febr. 212016
 

Escolto tot sovint podcasts. Són per mi un invent extraordinari que hem permet escoltar diferents programes de ràdio que d’altra manera hem passarien desapercebuts tot hi tenir-hi un cert interès. Fa un temps vaig comprar una aplicació per Android que hem permet (decidint-ho activament) de programar els podcasts per a que es descarreguin automàticament al telèfon, i així els puc escoltar en qualsevol moment que hem vagi bé, mentre faig el sopar o mentre volto amb moto amunt i avall. Fa uns dies escoltava l’Internauta, un programa que va néixer de la mà del Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio i que tenia com a col·laborador especialitzat en Vicent Partal (un periodista que entre altres molts projectes té el merit d’haver creat Vilaweb, i que de totes maneres segur que ja coneixeu) i van entrevistar a un noi jove, que va parlar de poesia. En aquest programa habitualment es parla de tecnologia i de com les persones utilitzen aquesta tecnologia, així que hem va semblar interessant seguir escoltant el que deia amb atenció… i resulta que estava presentant una aplicació per a mòbil que es basava en el treball de poesia que havia fet la seva àvia al llarg de la seva vida…!

Si en parlen a l’Internauta ja de per si és alguna cosa que mereix la meva atenció, però és que a més aquest jove va aconseguir que anés a descarregar-me l’app i la provés, fin-hi tot amb la Vera! I ens va agradar molt a tots dos. Per la presentació de l’app en sí mateixa, però sobretot per la dinàmica dels jocs proposats i com a través del joc arribaves a conèixer els poemes de la Joana Raspall.

Per descarregar-la…

Un món de poesia

Absolutament recomanable. En català, amb una presentació exquisida i molt entretinguda. Val la pena donar-li una oportunitat!

febr. 202016
 

Fa una bona colla d’anys, per allà el 2003, va aparèixer el primer joc del que seria una reconeguda saga de videojocs de terror, Resident Evil. Darrerament està en hores baixes, però es resisteix a desaparèixer definitivament. La meva predilecció no anava per aquests viaranys ho sigui que només recordo alguna escena del joc, segurament d’alguna demo de les que abans abundaven. Els jocs de terror no han estat mai Sant de la meva devoció, i tot hi que n’he comprat alguns, mai he aconseguit que m’enganxessin. Potser el que passava és que hem feien por…

No passa el mateix en canvi amb els llibres de desastres naturals o artificials, m’agraden tots! I és per aquesta raó que he decidit donar una oportunitat a la saga novelesca nascuda arran dels videojocs. Es tracta d’un grapat de llibres, 7 concretament, que narren les diferents peripècies d’uns membres del STARS, que es una mena de grup d’intervenció ràpida i especialitzada d’alguna mena de policia d’elit d’Amèrica, primer topant per sorpresa amb el resultat de les investigacions d’una megacorporació farmacèutica, Umbrella. I en els següents llibres, tot hi l’ensurt inicial i les dificultats per sobreviure al caos, la mort i la destrucció més absurdes, són ells, els supervivents (i mai millor dit… SUPER en majúscules!) els qui voluntàriament i moguts per un sentit del deure absolutament admirable s’endinsen una vegada i una altra en els horrors més terribles, les criatures més mortíferes i les creacions més abominables que la ment humana hagi pogut concebre i crear.

Literàriament parlant els llibres són absolutament infumables, no té cap mena de sentit que perdeu el temps llegint-los a menys que com jo, sentiu una mena de nostàlgia i curiositat per veure com s’ha plasmat un dels mites dels videojocs juvenils del vostre temps. Són entretinguts, molt. Però no cal gratar que no hi trobareu res més. Només satisfer aquest… desig de tancar un cercle.