Olor de colònia, de Silvia Alcàntara

Aquesta vegada és una novel·la molt ben redactada que descriu molt planerament la vida a la Catalunya dels anys 50, concretament dins una colònia textil aïllada fins hi tot físicament de la resta del territori. Descriu amb absoluta claredat l’ambient opressiu, la olla a pressió en permanent perill d’explosió en que viu aquesta comunitat, on tot passa i queda a la Colònia. I més en els temps en que ocorre la història, on uns senyors de Barcelona són els propietaris de la Colònia i de tot el que hi ha a dins, i pràcticament es pot dir que fins hi tot posseeixen les persones i les manipulen sense pudor, aplicant i fent llei amb el seu poder i ambició.

Feixuga de llegir justament per aquest ambient opressiu que relata, però no és una pèrdua de temps. Utilitza força recursos narratius per a reforçar el sentiment d’ofegament al que es veuen sotmesos els seus habitants.

Deixa un comentari