Nova versió de l’Internet Explorer

Com que als usuaris de windows se’ls fa difícil prescindir del navegador Internet Explorer, ja que encara hi ha moltes webs que NOMÉS funcionen correctament amb ell (sobretot de l’administració), convé recordar que acaba de sortir la darrera versió, la 9.

 

L’enllaç directe és AQUÍ i la versió en català és a baix de tot de la pàgina.  Només hem d’elegir el sistema operatiu i la versió, normalment necessitarem la de 32 bits.

El joc d’Ender

Ender’s game o El juego de Ender, segons la versió que triis per llegir. És una obra molt entretinguda de llegir, de ciència ficció on Andrew Wiggin (el protagonista, anomenat Ender) és un nen que amb uns 5 anys és reclutat per l’exèrcit planetari per a dirigir la flota espacial contra els insectors, una raça alienígena que amenaça per 2a vegada amb acabar amb la vida a la Terra. Sortosament la humanitat ha evolucionat molt des del primer intent, i ara ja domina -encara que sense entendre-ho massa- els misteris de la comunicació instantània entre móns, la relativitat del vol espacial i ha començat a fundar colònies en altres planetes habitables per la humanitat.

Aquest pobre Ender, el tercer fill d’una família molt especial, resulta que té el perfil adequat per a convertir-se en el salvador del món. La seva germana és massa tova i el seu germà gran és massa cruel. Ell aparentment és una mescla entre els dos, la combinació perfecta.

Un cop reclutat continua passant-les canutes, però enlloc de patir a l’escola pateix a l’acadèmia d’instrucció. El formen i el manipulen per a crear en ell el que necessita la humanitat. I després de molt patir, tot l’esforç dóna els seus fruits.

Aquesta novel·la de ciència ficció realment val la pena. Jo he volgut llegir-ne la saga completa, però si us agrada aquest llibre i voleu llegir-ne més, només és recomanable llegir el 2n llibre, La voz de los muertos. La resta totalment prescindibles per no dir infumables i pretenciosos. Una autèntica pèrdua de temps! En total prop de 2000 pàgines, comptant Ender el Xenocida i Hijos de la Mente.

1 entrevista cada dia

Descobreixo a través de l’Internauta una web que impressiona: Un periodista i un fotògraf s’embarquen en un projecte tant interessant i excitant com esgotador: Aconseguir publicar una entrevista diària fins que acabi l’any. Cada entrevista va acompanyada com a mínim d’una foto. N’he mirat unes quantes i totes les fotos hem semblen genials. És al·lucinant. I l’entrevista no es queda curta, no… Avui han publicat la del Quim Masferrer, del Teatre de Guerrilla (quin crack!). No m’en perdré ni una, ja m’hi he subscrit!

Els encants de Sant Antoni

Fa la tira d’anys que de passada o passejant pels voltants de la plaça de l’església parroquial de Sant Pere Màrtir vèiem com se celebraven els Encants de Sant Antoni, sense cridar-nos excessivament l’atenció. Aquests “encants” consisteixen en fer una subhasta benèfica popular de productes típics del país, cedits graciosament als organitzadors per a poder recaptar diners per a Càritas parroquial. Val a dir que és tot un encert i un dels actes més tradicionals de la Parròquia! Avui, amb la Vera ben equipada i amb la companyia d’una bona amiga i del seu fill hem decidit gaudir d’aquest acte. I ens ha agradat!

Sempre és curiós veure com es paga per un parell de coques, un bull i unes orelletes de porc entre 400 i 1000€! És clar que qui participa activament de la subhasta són persones adinerades, a més d’arrelades al país i a la parròquia. És el mateix que fer una donació, amb la diferència que fent-ho a través de la subhasta s’aconsegueix donar vida a l’acte tradicional. I no, no té res a veure amb fer-se veure per la resta de parroquians. Aquí no hi he pas detectat ni un bri d’ostentació. De fet calia estar molt atent per a veure qui eren els licitadors a cada moment. Això entre altres hem fa sentir orgullós del nostre país i dels seus habitants.

Un cop atorgats tots els lots s’ha procedit a rifar entre 100 números comprats a 5€ el darrer de tots. Nosaltres participàvem amb un 3% del total de possibilitats, el que s’ha traduït en una lleugera decepció quan (com era del tot previsible) ha sortit guanyador un dels molts números que nosaltres NO teniem. Com que fet i fet la nostra petita col·laboració es destinava també a Càritas parroquial, podem dir que hem guanyat.

I per a celebrar-ho l’Esbart Santa Anna ens ha obsequiat amb un reguitzell de balls tradicionals. La Vera ha disfrutat moltíssim. Gairebé ni es movia. Abans que acabessin ens hem retirat, sabent que havia d’estar feta pols. I efectivament, abans d’arribar a casa s’ha adormit com un angelet.

Andorra TV n’ha fet una cobertura televisada.

L’esglèsia del Mar, d’Ildefonso Falcones

Quina novel·lassa! És cert que és una mica desil·lusionant que de vegades calgui recordar que estem llegint l’Esglèsia del Mar enlloc de Els Pilars de la Terra, però és tant apassionant llegir-lo…!  A més, que per una vegada i sense que serveixi de precedent les aventures que relata, a més d’estar fonamentades en situacions possiblement reals i molt ben documentades, succeeixen a Barcelona i ens narren les peripècies, molt fantàstiques, de diversos personatges. No és fins que hem llegit un bon munt de pàgines que no pren protagonisme l’Arnau, el bastaix amb una trajectòria fantàstica (de fantasiosa, hem refereixo… però al cap i a la fi és una novel·la, oi?). Des de la més absoluta misèria al més alts honors. Hi trobareu de tot: Enveges, hipocresia, amor, lleialtat, traicions… Crec que no deixa cap tecla per tocar. Relata fets de la Inquisició (anava a posar “santa” al davant, però me l’estalvio), batalles, antics costums feudals menyspreables, treballs antics, descripcions d’indrets emblemàtics de la ciutat… S’ha de llegir. Crec recordar que eren unes 400 pàgines, però no es fa llarg.

La caiguda dels gegants, de Ken Follet

Ja fa setmanes que vaig acabar aquesta novel·la, realment no apta per a tots els públics, ja que amb les seves 800 i escaig pàgines desanima a qualsevol, però que narra les peripècies d’unes famílies de les principals potències mundials que es veuran abocades a la confrontació que va representar la Gran Guerra, com abans se l’anomenava (abans que hi hagués la 2a guerra mundial, s’entèn).

Com a novel·la segueix un argumentari molt amè, ja que poc a poc va introduïnt els diferents focusque representaran l’espina dorsal de l’escrit. Però enteneu-me, no és com alguns salvatges d’escriptors fan, que canvien cada 10 línies de personatge, i on resulta esgotador d’intentar seguir el fil. No, en Ken Follet (cada llibre que escriu acaba convertint-se en Best Seller, no?) dedica les pàgines suficients a centrar l’acció per a que el lector no es perdi. I després passa a una altra de les famílies i situacions. I després a una altra. I quan està tot ben situat, aleshores ja estem immersos en la trama i no hi ha manera de deixar de llegir.

El que m’ha interessat més d’aquest llibre és la visió diferent que m’aporta. És un llibre complex, molt ben escrit i ens ensenya la vida de l’alta aristocràcia anglesa abans, durant i després de la guerra, de les famílies de la burgesia acomodada dels Estats Units, de la revolució russa, però des del punt de vista del proletariat, com també des de la noblesa zarista. També ens redacta la història posant-se en la pell de l’alta aristocràcia alemana, i de les intrigues que es generen per les tibantors que acabaran desembocant en el que ara coneixem com la primera guerra mundial.  Jo sense dubtar-ho, el recomano.

Es pot llegir en català, tant en format digital com en format físic. Jo he triat de llegir-ho a l’ebook, i la experiència ha estat molt gratificant.

L’imperi contraataca. Samsung VS Apple

Vagi en primer lloc que considero Apple una gran empresa, que com el Fènix ha resorgit de les seves cendres. I està volant molt alt, entre altres coses gràcies a les encertades campanyes de màrqueting i al disseny dels seus productes. Però a mi no hem convenç, ni ara ni abans. No m’agrada que sigui una empresa tant controladora de tot el que fan els seus usuaris. No m’agrada que siguin ells els qui decideixen què pots fer amb el producte que tu compres. No m’agrada que hem tractin com un incapaç. És per això que va contra els meus principis comprar res d’Apple.

Per contra, com que el mercat tira per la seva banda, no hem desagrada la idea dels tablets ni dels telèfons intel·ligents. I sortosament hi ha alternatives no iguals, millors que les que presenta Apple. Perquè fa molts anys que tenim HTC, empresa xinesa que fa uns productes tecnològicament molt avançats i ara el que tira més és Samsung, amb la seva gamma Galaxy que està arrasant entre els qui com jo no sóm partidaris d’Apple.

Funcionant amb el sistema operatiu Android, de Google. Permet convertir el telèfon de la manera que ens plagui, i ens obre un món de possibilitats, només limitat pel hardware present.

Sembla que Samsung va en la bona línia, d’una manera similar a Sony amb la seva gamma Vaio. Esperem que ens continuïn meravellant amb aquests productes!

Per contra i en contraposició al post anterior, no estic segur que sigui el dispositiu ideal per a llegir llibres, el substitut natural del llibre físic. Però si que és ideal per a veure vídeo, escoltar música, com a telèfon (segurament equipat amb un auricular bluetooth per a no haver d’enganxar-se l’aparell a l’orella) i llegir revistes, diaris i còmics en gran format. Similar a l’Ipad, però millor. És clar.

Boox A60, de Onyx International (aka Wolder)

Aquest Nadal ha estat fructífer en moltes coses, però si ens centrem en les materials m’ha caigut del cel un e-book fantàstic que hem té el cor robat.

No n’havia tingut cap altre abans, si exceptuem la tablet de Toshiba que no hem va acabar de convèncer.

Des que el vaig desembolicar no he parat de trastejar-hi i utilitzar-lo per al que serveix, llegir. I és que si els darrers anys tenia la literatura aparcada, ara puc dir que està en plena efervescència i cada moment lliure és una oportunitat per a reprendre la lectura inacabada.

Es tracta d’un sofisticat ebook amb tinta electrònica, connexió wifi i possibilitat de llegir múltiples formats. Si hem de ser sincers, és un equip enfocat directament a la lectura de llibres, no a la de revistes o còmics. En escala de grisos i força ràpid en execució. Sembla que mantenen una política d’actualitzacions força interessant. Disposa de mig Gb de memòria interna i un lector de targetes SD fins a 32Gb. La pantalla és de 6 polzades. L’espai útil de lectura acaba essent com el d’un llibre de butxaca.

La finalitat del llibre electrònic és permetre la lectura de llibres digitals de manera còmoda. I aquest compleix les expectatives. En canvi la possibilitat de navegar per internet no està gaire ben resolta. Es pot fer, però no és una experiència massa agradable tant per la lentitud com per les poques possibilitats del navegador incorporat.

En tractar-se de tinta electrònica, no produeix fatiga visual i per tant la sensació és la d’estar llegint un llibre en paper. Si disposem de poca llum necessitarem, igual que en la lectura en paper, un llum adicional. Podem estar hores sense apartar els ulls de la pantalla i no patir les desagradables conseqüències que sens dubte sofririem si estessim llegint en una pantalla amb retroil·luminació.

El preu del dispositiu (Boox A60) és d’aproximadament 300€. Força car si no l’hem de fer servir intensivament. Calculo que es pot haver amortitzat amb la lectura d’uns 15 llibres al preu desorbitat actual.

Personalment trobo que no només és recomanable sinó imprescindible disposar d’un aparell similar. Només està justificat per aquells reacis del tot a les noves tecnologies, tot hi que és tan senzill d’utilitzar que aborreix. I desenganyeu-vos, no és el mateix tenir el llibre físic a les mans… és molt millor! No s’arruga, no s’embruta, no perdem el punt de lectura, podem fer anotacions i recuperar-les després amb facilitat, podem portar col·leccions senceres al damunt sense deixar-hi l’esquena… És fantàstic! La llàstima… que no està en català.

Avast Internet Security en català

El món dels antivirus i les suites de seguretat és ben curiós. N’hi ha tants com vulguis però mai cap et protegirà al 100% de tot. Per molt onerós que resulti.

Jo ja he utilitzat al llarg dels anys Mcafee, Kaspersky i sobretot Norton. Però el darrer i el que m’està  resultant més agradable, amb un preu contingut, és l’Avast. En la seva versió completa de Internet Security. No sé si és el millor, però m’ofereix 2 anys de cobertura per 3 ordinadors amb la mateixa llicència, amb actualitzacions constants, sense resultar massa pesat per al sistema… cosa que els altres no podien pas presumir-ne, d’això.

Ho tinc clar, si n’haig de recomanar algun, és aquest. Cap virus (tot hi que hi ha hagut força intents). Coixeja amb l’antispam, això si.

Però el motiu de dedicar-li un article no és tant per les seves bondats, com per la estratègia d’incorporar multitud d’idiomes. Jo el vaig comprar en anglès, i la instal·lació se’m va fer en castellà. I ara trastejant m’he adonat que si anem a la opció Configuració (dalt a la dreta del programa), hi ha una pestanya d’Idioma, i allà, si cliquem a Afegir altres idiomes, podem triar el català, entre moltíssims d’altres. És una traducció acurada i perfectíssima. Tant, que no recordo haver tingut mai un antivirus-firewall en català. I vaja si fa il·lusió! Si només les empreses tinguessin la decència d’oferir localitzacions dels seus productes en la llengua pròpia del nostre país!

LibreOffice encara no està llest

Segur que molt de vosaltres ja sabeu que la suite ofimàtica estrella, la substituta perfecta del Microsoft Office, és l’Openoffice. Un projecte opensource, d’ús gratuït totalment compatible amb els documents generats per la famosa suite de Microsoft.

Resulta que fa un temps que està tenint problemes per a continuar la seva trajectòria per històries de drets, i els desenvolupadors han decidit tirar pel dret i crear una nova suite, filla de l’Openoffice però lliure de les seves regulacions. Aquesta nova suite es diu LibreOffice, i és una evolució de l’Openoffice, amb alguns canvis més aviat a nivell estètic. De fet fins hi tot el número de versió concorda amb la que hauria estat la nova versió de l’Openoffice.

Fa anys que treballo amb l’Openoffice, i realment sempre ha complert les meves expectatives. I ara si cal migrar a LibreOffice, ho faré. De fet ja ho vaig fer, però està clar que hem vaig precipitar. Libreoffice està en versió Beta 3, el que vol dir que no es recomana per entorns productius. Encara no. I la realitat és que funciona lleugerament pitjor que l’Openoffice. No hem refereixo a l’estabilitat, sinó a la velocitat. És sensiblement més lenta. Imagino que anirà millorant, però de moment convé esperar.