És una novel·leta ni massa llarga ni massa curta. Com sempre, em fa l’efecte que al final tot es precipita i les últimes trenta pàgines queden absorbides de seguida, deixant un gran buit. Teòricament la novel·la parla de l’amistat, entre dos joves universitaris i de mons radicalment diferents. Explica la vida de l’un i de l’altre, peripècies, amors, desamors i tragèdies necessàries per arribar al final que tothom espera però ningú gosa pronunciar en veu alta. Un bon llibre, distret, ben escrit, amb ritme i amb interconnexions amb espais coneguts que encara reforcen una mica més la sensació de versemblança.