gen. 282011
 

Ja fa setmanes que vaig acabar aquesta novel·la, realment no apta per a tots els públics, ja que amb les seves 800 i escaig pàgines desanima a qualsevol, però que narra les peripècies d’unes famílies de les principals potències mundials que es veuran abocades a la confrontació que va representar la Gran Guerra, com abans se l’anomenava (abans que hi hagués la 2a guerra mundial, s’entèn).

Com a novel·la segueix un argumentari molt amè, ja que poc a poc va introduïnt els diferents focusque representaran l’espina dorsal de l’escrit. Però enteneu-me, no és com alguns salvatges d’escriptors fan, que canvien cada 10 línies de personatge, i on resulta esgotador d’intentar seguir el fil. No, en Ken Follet (cada llibre que escriu acaba convertint-se en Best Seller, no?) dedica les pàgines suficients a centrar l’acció per a que el lector no es perdi. I després passa a una altra de les famílies i situacions. I després a una altra. I quan està tot ben situat, aleshores ja estem immersos en la trama i no hi ha manera de deixar de llegir.

El que m’ha interessat més d’aquest llibre és la visió diferent que m’aporta. És un llibre complex, molt ben escrit i ens ensenya la vida de l’alta aristocràcia anglesa abans, durant i després de la guerra, de les famílies de la burgesia acomodada dels Estats Units, de la revolució russa, però des del punt de vista del proletariat, com també des de la noblesa zarista. També ens redacta la història posant-se en la pell de l’alta aristocràcia alemana, i de les intrigues que es generen per les tibantors que acabaran desembocant en el que ara coneixem com la primera guerra mundial.  Jo sense dubtar-ho, el recomano.

Es pot llegir en català, tant en format digital com en format físic. Jo he triat de llegir-ho a l’ebook, i la experiència ha estat molt gratificant.

  2 Responses to “La caiguda dels gegants, de Ken Follet”

  1. Ara acabo de llegir la novel·la i la trobo excel·lent. Gran moment de plaer i aprenentatge. Ken Follet fa estimar els personatges i apassionar-te amb les seves passions, patir amb els seus patiments, odiar allò que odien… La meva edició té 1.016 pàgines, no poc més de 800, i sincerament val la pena submergir-s’hi. Jo diria que sí que és per a tots els públics, com també ho són Els pilars de la Terra o Un món sense fi, malgrat la seva extensió. De fet, conec gent de molt diferents edats i condició a qui els han agradat aquestes grans obres!

    • És una gran novel·la. I enganxa! Cosa que no podem dir de moltes de les novel·les o pamflets que es publiquen avui en dia. La meva edició és electrònica, potser això desvirtua el número de pàgines. Són moltes, això si!

Deixa un comentari

%d bloggers like this: