Postales desde la tumba, d’Emir Suljajic

Aquest és un llibre que he hagut de buscar i que ha suposat una certa dificultat perquè inexplicablement no es troba en format digital i el format físic costa moltíssim de trobar. Finalment a la Biblioteca de Canillo me l’han pogut prestar.

Narra la vivència, real, de l’autor, supervivent del genocidi ocorregut a Bòsnia a la dècada dels 90 quan els serbis van decidir atacar i matar els seus veïns. És curiós com la narració no destil·la un odi especial envers els que van ser els botxins de la gran majoria de la gent que va conèixer l’autor, incloent els seus familiars més directes i els seus amics d’infància.

Es dedica a fer una descripció més o menys ordenada del que va ocórrer, des del seu punt de vista més personal. I detalla les matances, els bombardejos, les atrocitats viscudes i les penúries que va haver de passar amb una naturalitat i una fredor (de vegades distant) que potser és el que més m’ha sobtat. Perquè d’aquesta guerra, que vam viure molts a través dels mitjans de comunicació, en sabem les barbaritats més mediàtiques, però en el meu cas no tenia una visió des del punt de vista de la població civil, aquella que es limita a sobreviure com pot i juga a esquivar les bombes i els franctiradors… i les bales perdudes.

En va parlar en un programa de ràdio (Estat de Gràcia) de Catalunya Ràdio la Lolita Bosch, i em va despertar la curiositat. Interessant.

Deixa un comentari