Diada castellera

Aquest diumenge es va celebrar a la nostra parròquia la primera jornada castellera que se celebra al país, i nosaltres hi vam ser!

Fins fa uns anys no haviem pres consciència de la importància i l’espectacularitat de l’esdeveniment, quan en una estada a Girona, a l’emblemàtica Plaça del Vi, vam topar casualment amb una espectacular diada castellera. Ens va deixar impressionats l’alçada que aconseguien aixecar, la coordinació i l’esforç necessari per aconseguir-ho. Ens va deixar una mica astorats la reacció d’un cap de colla davant una anxaneta que en aquell moment no es va veure en cor de pujar fins allà dalt, però ens va colpir -i de quina manera- la pinya que feien tota aquella colla castellera. Faltaven mans fent pinya i la colla competidora es va afegir per a ajudar els seus teòrics contrincants a guanyar la diada. Aquell dia van fer història. Als diaris i al nostre record.

I ahir a la Plaça Coprínceps vam reviure aquell moment. Hi havia 3 colles exposant el seu art; la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Lleida. I va ser impressionant. Hi havia un munt de gent com poques vegades es veuen a Andorra, reunits per a gaudir de la festa. I vam gaudir! Fins hi tot amb un ruixat, previsible però no per això més inesperat, la festa va seguir endavant. I la Vera va gaudir-ne com la qui més! I això que estava absolutament feta pols! El dissabte després de passar tot el dia a la Festa Major de Canillo, corrent per tots els parcs infantils i gaudint-los com només saben fer els infants, encara va tenir ganes per quedar bocabadada davant l’espectacle de titelles i el de pallassos, i va recollir el seu trosset de coca amb sucre com tothom! -la xocolata no, que no li agrada i a nosaltres no ens convé-. De baixada cap a casa la padrina, que gentilment frissava de ganes per tenir-la i nosaltres de cap a descobrir què ens oferia la cartellera!

Decepció majúscula… com sovint ens passa quan amb tota la il·lusió volem aprofitar els moments “d’enamorats” que ens regalen i al cinema no hi ha res que valgui els diners que costa l’entrada. De totes maneres vam anar a sopar i al cine, a la sessió en 3D de Harry Potter (la última, diuen… vés a saber). No és el que nosaltres considerem una película per veure al cinema (ni al cinema ni a casa) però no ens va decepcionar. De fet, ens va agradar força sobretot l’efecte 3D, que fins aquest moment encara no haviem vist enlloc (potser en algun IMAX, però en tot cas fa massa anys). Vam sortir contents i satisfets de la inversió de 8+1€ (l’entrada i el lloguer de les ulleres). Hi tornarem, algun dia. Però per comoditat potser escollirem la versió normal, ja ho veurem. Doncs el diumenge, dia de la Diada Castellera la Vera amb la Padrina havien dormit d’aquella manera (pipis nocturns obliguen) i pobreta, després de veure 3 o 4 castells es va quedar ben adormida. No va poder veure com en finalitzar la jornada castellera els anxanetes van desplegar unes banderes andorranes, el que ens va encantar a tots. És que a Andorra som molt nostres!

Encara vaig tenir la oportunitat de gravar el castell que va fer llenya i un altre dels següents:

Tant de bò es pugui repetir en una altra ocasió!

Deixa un comentari