Mel i metzines, de Maria Barbal

Aquest és un llibre que se m’ha fet molt llarg de llegir. I no és pas que sigui d’una extensió important, sinó perquè es podria dir que és un llibre on no hi passa res, o ben poca cosa. Relata la vida d’un fill cabaler del Pallars que deu nèixer a principis dels anys vint del segle passat i com es desenvolupa la seva vida sobretot d’infant, després de jove en diferents treballs sobretot a França i finalment quan s’hi queda exiliat després d’estar en un parell de camps de concentració a França passada la guerra civil espanyola i passa molt ràpid pel moment present, a la seva vellesa, on es troba vivint a París però desarrelat perquè enyora el seu Olp natal però sap que no li queda res, allà. És una novel·la costumista i utilitza el particular vocabulari i manera d’enraonar de la gent del Pallars, i en relata els fets i les experiències, el que per a mi el fa difícil de seguir. També influeix que narra fets aparentment intranscendents… com un film d’aquells que tenen una història però no aconsegueixen enganxar-te. No li he sabut trobar el què. No el compraria ni el rellegiria. No.

Una resposta a «Mel i metzines, de Maria Barbal»

  1. . Acabo de llegir el llibre de Teresa Barbal, A mi m’ha agradat molt. Penso que hi passen moltes coses. Crec que els personatges i les relacions entre ells estan ben descrites i et dóna una idea clara de la societat del Pallars de l’època. Aprofundeix en alguns aspectes de la figura de l’hereu i el cabaler.
    Utilitzar un munt de vocabulari i parlar del Pallars. Crec que fóra d’interès aportar un petit glossari que facilitaria la lectura, de fet moltes paraules no figuren al DIEC. Per mi un 10. Fa temps vaig llegir de la mateixa autora el “Carrer Bolivar” sobre la lluita obrera i la immigració a la Barcelona franquista, més planer de llegir però que amb ressaltar l’esforç literari de Barbal amb Mel i metzines

Deixa un comentari