set. 272011
 

Aquesta novel·la de guerra narra els fets reals que van ocórrer el 1993 a Somàlia, durant la intervenció de pau que va iniciar les Nacions Unides. Els Estats Units van enviar la seva força d’elit Delta i els Rangers en una de les seves habituals missions per a detenir i endur-se dos capitosts del senyor de la guerra Mohamed Farrah Aidid. El problema és que hi van a ple dia, al mig de la zona controlada per aquest Aidid.

I les coses comencen a anar malament des del principi. La força aerotransportada deixa les unitats delta i ranger a la zona correcta, però un dels soldats cau de la corda i queda malferit al mig del carrer. La força terrestre té greus dificultats per arribar als punts previstos. La casa que s’ataca per a detenir els capitosts no és la correcta… i tot això fa que es trigui més temps del normal en donar per acabada la missió i extreure els soldats de la zona. Els homes d’Aidid i els civils somalís es rebelen contra aquesta invasió americana i es mig organitzen i ataquen els soldats. No estan ben entrenats ni ben armats, però són una quantitat immensa de gent. Aconsegueixen abatre primer un helicòpter Black Hawk que cau al mig de la ciutat de Mogadiscio. Posteriorment n’abaten un altre amb el mateix resultat, i 2 més que aconsegueixen aterrar de manera forçosa en zona segura.

El que havia de ser una missió estàndard es converteix en un infern per a tots, soldats i civils.

L’autor dedica les darreres 150 pàgines aproximadament a rendir comptes de com n’és d’acurada la narració, ja que es basa en les declaracions de centenars de soldats, entrevistes personals, investigacions realitzades de manera oficial i oficiosa, visites de camp, converses amb alguns capitosts somalis que van participar en la batalla… El resultat és aquest llibre i la pel·lícula anàloga que relata els fets tal hi com van ocórrer, mirant de cenyir-se a la realitat al màxim.

M’ha semblat una narració molt acurada i interessant. Ara queda pendent repassar la pel·lícula per a poder solapar-la amb aquesta narració. Impressionant novel·la de guerra.

set. 272011
 

Aquest llibre fa unes setmanes que el vaig llegir. Com que això de publicar la ressenya implica un mínim esforç en recordar el llibre i buscar el temps d’escriure, encara que siguin dues ratlles, acostuma a passar que quan estic embolicat en d’altres coses el blog queda en segon terme. I aquest llibre una mica més passa a l’oblit directament. Ras i curt, els llibres d’autoajuda (com jo definiria aquest d’avui) no m’agraden. No m’agraden ara i no m’han agradat mai, encara que molta gent els trobi la mar d’interessants. Per començar, jo no era conscient que estava a punt d’encetar un llibre d’aquest tipus, sinó probablement ja ni l’hauria escollit. Però suposo que per una raó de merchandising el títol ha sonat molt darrerament, tothom en parlava i quan hem va caure a les mans vaig pensar que seria una bona opció. Llegeixo per costum tot el que cau a les meves mans, però com que el temps és limitat prefereixo escollir una mica les lectures. Darrerament no ho estic fent massa, la prova és la quantitat i varietat de llibres que m’estic empassant sense pena ni glòria. Llegir llegeixo igualment, però la qualitat o les temàtiques sembla que darrerament no van a l’hora…

I és el que m’ha passat amb aquest llibre. No és que sigui dolent, passa que les grans frases no m’interessen. Memoritzar una frase de les que deixa anar el llibre per a després mirar de quedar bé en una conversa és com a mínim pedant. La història és curiosa, i tracta d’una mena de detectiu que es dedica a localitzar nens perduts. I quan la seva relació de parella s’acaba és un bon moment per tancar el cercle que durant la seva infantesa havia deixat obert, a la illa grega de Corfú.

Pel meu gust, una lectura que no m’aporta el que jo busco en els llibres, i és que hem transportin a la seva història i m’ensenyin sense adonar-me’n. Si vols aprendre alguna cosa d’aquest llibre has de fer una reflexió profunda i dedicar-hi força temps per analitzar-lo i pensar-hi una mica.