Fa un temps ja que vam decidir canviar la càmera que utilitzàvem per fer les fotos familiars (una càmera compacta Canon Digital Ixus 800IS). No és que no ens funcionés bé, és més aviat que volíem fer un salt qualitatiu i obtenir fotografíes de gran qualitat, fins-hi tot impreses, d’aquelles instantànies irrepetibles que ens regalava ara sí i després també la nostra petita.
Amb això en ment, la decisió estava presa. Només faltava triar quina càmera ens acompanyaria a partir d’aleshores en totes les sortides familiars. Que havia de ser una réflex no ens va costar gens d’acceptar. Que els preus eren força elevats una mica més. Finalment ens vam decantar per una Nikon, la D90 amb un kit (si si, es veu que també les càmeres et vénen amb els kits complets!) que incorporava un objectiu 18-105mm. I a partir d’aleshores la nostra experiència fotogràfica (no la que ampliem, sinó la que vivim) ha explotat absolutament. Les fotografies obtingudes no tenen res a veure -i és absolutament mèrit de la càmera, ja que els coneixements són exactament els mateixos que abans-. La qualitat de les imatges capturades s’ha disparat.
És clar que era molt més senzill fer fotos de la Vera quan era més petita i no corria amunt i avall! Amb la quantitat de trastes que implica qualsevol sortida de casa, només ens faltava la motxil·leta amb la càmera i els accessoris més imprescindibles!
De moment ja hem patit la destrucció total de l’objectiu original – substituït gairebé immediatament per un altre d’igual, de tant contents que n’estem!- i ensurts varis. I sort que som dos i la Quel està sempre pendent de la petita!
Hi ha un article que descriu i pretèn donar sol·lució als problemes dels pares fotògrafs que complementen l’afició amb els fills. Dzoom. Si teniu un mínim interès pel tema, us recomano que hi aneu a fer un cop d’ull. Jo la trobo una web fantàstica!
I ja que aquest post parla de fotografies, també us recomano que feu un triatge de les millors i ho plasmeu tot en un àlbum. Jo utilitzo el software que cedeix Fotoprix, però tothom amb qui ho comento hem diu que utilitza el de la casa Hofmann. Fotoprix és més barat però té certs inconvenients, com per exemple que ara mateix no està disponible l’accés a la seva web i per tant no podem fer comandes! Amb la fotografia digital hem perdut aquella costum d’anar fent àlbums. Ara podem treballar-ho tot digitalment, i un cop maquetat aconseguir un àlbum físic per una quantitat raonable de diners -i una bona dosi de paciència-!
Hola pares!
M’alegra molt que poguem estar en contacte a través dels blocs i compartir l’experiència.
La veritat és que jo vaig començar a llegir la vostra pàgina, que vaig trobar per casualitat, quan encara estava embarassada. Em va emocionar molt la vostra història i lo bé que l’havieu explicat! I m’alegra que la Vera estigui tan guapa i gran!
Qui m’havia de dir que al cap del temps jo també faria el meu bloc, i que vosaltres em podrieu aconsellar!
A més, crec que compartim una manera semblant d’educar a les nenes (estic d’acord amb el que dieu del pit, dels braços, de donar-li tot l’amor que necessita).
Ara ja fa dues setmanes que treballo, tot i que poquissimes hores, i començo a manejar bé el tirallets. Tot i que la petita pren el mínim quan no hi sóc.
Per cert, que ja es troba molt millor!
Moltes gràcies per tot i estem en contacte.
Una abraçada des de les terres de Lleida,
Onavis