Festí de corbs. Cançó de gel i foc (4), de George R. R. Martin

I ara sí, acabo d’arribar al famós apèndix d’aquesta sèrie de llibres, on descriu tots els personatges i de quina casa són i què fan. Una mena d’índex, però al final. Evidentment per als llibres electrònics és tant útil com un pet de mosca.

Aquest volum (ho explica immediatament abans de l’Apèndix) és només la primera part dels dos llibres que el composen. Per tant, allò que tant intrigat em tenia, que era perquè no es tornava a parlar d’alguns dels personatges principals, resulta que és una opció voluntària de l’autor. En el següent llibre teòricament es centrarà en els personatges que aquí han estat bandejats sense compassió.

Tot hi que la sèrie manté la intriga i les ganes de seguir llegint, penso que cada vegada s’embolica més i la història esdevé més complexa però a la vegada més increïble. Estem en temes de dracs obedients, esclaus soldat aliens al dolor i als sentiments, guerres que es ventilen en un temps rècord, personatges principals pràcticament immortals (fins que els tallen el cap), personatges principals que tornen de la mort… En fí, una mica massa fantasiós, potser. No?

Tempesta d’espases. Cançó de gel i foc (3), de George R. R. Martin

He posat la marxa llarga i ja he llegit el tercer. I en faig el mini post quan just acabo d’acabar el quart. Tempesta d’espases és un altre cop una llarguíssima novel·la, que pel meu gust, com els altres, comença amb una història un xic deslligada de l’anterior volum. Però en finalitzar han passat tantes coses, tantres guerres, tantes morts i hi ha hagut tants girs argumentals que -ja ho diuen- si has agafat simpatia per algun personatge estàs perdut, perquè segur que el pengen, li tallen el cap, l’encarcel·len o el torturen fins a deixar-ne sols una desfeta humana.

La història més impressionant per mi és el moment dels iluminats, i el que passa al Mur. Tot hi que fa l’efecte que el tema del mur s’estava allargant i ho mata amb quatre pàgines, després d’haver-n´hi dedicat uns quants centenars.