Tempesta d’espases. Cançó de gel i foc (3), de George R. R. Martin

He posat la marxa llarga i ja he llegit el tercer. I en faig el mini post quan just acabo d’acabar el quart. Tempesta d’espases és un altre cop una llarguíssima novel·la, que pel meu gust, com els altres, comença amb una història un xic deslligada de l’anterior volum. Però en finalitzar han passat tantes coses, tantres guerres, tantes morts i hi ha hagut tants girs argumentals que -ja ho diuen- si has agafat simpatia per algun personatge estàs perdut, perquè segur que el pengen, li tallen el cap, l’encarcel·len o el torturen fins a deixar-ne sols una desfeta humana.

La història més impressionant per mi és el moment dels iluminats, i el que passa al Mur. Tot hi que fa l’efecte que el tema del mur s’estava allargant i ho mata amb quatre pàgines, després d’haver-n´hi dedicat uns quants centenars.

 

Deixa un comentari