Sanctus

De Simon Toyne.

Un llibre que també enganxa, encara que la temàtica sembla que segueix en gran manera El Codi DaVinci. Tracta d’una secta milenària que es manté difuminada de cara a la societat, però al mateix temps té un poder abismal sobre les decisions que es prenen arreu. Des del principi dels temps de la cristiandat s’han dedicat a ocultar i manipular les veritats que puguin ser pernicioses per a l’Esglèsia, arribant a cometre crims inconfessables sense cap pudor per a mantenir-ne el secret. Una altra secta, oposada als primers, tracta de dur a la llum els documents ocults. Un monjo es lleva la vida i desencadena tota la trama. El final una mica fantasiós pel meu gust, però què hi farem, és una novel·la!

Apocalipsis Z. La ira de los justos

Un llibre de Manel Loureiro. I com sempre m’adono que és la 3a part d’una serie!

La veritat és que es llegeix molt ràpid i a gust, si t’agrada la temàtica zombie! Tracta de 3 supervivents que fugen de les illes Canàries amb un iot massa petit com per arribar a alguna zona segura. Quan una gran tempesta sembla que se’ls endurà al fons del mar, apareix un gran petroler que els recull i els duu a una zona segura dels Estats Units, una ciutat on tot continua amb normalitat, encara que al seu voltant l’apocalipsi zombie s’ha desfermat igualment. Els seus salvadors resulten ser ultracatòlics i profundament racistes, i creuen ser els únics supervivents… fins que entra en joc la única potència mundial que gràcies a l’hermetisme de les seves fronteres no ha patit la invasió: Corea del Nord.

Lobo. Un topo en las entrañas de ETA

Ja fa un temps que he llegit el llibre i estava a punt de deixar-ho estar però crec que no és moment de perdre el fil.

El llibre directament no m’ha agradat. És una mena de biografia estranya d’un infiltrat espanyolista dins d’ETA, i de com les seves conviccions polítiques (profundament franquistes) el porten a arriscar la pell en un ambient clarament advers, provocant danys irreparables entre els dirigents i integrants d’ETA. Una persona sense cap mena de formació prèvia aconsegueix uns resultats clarament brillants on d’altres possiblement millor preparats han fracassat. Relata un munt d’operacions especials sempre per sobre i amb una manera de relatar els fets força decebedora. Es fa llaaarg de llegir! Massa noms, massa títols, massa referents. Crec que s’ha quedat a mig camí de ser una bona crònica.