des. 102013
 

I finalment l’últim llibre, el que tanca la trilogia i que narra el desenllaç final, on s’enfronten ja en guerra oberta les forces del Capitoli i els districtes, i on com en les altres novel·les la protagonista, la Katniss tindrà un paper més que destacat, destacadíssim. Després del rescat in extremis per part dels rebels, el conflicte es globalitza i tothom lluita per la supervivència. I la Katniss s’enfrontarà no només als seus temors, també al seu destí i el destí que li han preparat, sense ella saber-ho, des de l’exterior.

Crec que aquesta és la novel·la més trepidant de les tres, la que pràcticament a cada pàgina hi passa alguna cosa, la que ens manté enganxats al llibre fins al final. Segurament aquestes lectures s’enquadrarien dins de l’anomenada novel·la juvenil, ja que hi ha tots els ingredients per a que així sigui, però es deixa llegir i passa molt bé també pels adults. La llàstima és que com acostuma a passar amb aquestes històries és que l’autor (autora en aquest cas) sembla que s’envali ella sola i el final arriba com una gerra d’aigua freda, gairebé sense esperar-lo. A les darreres pàgines tot s’accelera com mai i et deixa la impressió que es podria haver allargat unes quantes pàgines més, o haver descrit unes històries més ben deixades.

des. 072013
 

Crec que ja fa prop d’un mes que no hem posava a llegir res… I per reemprendre la lectura m’he decidit per una novel·la històrica que d’alguna manera dóna resposta a uns dubtes que he tingut tota la vida sobre com és possible que una erupció volcànica com la del Vesuvi aconseguís conservar durant segles moltes de les persones, animals i objectes quotidians, per no parlar de les construccions, que van quedar increïblement ben conservades i moltes d’elles ens han arribat fins als nostres dies.

A través d’aquesta novel·la, que sembla que es cenyeix força al que devia ser la realitat de l’erupció, l’autor ens introdueix en la vida de províncies a l’antic imperi romà per mitjà d’un enginyer especialitzat en tenir cura de l’aqüeducte que duu l’aigua cap al sud de la península. Des d’aquesta perspectiva se’ns mostra la existència de l’esclavitud, dels ciutadans lliures, dels esclaus alliberats, en part també de l’exèrcit i sobretot la vida dels prohoms, de quin en refereix l’actitud, les menges, els vicis i la formació. I el que es descriu per tot arreu és la corrupció política i la manipulació dels fets per benefici propi. Sembla que res no ha canviat al llarg dels segles!

Ens descriu com unes setmanes abans de l’erupció ja es comencen a percebre alguns fets inquietants que ben poca gent identifica. I com a mesura que van passant els dies les situacions inexplicables es repeteixen i aconsegueixen captar l’atenció de cada vegada més gent, fins a l’erupció final, passant per la pluja incessant de pedra volcànica, les morts per inhalació de gasos letals i sobretot l’aturada del subminstrament d’aigua, fet extraordinari al voltant del qual es teixeix tota la trama.

És un llibre que enganxa però no té la força ni el caràcter, potser tampoc la durada necessària per a resultar prou impactant. La única força del llibre al meu entendre rau en la narració tant dels fets físics com de la descripció dels sentiments i les emocions de le spersones que es veuen sotmeses a aquesta força extraordinària de la natura.