Llibre electrònic Kobo Aura (2 edition)

Fa uns temps (poc, un mes i mig) que vaig decidir renovar el llibre electrònic, el lector de llibres electrònics, vaja. L’antic l’he jubilat després d’un munt de bons serveis prestats. Vaig dubtar força entre comprar el rei dels e-readers (el kindle d’Amazon) o algun altre. Al Fnac del Pyrenées justament feia un temps que tenien e-readers de la marca Kobo, canadenca, que semblaven molt similars, però amb l’avantatge de no ser tant absurdament intrusius com els Kindle. Preus similars, característiques similars. Com que els llibres electrònics no van precisament baratets, no contemplava la possibilitat de comprar-ne a carretades a través d’Amazon, així que el que en alguns països pot ser un avantatge (accés directe a la gran biblioteca d’Alexandria actual), per mi no representava cap punt fort. Per contra, com que la privacitat resulta que si que hem preocupa, i Amazon no és precisament una empresa famosa per les seves bones pràctiques, la decisió es va decantar amb relativa facilitat cap al cantó canadenc. M’hagués agradat comprar la versió ultra mega fashion del kobo que és més gran, amb protecció per aigua, amb molta més llum i que apretant un botó et fa un massatge i et treu un cafè, però també era sensiblement més car, així que la versió bàsica (amb llum, que és una PASSADA) ja hem va semblar més que bé.

I és que el més xulo, és la llum LED que incorpora. També la velocitat a l’hora de passar pàgines o navegar per la bilblioteca interna (memòria interna, no té SD), el poc pes del llibre, la qualitat de la pantalla (que tampoc necessitem res de l’altre món… és per llegir), els leds que et permeten llegir de nit sense tenir cap llum obert i no molestar al personal, la duració de la bateria…

 

La llàstima, que el català no surt per enlloc. Tampoc en els altres, però (cabrons). Les especificacions es poden trobar aquí, però a més les copio per si canvien l’enllaç:

Pantalla: Pantalla táctil Carta E Ink HD de 6” de 1024 x 768 de resolución, 212 ppp
Peso: 180g
Tamaño: 159 x 113 x 8.5 mm
Almacenamiento: Memoria interna de 4 GB con capacidad para almacenar hasta 3000 eBooks
Iluminación frontal: ComfortLight integrada, totalmente ajustable con revestimiento microfino para ofrecer durabilidad y distribución uniforme de la iluminación
Personalización: TypeGenius: 11 fuentes diferentes y 40 tamaños entre los que elegir
Ajustes exclusivos de grosor y nitidez de fuentes
Formatos compatibles: 14 formatos de archivo soportado de forma nativa (EPUB, EPUB3, PDF, MOBI, JPEG, GIF, PNG, BMP, TIFF, TXT, HTML, RTF, CBZ, CBR)
Lee eBooks alquilados de una biblioteca pública
Conectividad: Wi-Fi 802.11 b/g/n y micro-USB
Duración de la batería: Dura semanas*
Idiomas: Inglés, francés, alemán, español, neerlandés, italiano, portugués brasileño, portugués , japonés y turco
Otros: Sin publicidad ni interrupciones

Resoldre problema php “Cannot modify header information”

Ostres portava unes quantes setmanes batallant perquè no podia entrar al blog (aquest i un altre) per editar-lo o afegir entrades. Havia provat de tot i m’estava plantejant de reinstal·lar-lo del tot, o bé d’esperar una actualització que resolgués el problema.

El cas és que hem sortia en intentar entrar l’avís “Cannot modify header information – headers already sent by”.

Per internet es troben diverses causes, però a mi la solució que m’ha funcionat és la que he trobat en aquest blog Cybmeta, que a més d’una explicació senzilla i netament clarificadora, ens deixa un arxiu php que ens resol ell solet el problema. Bàsicament resulta que hi ha un espai en el codi d’algun arxiu php on no hi hauria de ser. I això ens impedeix la execució de la resta de codi del wordpress. Total, deixo enllaç directe a l’arxiu que ho soluciona. Només cal copiar-lo a l’arrel del blog, posar la nostra adreça del blog i el nom de l’arxiu php (per a que s’executi) i voilà! Màgia. L’arxiu l’he copiat al meu servidor per si desapareix: Arxiu PHP

Cloud computing (arxius al núvol) o com renunciar a més de 2000 anys d’història

Fa un temps que hem sento bombardejat per la nova moda del “cloud computing”. Només faig que llegir articles de blogs, de diaris en paper o digitals i rebo un munt d’ofertes aparentment immillorables per a adquirir (fins hi tot de manera gratuïta) un més que considerable espai a la xarxa, en algun servidor pràcticament il·localitzable d’algún racó de món (encara que sigui del món més industrialitzat). I aquesta sensació a anat in crescendo en el que portem d’any. Sembla que alguns poders realment importants han decidit que una bona part de la població ha de posar tota la seva informació (música, documents de text, presentacions, pdf, fotografies privades, arxius bancaris, mails…) en ordinadors que no controlen als quals és relativament senzill d’accedir. Els punts a favor que acostumen a donar és la disponibilitat permanent dels arxius, la seguretat de la gestió dels mateixos i que serà molt més difícil que es perdin en cas d’accident per causes majors (incendis, inundacions, robatoris) i difícilment un hacker hi accedirà perquè estaran barrejats entre milers de milions d’altres arxius d’altres incauts que també hauran confiat en l’anomenat núvol.

Estem d’acord en que és molt pràctic disposar d’alguns arxius disponibles permanentment. Fins hi tot és cert que molts de nosaltres tenim una part molt important de la informació disponible gràcies a servidors de tercers que l’emmagatzemen i ens en garanteixen l’accés, ús i abús. Penso en gmail, picasa, facebook, twitter, evernote… Però després de les revelacions que han anat sortint a la llum pública gràcies a un treballador (ex treballador) d’una empresa subcontractada per la NSA, Edward Snowden, tot aquest interès desmesurat per tenir a l’abast dels dits els nostres arxius té més mala pinta que mai. Si els arxius són en CD’s, DVD’s, discs durs extraïbles o unitats USB són pràcticament inabastables pels serveis d’espionatge (sempre que no hi tinguin un interès directe. En aquest cas no hi hauria res a fer). En canvi, si són en servidors d’empreses -sobretot americanes- són a la pràctica fitxers públics. Tot el que estigui a la xarxa és susceptible de ser violat. El que està al nostre ordinador evidentment també, però ja hi ha d’haver un interès directíssim per a que algú ho vulgui venir a buscar.

Les meves dades més sensibles són l’àlbum fotogràfic familiar. No confio en posar-les a disposició de serveis cloud perquè no tinc la confiança necessària en com tractaran aquestes dades, ni si l’empresa sobreviurà al pas dels anys, ni tan sols tinc la confiança que hem mantinguin les condicions contractuals que avui hem conviden a signar. És com un servei de facturació al núvol. Pot ser molt útil durant un temps, però no et poden assegurar que d’aquí a 10 anys continuaran estant allà, posant a la teva disposició les factures generades durant aquest temps, les dades dels clients o les estadístiques d’ús. Un programa instal·lat en un ordinador si que t’ho pot assegurar. Pot evolucionar el programa, pot desaparèixer l’empresa, però mentre tinguis un ordinador amb un sistema operatiu compatible és vàlid. No tindràs disponibles les noves opcions, ni les millores, això si.

Potser es tracta que tota la tecnologia d’internet encara és massa jove i no hi ha directrius clares internacionals que garanteixin una manera de treballar en condicions. Actualment, i més amb el que estem aprenent de com s’abusa de l’espionatge i com es monitoritzen absolutament totes les trucades, tots els mails… absolutament tot!

Ja ho diuen que la millor seguretat és no escriure el secret enlloc, però com que l’equilibri consistiria en trobar un punt en que convergissin la seguretat de les nostres dades amb la utilització dels moderns sistemes que tenim actualment al nostre abast, ara mateix crec que la manera més barata d’aconseguir-ho és bolcar periòdicament la informació en un disc dur extraïble.

 

 

 

Política empresarial, qüestió de confiança o deixar-se portar pel corrent

Android i ROMs no oficials

Porto uns dies capficat amb el canvi de ROM del Samsung Galaxy Note N7000. Primer va ser canviar el kernel per un de més actual (impressionant com arriben a fer feina aquesta gent que s’hi dedica), després rootejar-lo, i ara finalment hem vaig decidir a canviar la ROM stock que portava per una altra de personalitzada. Vaig triar posar-hi una ROM que es diu Slim Bean, tot hi que sabia que corria el risc de perdre algunes coses que potser trobaria a faltar. Per no parlar del fet de tornar a configurar tots els comptes (linkedin, gmail, poket, evernote… i un llarg etcètera).

La ROM en si està molt ben feta, molt ben cuidada en els detalls, és francament molt ràpida i ve preparada per a que cadascú hi posi el que li interessi més, sense aplicacions inútils que tots ens trobem instal·lades al mòbil sense desitjar-les. Estèticament és increïble, també.

Però ai las! No està preparada per a ser la ROM del Note. I és que el N7000 no és un telèfon normal, i Samsung s’hi va esmerar molt en el software específic per al Note. Hi haurà gent que no li farà res un telèfon com el Note amb les mateixes funcionalitats que un S2, però a mi si.

Així que avui he procedit a instal·lar de nou una ROM stock, amb les seves mancances però també amb la seguretat que hem dóna saber que TOT funcionarà a la perfecció, inclòs la ràdio FM i el S-pen, i la cobertura de wifi que en la slim havia perdut força.

Conclusió: Cal tenir clar que és vol quan es canvia de ROM, perquè a més de poder quedar-nos sense telèfon ens podem estalviar moltes hores de feina inútil..

Per cert, que per a flashejar la ROM stock he utilitzat per primera vegada el programa Odin, i cap queixa. Tot ha anat a la perfecció.

 

 

 

Root Samsung Galaxy Note (N7000) amb Android Jelly Bean

Fa un temps que tinc un Note (N7000) i fins ara nomes l’anava actualitzant amb els updates oficials de Samsung, via Samsung Kies. Com que Andorra no és un país que tinguin massa en compte, per aquests menesters havia canviat el CSC (que es el codi que indica el país del telefon) pel LBT, que és el codi identificatiu d’Alemanya, el país que a Europa rep les actualitzacions mes aviat. Entre aquesta i la espanyola o francesa poden passar perfectament més de 3 i 4 mesos, és per això que aquest pas va ser el primer que vaig fer.

Fins ara content i feliç amb la versió 4.1.2 d’Android (del sabor JB o Jelly Bean, la darrera actualització disponible fins ara… per Samsung). Pe`ro aquesta darrera setmana Samsung ha anunciat que la propera actualització (la 4.1.3) serà la darrera per al meu Note, així que avui he decidit començar a trastejar sense manies. Ja ho vaig fer així per al seu antecesor un HTC Diamond, i com que hem va donar bons resultats continuo amb aquesta línia de treball.

El primer i més important és mirar d’evitar carregar-me un aparell que ronda els 600€, i sabent que Samsung amb els seus darrers telèfons havia utilitzat un xip amb un error greu de funcionament, que el podia deixar totalment inservible, el primer pas és instal·lar un Kernel segur, en el meu cas ha estat un que anomenen PhilZ (el nom de guerra del seu creador?) i es pot trobar tota la informació aquí, òbviament i com no podia ser d’altra manera, del fòrum d’experts Forum XDA-Developers.

Aquest kernel té l’avantatge que a més d’instal·lar un kernel segur, ens aporta entre altres coses l’accés root al dispositiu. Aquesta també és una funció que m’interessava aplicar, per a poder desinstal·lar algunes aplicacions natives que no utilitzo i no vull que estiguin al meu telèfon. També podré, amb software específic, limitar l’accés de les aplicacions a internet, o a qualsevol altra funció del telèfon que vulgui. Control total. I també responsabilitat total!

Tinc instal·lat el Titanium Backup, que no desplega tot el seu potencial fins que disposes d’accés root, i ara queda pendent d’instal·lar alguna aplicació que hem permeti gestionar tot el nou “poder” que he alliberat.

I és a partir d’aquí, amb el kernel ja assegurat, que mitjançant Odin o algun altre mètode podré començar a instal·lar ROMs més depurades que la rom stock de Samsung i que per exemple millorin l’ús de la bateria, que ara mateix la drena molt més ràpidament que l’anterior versió d’Android!

Desapareix Google Reader.. i ara què?

Portem uns dies esparverats amb la notícia bomba que ha deixat anar Google sense preavís… Google Reader tanca. Tancarà el dia 1 de juliol d’enguany. No és una bona notícia, diuen que això només afecta als heavy users, però no hi estic d’acord. La subscripció per RSS és una excel·lent manera de seguir els blocs que t’interessen i no perdre’n cap publicació. Que es poden acumular sense remei? Lectura en diagonal, o esborrat sense miraments i posar-se al dia sense recances. Que un blog inunda d’apunts… És necessari estar-hi subscrit? És qüestió d’organització! És molt pitjor seguir l’actualitat per twitter, que no permet una mínima organització ni lectura aprofundida de res. Si segueixes més de 100 persones amb un mínim d’activitat navegues sense rumb tot el dia.

Jo ja he trobat un digne substitut. Es diu Feedly i de moment és molt més visual que GReader. Encara estic en plena adaptació i encara no he aconseguit un ple domini del nou entorn, però crec que hem servirà i amb el temps segur que encara serà més eficient en la càrrega dels feeds i la lectura dels posts més interessants. una cosa que ja he trobat força útil són les recomanacions de blogs similars al que tu estas llegint en aquell moment.  Té aplicació per a tots els dispositius mòbils, es pot utilitzar via web i per al Chrome té una app especial. Es sincronitza automàticament amb Reader i promet millorar en el futur més immediat. He provat algunes altres alternatives i no m’han semblat gens convincents. Feedly, si.

Libreoffice, la suite ofimàtica lliure i gratuïta que substitueix a l’Office de Microsoft

En aquesta altra entrada ja en vaig parlar (com passa el temps!) i és que en aquell moment, i fins ahir 12 de juny de 2012 jo no hauria recomanat a ningú que s’instal·lés la suite ofimàtica lliure i gratuïta Libreoffice per a un entorn de treball. En canvi, continuava (i continuo) considerant que Openoffice és una suite perfectament usable per a aquest menester.

Però arran del trasvàs de desenvolupadors i traductors de l’Openoffice cap a la Libreoffice, la primera tot hi que continuava el seu camí, ja no comptava amb el suport de la comunitat, pel que la versió en català quedava aturada sobtadament. La Libreoffice, tot hi comptant amb tot el suport, no anava bé. No estava llesta, i de fet encara considero que té certs aspectes d’interfície gràfica que no estan ben resolts. Però en tot cas són coses menors, i la contrarietat més gran que fins ara hi trobava és que la velocitat d’interacció entre el ratolí i la pantalla, o el sol fet de gravar un full de càlcul emprava massa segons dels que haurien estat desitjables. Sobretot si ho comparem amb l’Openoffice, quan aparentment haurien d’haver estat idèntics per a una i altra suite.

Finalment aquest matí la Libreoffice, que des de fa unes setmanes era la meva eina de treball principal ha avisat que hi havia disponible l’actualització 3.5.5. I aparentment no hi hauria d’haver massa diferència amb la versió anterior, la 3.5.4 que és la que estava utilitzant jo, però tan bon punt ha actualitzat la versió, els anteriors problemes que francament eren insuportables han desaparegut, i ara si més no la velocitat és excel·lent, pel que ja puc afirmar que ara si que la Libreoffice mereix les meves recomanacions a tothom. I si no n’hi ha prou, potser els prop de 700€ que costa la versió de l’Office de Microsoft ajudin a decantar la balança cap al costat lliure i gratuït.

Com aconseguir capturar el so del pc

Avui se m’ha presentat un problema que he hagut de resoldre tirant de google.

Resulta que estic interessat en capturar l’audio que emet la targeta de so del pc. Això pot interessar-nos per exemple per a gravar la radio en streaming, converses amb el skype, música en streaming, diàlegs o cançons de películes, sons o músiques de jocs… i segurament moltes altres coses que ara no hem venen al cap.

La qüestió és que tot hi instal·lant alguns programes que suposadament aconsegueixen això mateix, no hi havia manera de treure el so net, que no fos el so del micròfon, que òbviament es sentia fatal un cop ho escoltaves.

Investigant una miqueta resulta que el windows 7 disposa d’aquesta possibilitat però francament amagada.

Males llengües diuen que és per a evitar donar ales a la pirateria. No ho sé. El cas és que s’han de seguir alguns passos (senzills) per a activar-ne aquesta capacitat.

El primer pas és instal·lar uns drivers que ens permetran tirar endavant el projecte. Els drivers en qüestió són de Realtek i es poden trobar en aquesta pàgina: http://www.realtek.com.tw/

Un cop arribats aquí hem d’anar a la pestanyeta “Downloads” que hi ha a la part superior, i allà elegim la opció que posa “High Definition Audio Codecs (software)”.

Actualment la primera opció on ens porta aquesta elecció correspon al sistema operatiu Windows 7. Si n’estem utilitzant un altre doncs clicarem al que pertoqui. Això ens baixarà al nostre pc un arxiu zip que segurament podrem instal·lar directament. S’ha d’instal·lar i reiniciar l’ordinador.

Un cop reiniciat, cal fixar-se que a la zona inferior de la pantalla (on hi tenim el rellotge) hi ha una icona que representa un altaveu de color blanc. Hi posem el ratolí al damunt i cliquem amb el botó dret. Al menú que ens apareix, clicar sobre “Dispositius d’enregistrament”.

A la finestreta que se’ns obre, clicar a l’interior de la finestra però fora dels dispositius existents, amb el botó dret, i elegir que es mostrin els dispositius inhabilitats.

Ara si que podem elegir, finalment, el famós Stereo Mixer, o Mezcla estéreo en castellà. Que és el responsable que ens permetrà fer les ansiades gravacions. L’hem de convertir en predeterminat (botó dret damunt del Stereo Mixer per a fer-ho).

I ja està. Ara ja podem capturar l’àudio que passi per la nostra targetra de so, amb diferents qualitats, dependrà del programa capturador. Un bon programa per fer-ho és el Super Mp3 Recorder Professional. Senzill i efectiu.

Aquesta informació l’he aconseguida gràcies a aquest enllaç.

A gaudir!

25Gb gratuïts al núvol

I una altra opció similar a la de Box.com és la que ens ofereix Microsoft: Skydrive.com

Són menys Gb però té l’avantatge que els ofereix una companyia de solvència contrastada. També hi ha un petit truc per a utilitzar aquest espai directament des de l’ordinador com una unitat de xarxa independent.

Com fer-ho? Aquí ho expliquen perfectament. I funciona!

50Gb gratuïts al núvol

Una cosa molt útil és disposar d’espai gratuït a la xarxa per anar-hi emmagatzemant aquells arxius que sense ser especialment sensibles es interessa tenir disponibles des de qualsevol aparell connectat a Internet.

Una de les aplicacions més conegudes és dropbox.com, però només ens dóna 2Gb gratuïts.

Hi ha una altra opció, Box.com, que ens permet disposar de 50Gb gratuïts (oferta només durant un mes, i està apunt d’acabar). Només cal crear un nou compte amb ells (jo ho he fet des del mòbil Android) i automàticament et regalen aquests 50Gb lliures i gratuïts, mentre l’empresa tingui continuïtat).

I per a profitar-ho tot plegat, podem generar un disc dur virtual des de l’ordinador, seguint les instruccions que tenim aquí. Fàcil, no?