febr. 102013
 

Fa una setmaneta que l’he acabat, i m’ha deixat un mal regust de boca. Són moltes pàgines de lectura apassionada per a que desprès l’autor jugui amb tu i decideixi pelar els pocs protagonistes que quedaven. Ara mateix no espero amb fruició el sisè llibre. I d’aquí a que surti segurament estaré llegint alguna altra cosa. En aquesta novel·la apareixen en tota la seva esplendor els famosos dracs, i sembla que l’autor cada vegada s’embolica més amb la temàtica fantàstica.

Si ara mateix tingués la possibilitat de llegir-ne la continuació, no estic segur de voler-ho fer. És com una saga que ja està cremada.

 

gen. 142013
 

I ara sí, acabo d’arribar al famós apèndix d’aquesta sèrie de llibres, on descriu tots els personatges i de quina casa són i què fan. Una mena d’índex, però al final. Evidentment per als llibres electrònics és tant útil com un pet de mosca.

Aquest volum (ho explica immediatament abans de l’Apèndix) és només la primera part dels dos llibres que el composen. Per tant, allò que tant intrigat em tenia, que era perquè no es tornava a parlar d’alguns dels personatges principals, resulta que és una opció voluntària de l’autor. En el següent llibre teòricament es centrarà en els personatges que aquí han estat bandejats sense compassió.

Tot hi que la sèrie manté la intriga i les ganes de seguir llegint, penso que cada vegada s’embolica més i la història esdevé més complexa però a la vegada més increïble. Estem en temes de dracs obedients, esclaus soldat aliens al dolor i als sentiments, guerres que es ventilen en un temps rècord, personatges principals pràcticament immortals (fins que els tallen el cap), personatges principals que tornen de la mort… En fí, una mica massa fantasiós, potser. No?

gen. 142013
 

He posat la marxa llarga i ja he llegit el tercer. I en faig el mini post quan just acabo d’acabar el quart. Tempesta d’espases és un altre cop una llarguíssima novel·la, que pel meu gust, com els altres, comença amb una història un xic deslligada de l’anterior volum. Però en finalitzar han passat tantes coses, tantres guerres, tantes morts i hi ha hagut tants girs argumentals que -ja ho diuen- si has agafat simpatia per algun personatge estàs perdut, perquè segur que el pengen, li tallen el cap, l’encarcel·len o el torturen fins a deixar-ne sols una desfeta humana.

La història més impressionant per mi és el moment dels iluminats, i el que passa al Mur. Tot hi que fa l’efecte que el tema del mur s’estava allargant i ho mata amb quatre pàgines, després d’haver-n´hi dedicat uns quants centenars.

 

des. 262012
 

Vist que el primer llibre m’havia enganxat molt, i que encara hem quedaven 4 llibres més per a posar-me al mateix nivell d’aquells que fa anys que segueixen la saga (i fins hi tot la sèrie de tv, tot hi que crec que aquesta no porta tant de temps), no m’ha quedat més remei que continuar llegint. Com que els estic llegint sense ni un dia de descans entre un i l’altre no tinc massa clar què passa en cada un dels llibres i per tant no m’atreveixo a comentar-ne res englobat en una entrada particular. Actualment ja estic a la meitat del tercer i el quart i el cinquè ja els tinc preparats.

Només una cosa. Segueix enganxant de mala manera.

 

des. 072012
 

Aquí si que he topat amb un llibre que m’ha enganxat del tot. I a més forma part d’una sèrie que de moment ja té 5 volums, i el sisè està al forn!

És una novel·la de gènere fantàstic que ens situa en una època medieval, amb tots els aspectes típics medievals i alguns de fantàstics d’afegits. Hem recorda d’alguna manera a la trilogia de El senyor dels anells. Es fa difícil dir qui és el protagonista, perquè imagino que com a bona sèrie es tracta d’obrir mil històries paral·leles i anar-ne tancant alguns fils de tant en tant. El necessari per a mantenir l’atenció del lector i despistar-lo continuament.

La història comença narrant la vida del senyor d’Hivèrnia, un territori (comtat?…) situat al nord del nord del nord del reialme on hi regna el rei Robert, amic íntim del senyor d’Hivèrnia, lord Stark. Eddard Stark. Aquest es veu embolicat en una troca novel·lesca  (el joc dels trons) en que hi ha assassinats, conspiracions, traicions, guerres i màgia, tot barrejat amb animals terrorífics i una enigmàtica zona al nord de l’anomenat Mur.

Són vuit-centes pàgines en que amb prou feines es pot deixar el llibre. Totalment recomanable. I ara a per la segona part!

des. 072012
 

 

Fa més d’un mes que vaig llegir aquest llibre, però no va ser prou interessant com per a fer-ne una petita nota al blog en aquell moment.

Ara he decidit reprendre el blog amb les darreres lectures i toca fer-ne cinc cèntims. No és un llibre espectacular, ni tan sols és apassionant, però té alguna cosa d’interessant que t’empeny a llegir fins al final. El llibre relata la experiència d’un corresponsal de guerra a l’Afganistan (el títol no enganya) i l’autor descriu experiències extremes al costat dels lluitadors afganesos per la seva llibertat. Es relaten moments d’alta tensió en que el corresponsal ha de fugir juntament amb els seus amfitrions de bombardejos i atacs preventius i de càstig. És un relat cru, aparentment realista i sense afegir ni treure res. Interessant per conèixer de primera mà una realitat que ens ha arribat als occidentals d’una manera si més no partidària.

jul. 272012
 

Aquesta vegada és una novel·la molt ben redactada que descriu molt planerament la vida a la Catalunya dels anys 50, concretament dins una colònia textil aïllada fins hi tot físicament de la resta del territori. Descriu amb absoluta claredat l’ambient opressiu, la olla a pressió en permanent perill d’explosió en que viu aquesta comunitat, on tot passa i queda a la Colònia. I més en els temps en que ocorre la història, on uns senyors de Barcelona són els propietaris de la Colònia i de tot el que hi ha a dins, i pràcticament es pot dir que fins hi tot posseeixen les persones i les manipulen sense pudor, aplicant i fent llei amb el seu poder i ambició.

Feixuga de llegir justament per aquest ambient opressiu que relata, però no és una pèrdua de temps. Utilitza força recursos narratius per a reforçar el sentiment d’ofegament al que es veuen sotmesos els seus habitants.

jul. 132012
 

En aquesta altra entrada ja en vaig parlar (com passa el temps!) i és que en aquell moment, i fins ahir 12 de juny de 2012 jo no hauria recomanat a ningú que s’instal·lés la suite ofimàtica lliure i gratuïta Libreoffice per a un entorn de treball. En canvi, continuava (i continuo) considerant que Openoffice és una suite perfectament usable per a aquest menester.

Però arran del trasvàs de desenvolupadors i traductors de l’Openoffice cap a la Libreoffice, la primera tot hi que continuava el seu camí, ja no comptava amb el suport de la comunitat, pel que la versió en català quedava aturada sobtadament. La Libreoffice, tot hi comptant amb tot el suport, no anava bé. No estava llesta, i de fet encara considero que té certs aspectes d’interfície gràfica que no estan ben resolts. Però en tot cas són coses menors, i la contrarietat més gran que fins ara hi trobava és que la velocitat d’interacció entre el ratolí i la pantalla, o el sol fet de gravar un full de càlcul emprava massa segons dels que haurien estat desitjables. Sobretot si ho comparem amb l’Openoffice, quan aparentment haurien d’haver estat idèntics per a una i altra suite.

Finalment aquest matí la Libreoffice, que des de fa unes setmanes era la meva eina de treball principal ha avisat que hi havia disponible l’actualització 3.5.5. I aparentment no hi hauria d’haver massa diferència amb la versió anterior, la 3.5.4 que és la que estava utilitzant jo, però tan bon punt ha actualitzat la versió, els anteriors problemes que francament eren insuportables han desaparegut, i ara si més no la velocitat és excel·lent, pel que ja puc afirmar que ara si que la Libreoffice mereix les meves recomanacions a tothom. I si no n’hi ha prou, potser els prop de 700€ que costa la versió de l’Office de Microsoft ajudin a decantar la balança cap al costat lliure i gratuït.

jul. 092012
 

Avui se m’ha presentat un problema que he hagut de resoldre tirant de google.

Resulta que estic interessat en capturar l’audio que emet la targeta de so del pc. Això pot interessar-nos per exemple per a gravar la radio en streaming, converses amb el skype, música en streaming, diàlegs o cançons de películes, sons o músiques de jocs… i segurament moltes altres coses que ara no hem venen al cap.

La qüestió és que tot hi instal·lant alguns programes que suposadament aconsegueixen això mateix, no hi havia manera de treure el so net, que no fos el so del micròfon, que òbviament es sentia fatal un cop ho escoltaves.

Investigant una miqueta resulta que el windows 7 disposa d’aquesta possibilitat però francament amagada.

Males llengües diuen que és per a evitar donar ales a la pirateria. No ho sé. El cas és que s’han de seguir alguns passos (senzills) per a activar-ne aquesta capacitat.

El primer pas és instal·lar uns drivers que ens permetran tirar endavant el projecte. Els drivers en qüestió són de Realtek i es poden trobar en aquesta pàgina: http://www.realtek.com.tw/

Un cop arribats aquí hem d’anar a la pestanyeta “Downloads” que hi ha a la part superior, i allà elegim la opció que posa “High Definition Audio Codecs (software)”.

Actualment la primera opció on ens porta aquesta elecció correspon al sistema operatiu Windows 7. Si n’estem utilitzant un altre doncs clicarem al que pertoqui. Això ens baixarà al nostre pc un arxiu zip que segurament podrem instal·lar directament. S’ha d’instal·lar i reiniciar l’ordinador.

Un cop reiniciat, cal fixar-se que a la zona inferior de la pantalla (on hi tenim el rellotge) hi ha una icona que representa un altaveu de color blanc. Hi posem el ratolí al damunt i cliquem amb el botó dret. Al menú que ens apareix, clicar sobre “Dispositius d’enregistrament”.

A la finestreta que se’ns obre, clicar a l’interior de la finestra però fora dels dispositius existents, amb el botó dret, i elegir que es mostrin els dispositius inhabilitats.

Ara si que podem elegir, finalment, el famós Stereo Mixer, o Mezcla estéreo en castellà. Que és el responsable que ens permetrà fer les ansiades gravacions. L’hem de convertir en predeterminat (botó dret damunt del Stereo Mixer per a fer-ho).

I ja està. Ara ja podem capturar l’àudio que passi per la nostra targetra de so, amb diferents qualitats, dependrà del programa capturador. Un bon programa per fer-ho és el Super Mp3 Recorder Professional. Senzill i efectiu.

Aquesta informació l’he aconseguida gràcies a aquest enllaç.

A gaudir!

 Posted by at 23:55
juny 252012
 

Una novel·la una mica antiga que barreja les altes esferes del poder de la city de Londres i el món dels mercenaris. Diuen que peca de massa descripció, jo no li trobo aquest defecte. La descripció serveix per a donar una trama verosímil (dins del que cap en una novel·la d’aquestes característiques). Relata amb força detalls una operació secreta a un país africà per a forçar un canvi de govern que sigui proper als interessos econòmics d’un poderós magnat dels negocis, en aquest cas miners. Laberíntica història on és fàcil perdre-s’hi, però amb un component que enganxa al lector. No es pot demanar massa més. Entretinguda i amb final absolutament inesperat.

 Posted by at 10:52