Hi ha un quart i cinquè llibre, però ja m’he n’he ben atipat de llegir les aventures d’un personatge com en Dexter: Fred, calculador… sense sentiments, que gràcies a l’acció benvolent del seu padrastre dirigeix la seva afició per assassinar a sang freda només a altres assassins i així gaudir del seu hobby alliberant la societat de xacres com ell mateix.
Professionalment es dedica a ajudar en les investigacions sobre assassinats en el seu districte. Dexter doncs es dedica a seguir les indicacions d’una veu interior que el guia i l’ajuda a efectuar els seus assassinats i a sortir-ne indemne. Ell gaudeix dels assassinats i es calma fins a la nova matança. Els llibres es llegeixen amb una esgarrapada i són molt dinàmics i amb gran ritme, però malauradament sempre són històries al voltant del mateix punt. Al tercer llibre hi ha una volta argumental i es presenta la seva veu interior com alguna mena d’extraterrestre amb vida pròpia que s’afanya a desaparèixer davant la presència d’un representant més poderós que ell mateix. I així Dexter es veu privat de la seva veu de la “consciència” i ha de resoldre un altre cas, aquesta vegada amb real perill de la seva vida.
Aquest darrer argument va aconseguir fer-me abandonar decididament de llegir les dues altres edicions. Suposo que la sèrie televisiva deu enganxar més, però l’argument dels llibres és tant monòton, i arribat el moment tant inversemblant, que perd l’interès inicial.