juny 192012
 

Divertidíssim i entretingut. I enganxa de mala manera!

Tot s’ha de dir: El títol no hem deixava presagiar res de bo, però finalment m’ha sorprès molt positivament. Si no fos que darrerament es veu una mica per tot arreu, segurament l’hauria deixat passar de llarg, però una novel·la d’un autor suec que té tant d’èxit (o com a mínim tanta promoció) bé es mereix una ullada. El tornaria a llegir ara mateix i a més va bé per oblidar-se una mica de la que està caient a nivell polític i econòmic al nostre país i als dels veïns.

Crec que l’encant d’aquest relat es basa en l’encadenament de situacions estrambòtiques i inhabituals, que curiosament sempre acaben sortint bé per al protagonista, el venerable ancià de 100 anys anomenat Allan, especialista en explosius autodidacta i amb una espectacular fada padrina que el protegeix en tot moment (segurament la mateixa que tenia el McGyver, l’Equip A o el Rambo). Un bon dia, el que celebra el seu centè aniversari, decideix que ja n’ha tingut prou de la infermera Alice i del geriàtric i la seva estricta normativa, i s’escapoleix per la finestra de la seva habitació – una planta baixa-. Sense rumb arriba directament a l’estació d’autobusos, on comença la roda d’esdeveniments que portarà de corcoll una banda mafiosa sueca, la Policia del mateix país i els periodistes que volen informar dels fets. Mentre l’Allan va resolent les situacions que se li presenten, va fent amistat amb una colla de personatges pintorescos i gens tradicionals, i al mateix temps el narrador intercala situacions viscudes amb anterioritat per l’Allan totalment espectaculars.

Una comèdia per passar una bona estona divertida, mentre es fa un repàs ràpid i imaginatiu a la història mundial i a alguns dels fets més representatius del nostre continent.