Fotografia amb barrufets… missió impossible?

Fa un temps ja que vam decidir canviar la càmera que utilitzàvem per fer les fotos familiars (una càmera compacta Canon Digital Ixus 800IS). No és que no ens funcionés bé, és més aviat que volíem fer un salt qualitatiu i obtenir fotografíes de gran qualitat, fins-hi tot impreses, d’aquelles instantànies irrepetibles que ens regalava ara sí i després també la nostra petita.

Amb això en ment, la decisió estava presa. Només faltava triar quina càmera ens acompanyaria a partir d’aleshores en totes les sortides familiars. Que havia de ser una réflex no ens va costar gens d’acceptar. Que els preus eren força elevats una mica més. Finalment ens vam decantar per una Nikon, la D90 amb un kit (si si, es veu que també les càmeres et vénen amb els kits complets!) que incorporava un objectiu 18-105mm. I a partir d’aleshores la nostra experiència fotogràfica (no la que ampliem, sinó la que vivim) ha explotat absolutament. Les fotografies obtingudes no tenen res a veure -i és absolutament mèrit de la càmera, ja que els coneixements són exactament els mateixos que abans-. La qualitat de les imatges capturades s’ha disparat.

És clar que era molt més senzill fer fotos de la Vera quan era més petita i no corria amunt i avall! Amb la quantitat de trastes que implica qualsevol sortida de casa, només ens faltava la motxil·leta amb la càmera i els accessoris més imprescindibles!

De moment ja hem patit la destrucció total de l’objectiu original – substituït gairebé immediatament per un altre d’igual, de tant contents que n’estem!- i ensurts varis. I sort que som dos i la Quel està sempre pendent de la petita!

Hi ha un article que descriu i pretèn donar sol·lució als problemes dels pares fotògrafs que complementen l’afició amb els fills. Dzoom. Si teniu un mínim interès pel tema, us recomano que hi aneu a fer un cop d’ull. Jo la trobo una web fantàstica!

I ja que aquest post parla de fotografies, també us recomano que feu un triatge de les millors i ho plasmeu tot en un àlbum. Jo utilitzo el software que cedeix Fotoprix, però tothom amb qui ho comento hem diu que utilitza el de la casa Hofmann. Fotoprix és més barat però té certs inconvenients, com per exemple que ara mateix no està disponible l’accés a la seva web i per tant no podem fer comandes! Amb la fotografia digital hem perdut aquella costum d’anar fent àlbums. Ara podem treballar-ho tot digitalment, i un cop maquetat aconseguir un àlbum físic per una quantitat raonable de diners -i una bona dosi de paciència-!

Vinyetes amb gràcia

Llegeixo a Bebés y Más com una ilustradora ha volgut plasmar el que suposo que és la seva experiència (i la de tants altres pares) respecte a la lactància materna nocturna. Aquí surt reflexat el que fan moltes famílies, que no és ni més ni menys que portar el bebé al llit dels pares. Nosaltres no en som partidaris, excepte alguna nit especialment complicada, mirem d’evitar de dormir tots plegats.

En aquesta web podrem gaudir d’aquesta relació de vinyetes gracioses i tendres a la vegada. És una mena de vídeo de menys de 1 minut de durada. Segur que en tots o gairebé tots els dibuixos us hi veureu reflexats… segur!  Qui ha dit que tenir un fill o alletar sigui una feina fàcil?

Llegar antes de hora, al magazine Digital de La Vanguardia

El diumenge 17 de gener d’enguany a la revista Magazine de La Vanguardia va sortir un article que parla dels naixements prematurs a Espanya, amb estadístiques generals i vivències particulars. Tant les fotos com el text trobo que són molt encertats, i fa una mica més per a que la societat en general, en un mitjà generalista com aquest prengui consciència del que és, i entengui que cada vegada se’n donen més casos arreu. Com sempre, porta records durs i s’enteranyinen els ulls, però hem sortit triomfants de l’experiència, el que fa que tot plegat hagi valgut, i valgui, molt la pena.

L’enllaç a l’article el trobareu AQUÍ. La foto és la que més m’ha agradat de totes les que ilustren l’article, tot hi que totes són força impactants.

Documentos TV: Prematurs

A través del blog Bebés y mas m’assabento d’un documental que fa poc va emetre televisió espanyola referent al naixement de bebès prematurs. Narra 4 històries en format breu, la primera segurament és la més crua, tot hi que penso que totes tenen final feliç. Dic penso perquè no he tingut ganes de mirar-lo, si més no no del tot. Massa records, tot hi que nosaltres ho vam tenir molt fàcil. Però potser aquests 4 vídeos ajudaran a alguna parella que es trobi en una situació similar, que sàpiga que ha de tenir un bebè prematur i encara no sàpiga ben bé a què s’ha d’enfrontar.

Sembla interessant: