creador?) i es pot trobar tota la informació aquí, òbviament i com no podia ser d’altra manera, del fòrum d’experts Forum XDA-Developers.

Aquest kernel té l’avantatge que a més d’instal·lar un kernel segur, ens aporta entre altres coses l’accés root al dispositiu. Aquesta també és una funció que m’interessava aplicar, per a poder desinstal·lar algunes aplicacions natives que no utilitzo i no vull que estiguin al meu telèfon. També podré, amb software específic, limitar l’accés de les aplicacions a internet, o a qualsevol altra funció del telèfon que vulgui. Control total. I també responsabilitat total!

Tinc instal·lat el Titanium Backup, que no desplega tot el seu potencial fins que disposes d’accés root, i ara queda pendent d’instal·lar alguna aplicació que hem permeti gestionar tot el nou “poder” que he alliberat.

I és a partir d’aquí, amb el kernel ja assegurat, que mitjançant Odin o algun altre mètode podré començar a instal·lar ROMs més depurades que la rom stock de Samsung i que per exemple millorin l’ús de la bateria, que ara mateix la drena molt més ràpidament que l’anterior versió d’Android!

Desapareix Google Reader.. i ara què?

Portem uns dies esparverats amb la notícia bomba que ha deixat anar Google sense preavís… Google Reader tanca. Tancarà el dia 1 de juliol d’enguany. No és una bona notícia, diuen que això només afecta als heavy users, però no hi estic d’acord. La subscripció per RSS és una excel·lent manera de seguir els blocs que t’interessen i no perdre’n cap publicació. Que es poden acumular sense remei? Lectura en diagonal, o esborrat sense miraments i posar-se al dia sense recances. Que un blog inunda d’apunts… És necessari estar-hi subscrit? És qüestió d’organització! És molt pitjor seguir l’actualitat per twitter, que no permet una mínima organització ni lectura aprofundida de res. Si segueixes més de 100 persones amb un mínim d’activitat navegues sense rumb tot el dia.

Jo ja he trobat un digne substitut. Es diu Feedly i de moment és molt més visual que GReader. Encara estic en plena adaptació i encara no he aconseguit un ple domini del nou entorn, però crec que hem servirà i amb el temps segur que encara serà més eficient en la càrrega dels feeds i la lectura dels posts més interessants. una cosa que ja he trobat força útil són les recomanacions de blogs similars al que tu estas llegint en aquell moment.  Té aplicació per a tots els dispositius mòbils, es pot utilitzar via web i per al Chrome té una app especial. Es sincronitza automàticament amb Reader i promet millorar en el futur més immediat. He provat algunes altres alternatives i no m’han semblat gens convincents. Feedly, si.

Libreoffice, la suite ofimàtica lliure i gratuïta que substitueix a l’Office de Microsoft

En aquesta altra entrada ja en vaig parlar (com passa el temps!) i és que en aquell moment, i fins ahir 12 de juny de 2012 jo no hauria recomanat a ningú que s’instal·lés la suite ofimàtica lliure i gratuïta Libreoffice per a un entorn de treball. En canvi, continuava (i continuo) considerant que Openoffice és una suite perfectament usable per a aquest menester.

Però arran del trasvàs de desenvolupadors i traductors de l’Openoffice cap a la Libreoffice, la primera tot hi que continuava el seu camí, ja no comptava amb el suport de la comunitat, pel que la versió en català quedava aturada sobtadament. La Libreoffice, tot hi comptant amb tot el suport, no anava bé. No estava llesta, i de fet encara considero que té certs aspectes d’interfície gràfica que no estan ben resolts. Però en tot cas són coses menors, i la contrarietat més gran que fins ara hi trobava és que la velocitat d’interacció entre el ratolí i la pantalla, o el sol fet de gravar un full de càlcul emprava massa segons dels que haurien estat desitjables. Sobretot si ho comparem amb l’Openoffice, quan aparentment haurien d’haver estat idèntics per a una i altra suite.

Finalment aquest matí la Libreoffice, que des de fa unes setmanes era la meva eina de treball principal ha avisat que hi havia disponible l’actualització 3.5.5. I aparentment no hi hauria d’haver massa diferència amb la versió anterior, la 3.5.4 que és la que estava utilitzant jo, però tan bon punt ha actualitzat la versió, els anteriors problemes que francament eren insuportables han desaparegut, i ara si més no la velocitat és excel·lent, pel que ja puc afirmar que ara si que la Libreoffice mereix les meves recomanacions a tothom. I si no n’hi ha prou, potser els prop de 700€ que costa la versió de l’Office de Microsoft ajudin a decantar la balança cap al costat lliure i gratuït.

Com aconseguir capturar el so del pc

Avui se m’ha presentat un problema que he hagut de resoldre tirant de google.

Resulta que estic interessat en capturar l’audio que emet la targeta de so del pc. Això pot interessar-nos per exemple per a gravar la radio en streaming, converses amb el skype, música en streaming, diàlegs o cançons de películes, sons o músiques de jocs… i segurament moltes altres coses que ara no hem venen al cap.

La qüestió és que tot hi instal·lant alguns programes que suposadament aconsegueixen això mateix, no hi havia manera de treure el so net, que no fos el so del micròfon, que òbviament es sentia fatal un cop ho escoltaves.

Investigant una miqueta resulta que el windows 7 disposa d’aquesta possibilitat però francament amagada.

Males llengües diuen que és per a evitar donar ales a la pirateria. No ho sé. El cas és que s’han de seguir alguns passos (senzills) per a activar-ne aquesta capacitat.

El primer pas és instal·lar uns drivers que ens permetran tirar endavant el projecte. Els drivers en qüestió són de Realtek i es poden trobar en aquesta pàgina: http://www.realtek.com.tw/

Un cop arribats aquí hem d’anar a la pestanyeta “Downloads” que hi ha a la part superior, i allà elegim la opció que posa “High Definition Audio Codecs (software)”.

Actualment la primera opció on ens porta aquesta elecció correspon al sistema operatiu Windows 7. Si n’estem utilitzant un altre doncs clicarem al que pertoqui. Això ens baixarà al nostre pc un arxiu zip que segurament podrem instal·lar directament. S’ha d’instal·lar i reiniciar l’ordinador.

Un cop reiniciat, cal fixar-se que a la zona inferior de la pantalla (on hi tenim el rellotge) hi ha una icona que representa un altaveu de color blanc. Hi posem el ratolí al damunt i cliquem amb el botó dret. Al menú que ens apareix, clicar sobre “Dispositius d’enregistrament”.

A la finestreta que se’ns obre, clicar a l’interior de la finestra però fora dels dispositius existents, amb el botó dret, i elegir que es mostrin els dispositius inhabilitats.

Ara si que podem elegir, finalment, el famós Stereo Mixer, o Mezcla estéreo en castellà. Que és el responsable que ens permetrà fer les ansiades gravacions. L’hem de convertir en predeterminat (botó dret damunt del Stereo Mixer per a fer-ho).

I ja està. Ara ja podem capturar l’àudio que passi per la nostra targetra de so, amb diferents qualitats, dependrà del programa capturador. Un bon programa per fer-ho és el Super Mp3 Recorder Professional. Senzill i efectiu.

Aquesta informació l’he aconseguida gràcies a aquest enllaç.

A gaudir!