Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas

És un llibre molt recent, que també he tingut el gust de llegir amb el llibre electrònic i bàsicament permet al Bassas deixar anar, des de la distància dels anys passats, lleugeres pinzellades de la seva trajectòria professional al capdavant del Matí de Catalunya Ràdio (o l’MCR com diu ell). Tinc la sensació que és una espècie de resum de cara a la galeria però és molt contingut en el relat dels fets, i és comprensible. Deixa anar molts fils per a qui els sàpiga aprofitar, però sovint ho fa veladament i es necessita una treball extra per descobrir de qui parla exactament. Imagino que simplement ha fet un llibre que podria ser un prefaci del primer volum d’una enciclopèdia.

Parla sovint dels sentiments, dels seus i dels oients. Evidentment s’hi explaia, però francament esperava més contingut. Fa la impressió que ha rellegit les seves notes personals i ha anat narrant aquelles anècdotes que més l’han engrescat, que més l’han colpit o emocionat. Al final parla de la seva estada a Washington com a corresponsal, i de la cobertura del terratrèmol que va devastar Haití.

A mi m’agrada més en les seva vessant periodística que no pas la d’escriptor. Se’l troba a faltar, a la ràdio i en les seves píndoles que publicava diàriament a l’Ara.

Deixa un comentari