gen. 282011
 

Quina novel·lassa! És cert que és una mica desil·lusionant que de vegades calgui recordar que estem llegint l’Esglèsia del Mar enlloc de Els Pilars de la Terra, però és tant apassionant llegir-lo…!  A més, que per una vegada i sense que serveixi de precedent les aventures que relata, a més d’estar fonamentades en situacions possiblement reals i molt ben documentades, succeeixen a Barcelona i ens narren les peripècies, molt fantàstiques, de diversos personatges. No és fins que hem llegit un bon munt de pàgines que no pren protagonisme l’Arnau, el bastaix amb una trajectòria fantàstica (de fantasiosa, hem refereixo… però al cap i a la fi és una novel·la, oi?). Des de la més absoluta misèria al més alts honors. Hi trobareu de tot: Enveges, hipocresia, amor, lleialtat, traicions… Crec que no deixa cap tecla per tocar. Relata fets de la Inquisició (anava a posar “santa” al davant, però me l’estalvio), batalles, antics costums feudals menyspreables, treballs antics, descripcions d’indrets emblemàtics de la ciutat… S’ha de llegir. Crec recordar que eren unes 400 pàgines, però no es fa llarg.

gen. 282011
 

Ja fa setmanes que vaig acabar aquesta novel·la, realment no apta per a tots els públics, ja que amb les seves 800 i escaig pàgines desanima a qualsevol, però que narra les peripècies d’unes famílies de les principals potències mundials que es veuran abocades a la confrontació que va representar la Gran Guerra, com abans se l’anomenava (abans que hi hagués la 2a guerra mundial, s’entèn).

Com a novel·la segueix un argumentari molt amè, ja que poc a poc va introduïnt els diferents focusque representaran l’espina dorsal de l’escrit. Però enteneu-me, no és com alguns salvatges d’escriptors fan, que canvien cada 10 línies de personatge, i on resulta esgotador d’intentar seguir el fil. No, en Ken Follet (cada llibre que escriu acaba convertint-se en Best Seller, no?) dedica les pàgines suficients a centrar l’acció per a que el lector no es perdi. I després passa a una altra de les famílies i situacions. I després a una altra. I quan està tot ben situat, aleshores ja estem immersos en la trama i no hi ha manera de deixar de llegir.

El que m’ha interessat més d’aquest llibre és la visió diferent que m’aporta. És un llibre complex, molt ben escrit i ens ensenya la vida de l’alta aristocràcia anglesa abans, durant i després de la guerra, de les famílies de la burgesia acomodada dels Estats Units, de la revolució russa, però des del punt de vista del proletariat, com també des de la noblesa zarista. També ens redacta la història posant-se en la pell de l’alta aristocràcia alemana, i de les intrigues que es generen per les tibantors que acabaran desembocant en el que ara coneixem com la primera guerra mundial.  Jo sense dubtar-ho, el recomano.

Es pot llegir en català, tant en format digital com en format físic. Jo he triat de llegir-ho a l’ebook, i la experiència ha estat molt gratificant.

gen. 122011
 

Vagi en primer lloc que considero Apple una gran empresa, que com el Fènix ha resorgit de les seves cendres. I està volant molt alt, entre altres coses gràcies a les encertades campanyes de màrqueting i al disseny dels seus productes. Però a mi no hem convenç, ni ara ni abans. No m’agrada que sigui una empresa tant controladora de tot el que fan els seus usuaris. No m’agrada que siguin ells els qui decideixen què pots fer amb el producte que tu compres. No m’agrada que hem tractin com un incapaç. És per això que va contra els meus principis comprar res d’Apple.

Per contra, com que el mercat tira per la seva banda, no hem desagrada la idea dels tablets ni dels telèfons intel·ligents. I sortosament hi ha alternatives no iguals, millors que les que presenta Apple. Perquè fa molts anys que tenim HTC, empresa xinesa que fa uns productes tecnològicament molt avançats i ara el que tira més és Samsung, amb la seva gamma Galaxy que està arrasant entre els qui com jo no sóm partidaris d’Apple.

Funcionant amb el sistema operatiu Android, de Google. Permet convertir el telèfon de la manera que ens plagui, i ens obre un món de possibilitats, només limitat pel hardware present.

Sembla que Samsung va en la bona línia, d’una manera similar a Sony amb la seva gamma Vaio. Esperem que ens continuïn meravellant amb aquests productes!

Per contra i en contraposició al post anterior, no estic segur que sigui el dispositiu ideal per a llegir llibres, el substitut natural del llibre físic. Però si que és ideal per a veure vídeo, escoltar música, com a telèfon (segurament equipat amb un auricular bluetooth per a no haver d’enganxar-se l’aparell a l’orella) i llegir revistes, diaris i còmics en gran format. Similar a l’Ipad, però millor. És clar.

gen. 112011
 

Aquest Nadal ha estat fructífer en moltes coses, però si ens centrem en les materials m’ha caigut del cel un e-book fantàstic que hem té el cor robat.

No n’havia tingut cap altre abans, si exceptuem la tablet de Toshiba que no hem va acabar de convèncer.

Des que el vaig desembolicar no he parat de trastejar-hi i utilitzar-lo per al que serveix, llegir. I és que si els darrers anys tenia la literatura aparcada, ara puc dir que està en plena efervescència i cada moment lliure és una oportunitat per a reprendre la lectura inacabada.

Es tracta d’un sofisticat ebook amb tinta electrònica, connexió wifi i possibilitat de llegir múltiples formats. Si hem de ser sincers, és un equip enfocat directament a la lectura de llibres, no a la de revistes o còmics. En escala de grisos i força ràpid en execució. Sembla que mantenen una política d’actualitzacions força interessant. Disposa de mig Gb de memòria interna i un lector de targetes SD fins a 32Gb. La pantalla és de 6 polzades. L’espai útil de lectura acaba essent com el d’un llibre de butxaca.

La finalitat del llibre electrònic és permetre la lectura de llibres digitals de manera còmoda. I aquest compleix les expectatives. En canvi la possibilitat de navegar per internet no està gaire ben resolta. Es pot fer, però no és una experiència massa agradable tant per la lentitud com per les poques possibilitats del navegador incorporat.

En tractar-se de tinta electrònica, no produeix fatiga visual i per tant la sensació és la d’estar llegint un llibre en paper. Si disposem de poca llum necessitarem, igual que en la lectura en paper, un llum adicional. Podem estar hores sense apartar els ulls de la pantalla i no patir les desagradables conseqüències que sens dubte sofririem si estessim llegint en una pantalla amb retroil·luminació.

El preu del dispositiu (Boox A60) és d’aproximadament 300€. Força car si no l’hem de fer servir intensivament. Calculo que es pot haver amortitzat amb la lectura d’uns 15 llibres al preu desorbitat actual.

Personalment trobo que no només és recomanable sinó imprescindible disposar d’un aparell similar. Només està justificat per aquells reacis del tot a les noves tecnologies, tot hi que és tan senzill d’utilitzar que aborreix. I desenganyeu-vos, no és el mateix tenir el llibre físic a les mans… és molt millor! No s’arruga, no s’embruta, no perdem el punt de lectura, podem fer anotacions i recuperar-les després amb facilitat, podem portar col·leccions senceres al damunt sense deixar-hi l’esquena… És fantàstic! La llàstima… que no està en català.