set. 232013
 

Aquest llibre segueix la estela que en els darrers anys ha tingut tant d’èxit de tractar intrigues ambientades cap al segle XV o XVI.

 

Tracta de la vida de dues dones que són hereves d’uns poders extraordinaris que s’han anat teixint al llarg del temps, i resulta que són les encarregades de vetllar per conservar el “llibre de les essències”, un recopilatori de la vida i del saber de persones i cultures especialment arrelades a la natura i profundament coneixedores dels seus secrets. Se les acusa de bruixes i són l’objectiu d’implacables perseguidors que, amparant-se en la religió – la inquisició- són capaços de cometre els crims més inversemblants.

 

El llibre desbarra en força ocasions, i trobo que és extremadament planer en tota la seva concepció. La història no està malament, però no és un text amb massa força, i sembla que es van ventilant els temes com si hi hagués un guió preestablert de dividir la novel·la en X punts importants a tocar, i quan hi arriba l’autor se’n desfà de pressa i corrents, sense dedicar-hi el temps suficient per a preparar la trama com cal. Lectura planera i amb suficient carisma, però molt mancada d’una bona estructura i d’una narració de pes. No és imprescindible.

 

set. 192013
 

 

Estem davant d’una pel·lícula que relata els fets ocorreguts durant les manifestacions en contra de la reunió del G8 que es va celebrar a Gènova, Italia, entre el 19 i el 22 de juliol de 2001. Van succeir uns episodis de violència inexcusable per part de la policia italiana contra els manifestants, en la seva major part absolutament pacífics. El film sembla dirigir tota la culpa dels incidents cap a la policia i cap a un grup majoritàriament anarquista extremadament violent anomenat Black Bloc, susceptible d’haver propiciat una reacció absolutament desproporcionada per part dels carabinieri. Segurament és la explicació més plausible, així com també s’apunta en aquest film-reportatge que els interessos polítics i personals dels alts càrrecs tant civils com policials van passar davant de qualsevol altra condició.

Absteniu-vos-en si sou sensibles o us altereu fàcilment. Fa feredat de veure, encara que sigui interpretat per actors, la contundent actuació de la policia contra joves indefensos i amb les mans clarament aixecades en senyal de rendició, les pallisses a que van sotmetre’ls, així com vexacions, insults i maltractaments variats. També indigna veure les explicacions inversemblants inventades a correcuita per a maquillar aquest atac salvatge i les proves incriminatòries fabricades per la mateixa policia per justificar l’injustificable.

Per internet corren algunes crítiques negatives que es basen en la qualitat del film en general, dels seus actors o de la seva interpretació. Jo crec que més aviat s’ha de veure com un documental que permetrà que aquests fets tan lamentables no es tornin a reproduir. Cal veure-la.

set. 092013
 

I com era d’esperar, no he pogut aguantar gaire a llegir la continuació del primer volum. Aquesta vegada no es fa tant emocionant perquè ja sabem per on poden anar les tornes. Ja ens hem situat, ja coneixem els personatges, i el pa que s’hi dóna. Evidentment això no vol pas dir que no valgui la pena llegir aquest segon llibre! No n’estic segur, però fa la impressió que l’autora no havia previst de fer-ne una trilogia. Aquesta segona lectura continua tenint els elements necessaris per a mantenir a qualsevol enganxat a la història. Hi ha drama, hi ha suspens, hi ha violència, amor i un polsim d’atracció sexual. Aquesta vegada, els protagonistes Katniss i en Peeta es mantenen sense voler-ho al punt de mira dels responsables del Capitoli i especialment del seu President. Durant la feina posterior a vèncer els Jocs, no tenen massa possibilitats d’oblidar les tràgiques escenes que han viscut i es veuen constantment empesos per les circumstàncies a vigilar cada passa que fan, sabent el perill que corren! El que van despertar sense saber-ho, resultarà ser allò que empenyerà la població esclava dels districtes a utilitzar-ho d’estendard contra la força opressora que els impedeix viure. Continua essent molt interessant la seva lectura, a més d’amena i molt ràpida i fàcil de seguir.

set. 062013
 

 

Els jocs de la fam. Si en fa de temps que en sento a parlar…! Finalment m’he decidit i he començat aquesta trilogia. Cal dir ja de bon principi que és iniciar la lectura i immediatament quedar-te enganxat al llibre fins al final.

La història narra les peripècies d’una noia, la Katniss Everdeen que es guanya la vida com pot al Districte 12, una de les 12 zones en que en un futur llunyà s’ha parcel·lat el que suposem que és Estats Units, després d’una guerra on ha guanyat el bàndol contrari, que té el centre de poder a la ciutat anomenada Capitoli. Aquests, molt més avançats que els habitants dels districtes, exerceixen un poder dictatorial i inquisidor sobre els vençuts, i els mantenen vius amb la única finalitat de treballar i produir per alimentar als vencedors.

Anualment, i per a recordar-los que han perdut la guerra i estan totalment sotmesos a la seva voluntat, se celebren els Jocs de la Fam, una espècie de reality show en escenaris canviants i isolats on un nen i una nena de cada un dels districtes (totalment impermeables entre ells) és elegit per sorteig universal a formar part dels elegits per participar-hi, amb la finalitat de matar-se mútuament fins que només en quedi un. Tot això essent permanentment gravat i retransmès a tot Panem, per a patiment i gaudi dels ciutadans de primera i els habitants dels districtes.

La Katniss és una caçadora molt bona, i domina a la perfecció l’ús de l’arc i les fletxes, però s’haurà d’afrontar amb altres nois que tenen les mateixes ganes que ella de sobreviure i guanyar-se els honors que hi van associats. L’un és extremadament forçut, l’altre és un artista del camuflatge, una altra llença els ganivets amb una precisió estremidora, un altre domina les llances i els sabres… La lectura és com he dit molt addictiva, realment senzilla i ràpida de llegir. És un bon llibre per a que el llegeixin els adolescents i fer-los partícips del plaer lector!

set. 042013
 

Aquest llibre-entrevista al Jaume Barberà (algú no el coneix?) ens permet dins les seves 92 pàgines saber com pensa i què pensa l’autor sobre diferents temes, però principalment de 4:  Periodisme (personalment la part més feixuga del llibre, són unes primeres 30 i algunes pàgines molt autocomplaents, molt pontificadores i de les quals en sobren 33, tret que et dediquis al periodisme). Després ja entra en temes més interessants, com l’economia (a l’estil molt seu, ple de dades, citacions, llibres…), la crisi i finalment la independència de Catalunya.

Gairebé deixo el llibre a la pàgina 33, després d’una bona estona llegint com n’és de bo com a periodista i com haurien de ser tots els altres. Sort que he tingut una mica més de paciència, perquè després el llibre millora  i molt, encara que no comparteixi pas tot el que s’hi diu.

No m’agrada l’estil en que s’ha redactat, ni tampoc la portada que s’ha escollit. És el seu estil, però. Com que diu coses interessants, crec que val la pena de llegir-lo.

set. 022013
 

Aquesta és una novel·la curteta, de 200 i poques pàgines, i es llegeix en un obrir i tancar d’ulls. Les úniques parts farragoses són les descripcions que fa d’algun dels personatges, arribant a un nivell de dispersió que aborreix (en un llibre de poques pàgines!). Una cosa és que l’autor es passi 5 pàgines descrivint alguna cosa rellevant per la narració, i una altra és que se les passi descrivint ximpleries que ni tan sols serveixen per a posar-te en situació.

 

De fet és un llibre on no hi passen massa coses, només tenim el món de l’Ahmed, un estudiant brillant dins el sistema d’educació americà però que des dels 11 anys viu totalment obsessionat per la religió musulmana i el món del seu professor, el Sr. Jack Levy que primer intenta que l’Ahmed no s’aparti dels estudis i després mirarà d’ajudar-lo, extralimitant les seves responsabilitats sobre el noi. L’esposa del professor és el que el manté en un estat de somnolència emocional permanent i per mitjà de la seva germana que treballa a Washington per un senador la responsabilitat del qual emana de  tot el sistema de seguretat intern, s’adona que el nivell d’alerta terrorista a New Prospect, la seva ciutat, va pujant paulatinament i que el seu marit li ha parlat darrerament d’un noi àrab amb conviccions molt marcades…

Entretingut de llegir.