febr. 252012
 

Quin plaer llegir-lo! Crec que feia molts anys que no tenia la oportunitat de llegir un text tant hi tant bo. M’ha fet la impressió d’estar davant d’una novel·la total. És extremadament llarg, es fa feixuc i pateix d’un excés d’erudició que sovint desconcerta el lector, però és excel·lent i una delícia si aconsegueixes no perdre’n el fil. Barreja un munt de personatges, un munt d’èpoques i un munt d’històries. I quan dic que les barreja és que realment pots estar llegint un paràgraf convençut que està parlant de la història immediatament anterior, però no! Ja estàs uns segles abans o desprès, i toca rellegir la darrera pàgina per a situar-te de nou.  L’extrema dificultat arriba quan en el mateix paràgraf barreja diferents èpoques, personatges corresponents a diferents històries que interaccionen entre sí i costa de treure’n l’entrellat. Suposo que a nivell tècnic això és de nivell avançat!

Com dic, complicat de seguir, però magistralment narrat.

La història principal (cap a la qual la resta conflueixen d’una manera o altra) és la vida d’un nen superdotat nascut en el sí d’una família burgesa benestant de mitjans del segle XX, amb un pare erudit fins a l’extrem i una mare que en principi està totalment subordinada al poder masculí. El que comparteixen els dos és una extrema fredor envers el seu únic fill. Això marca la evolució de l’Adrià Ardèvol. Això i la manera de portar el negoci d’antiguitats del seu pare. Sobretot la manera d’adquirir-ne novetats. Un violí massa valuós, textos incunables i un amor difícil per al protagonista.

Una de les poques novel·les que avui en dia mereixen ésser comprades i tenir-les en un lloc d’honor de la biblioteca. Les altres, el 99,9% són morralla per a llegir una sola vegada, i encara.