Les planes misterioses, de Jean M. Auel

Les planes misterioses

Si, efectivament aquesta saga (Els fills de la terra) té tota la pinta de continuar exactament igual durant tots els sis llibres que la composen. Aquesta vegada la novel·la consta de 800 i escaig pàgines, sembla que cada llibre ha de superar en extensió a l’anterior, sinó no val res. Com en l’anterior, el primer que vaig llegir d’aquesta autora, en aquesta narració resulta exhasperant la repetició d’escenes (té una curiosa fixació en descriure les escenes sexuals, que no estaria malament, però cansa) i la descripció inacabable dels paisatges i les explicacions corresponents. No és un llibre infumable, però definitivament, sobren ben bé 400 pàgines i no estariem renunciant a res important de l’escrit.

Aquesta vegada l’Ayla i en Jondalar abandonen la tribu dels Mamutois per anar-se a reunir amb el poble del xicot. Que resulta que no és al costat precisament, i això justifica (cap objecció) 800 pàgines de narrativa. No està malament. No us penseu que el llibre no val res, si no no l’hagués acabat!

Els caçadors de mamuts, de Jean M. Auel

Aquesta escriptora nord americana m’ha ben sorprés!

He de reconèixer que no vaig començar a llegir el llibre per cap raó concreta. Senzillament em va cridar l’atenció i m’hi vaig capbussar. L’època que s’intueix pel títol no hem fa ni fred ni calor, normalment prefereixo llegir alguna cosa més actual, amb més referències al món que m’envolta, però per alguna raó vaig pensar que estaria bé lelgir aquest llibre.

És de nou un llibre llarg, crec recordar unes 700 i escaig pàgines, però es llegeix amb molta rapidesa. No és difícil de seguir, té una història molt linial i no fa rocambolesques giragonses per a demostrar l’estranya habilitat de la narradora per a confondre al lector. Llarg però fàcil i directe. Sens dubte un centenar llarg de pàgines són absolutament prescindibles, i un altre centenar probablement també. La resta és força interessant, sobretot amb les descripcions ben fonamentades d’estris i tècniques que sembla ser que s’utilitzaven a l’albada dels homo sapiens.

La desagradable sorpresa va ser en finalitzar el llibre i investigar si formava part d’alguna trilogia, veure que havia començat pel 3r d’una col·lecció de 6 volums, el darrer d’entre ells, La terra de les coves pintades, acaba d’aparèixer. La col·lecció s’anomena “Els fills de la terra“. Ara estic llegint el següent volum, a veure si segueix una mica l’estela de l’anterior.

El llibre tracta la vida de l’Ayla, una jove (entenc que homo sapiens) criada per certes circumstàncies amb un grup d’homes de cromanyó, que és expulsada del Clan que l’ha cuidat fins aleshores i s’ha d’espabilar tota sola. i se’n surt prou bé, fins que descobreix el seu gran amor, en Jondalar, i junts són admesos a formar part d’un grup d’altres homo sapiens i compartiran amb ells tots els seus coneixements. A més de les peripècies pròpies d’una novel·la, hi ha descripcions que semblen força versemblants als meus ulls de neòfit, de moltes activitats pròpies d’aquells temps, entre potser la més impactant -no precisament pel desplegament de dots narratives de l’autora- el que respon a la caça d’un grup de mamuts pel grup d’humans.

No és un gran llibre, però es deixa llegir i és molt entretingut.

Mobles infantils

Al febrer passat vam decidir canviar el llit de la Vera. Ja s’està fent gran i ja li tocava passar del llitet amb baranes a un llitet normal (del seu tamany). Vam estar mirant una mica les opcions que hi havia al mercat i tot el que vam trobar ens va semblar absolutament inadaptat al que buscàvem. Les típiques botigues que tenim de referència a Andorra (incloent la omnipresent Ikea) no ens oferien un llit de fusta noble, sense cantos vius i amb bons acabats. Trobem llits i lliteres amb estructura metàl·lica i de fusta acabats de qualsevol manera, amb poc gust i oferint poca seguretat, tot hi ser especialment pensats per als infants.

Fins que els cunyats ens van comentar que ells havien optat per mobles de la casa Flexa, una empresa danesa que fabrica específicament mobles per infants, amb fustes seleccionades i seguint uns controls de qualitat estrictes. A Andorra fins ara hi teniem un importador, però sembla que això s’ha acabat i que si volem comprar-ne haurem d’anar a Barcelona. El catàleg en català el podeu descarregar aquí.

És curiós perquè aquesta empresa fabrica tota mena de productes relacionats molt ben pensats. Sobretot si es disposa d’una habitació ben àmplia, que no és el nostre cas. Pel que fa als preus si que són lleugerament més elevats, però només lleugerament, pel que hem pensat que val la pena optar per aquesta opció.

Però hi ha algunes altres opcions, com per exemple el que ofereix Carlos Paya, molt més elaborat però també molt més onerós.

Sant Jordi passat per aigua

Quina llàstima de Sant Jordi el d’enguany! Tot el sant dia plovent, i quan parava una estoneta era només per permetre la il·lusió que alguna cosa estava a punt de canviar.

De roses en van sobrar a carretades, i les vendes de llibres no sé pas com devien anar, sort que la gent és tradicionalista i qui no el va comprar ahir segur que el comprarà avui!

En una paradeta em vam comentar que l’any passat havien venut 200o roses, aquest any n’havien encarregat 800 i en tenien prop de 300 a les galledes… a les 20h! En altres indrets la diada s’ha salvat in extremis, però a Andorra no crec que haguem tingut sort.

Cadira de passeig

Fa unes setmanes que estem indagant per a fer el canvi de cotxet per una cadireta de passeig més lleugera i pràctica, ara que ja no necessitem tants gadgets.

Una de les coses més sorprenents ha estat descobrir que hi ha gent que canvia els seus fills fins hi tot abans dels 4 mesos (!) a la cadireta de passeig. És evident que és molt més pràctic, però nosaltres fins fa poc no ens ho hem ni plantejat! Potser és que el model de Jané que vam triar en un principi ens ha anat molt bé i fins ara ens havia cobert perfectament totes les necessitats. De fet el problema més gros se’ns planteja de cara a les vacances, on viatjarem amb el cotxe plé fins dalt (tot hi que prescindir del llitet de viatge ja ens deixarà un bon espai lliure al maleter) i aquest any deixarem el Thule a casa, de manera que la necessitat de guanyar espai vital dins el vehicle resulta imprescindible. Si tenim en compte que el cotxet actual plegat es menja ell tot sol la meitat de la capacitat del maleter, només que puguem canviar-lo per una cadireta de passeig més lleugera i que ens ocupi menys espai probablement ni notarem la desaparició del Thule.

Així que sense pensar-hi massa hem fet visites llampec a les diferents botigues de puericultura i grans magatzems per a començar a esclarir el tema. Com no podia ser d’una altra manera, els models són força variats (encara que moltes marques amb bones crítiques a internet no les trobem aquí), però els que tenen més presència són els Chicco i els McLaren. D’aquests darrers per la quantitat que es belluguen pel país semblaria que els regalen amb els paquets de xiclets, però resulta que són els models més cars, sobrepassant de llarg els 200€ els models més polifacètics. És clar que també trobem en alguns supermercats les cadiretes a 25€, que certament amb aquest preu sembla que en qualsevol moment es poden plegar del tot amb la criatura a dins!

Suposo que acabarem triant un model de gama mitja, que pel que he anat veient rondarà els 120€, tant en una marca com en l’altra. El que no m’acaba de convèncer és que el respatller no es pot tirar del tot endarrere en gairebé cap dels models. La bona notícia és que el parasol, la bossa de la base i el plàstic de la pluja vénen inclosos en el preu.

Nova versió del navegador de Mozilla: Firefox

També Opera ha actualitzat recentment, però la fita més important per mi és l’actualització del Firefox. Tot un referent en els programes de navegació. I sens dubte el meu navegador preferit, tot hi que no per això deixo de provar alguns dels seus competidors.

Softcatalà, un dia després de l’anunci oficial de Mozilla ja ens té la nostra versió preparada, completament traduïda al català.

Podeu actualitzar-la automàticament anant al menú i escollint la opció de buscar actualitzacions. També es pot descarregar directament de la web de Softcatalà.

A veure si han millorat la fam de recursos patològica que sembla que pateix el Firefox des de fa força anys!

Nova versió de l’Internet Explorer

Com que als usuaris de windows se’ls fa difícil prescindir del navegador Internet Explorer, ja que encara hi ha moltes webs que NOMÉS funcionen correctament amb ell (sobretot de l’administració), convé recordar que acaba de sortir la darrera versió, la 9.

 

L’enllaç directe és AQUÍ i la versió en català és a baix de tot de la pàgina.  Només hem d’elegir el sistema operatiu i la versió, normalment necessitarem la de 32 bits.

El joc d’Ender

Ender’s game o El juego de Ender, segons la versió que triis per llegir. És una obra molt entretinguda de llegir, de ciència ficció on Andrew Wiggin (el protagonista, anomenat Ender) és un nen que amb uns 5 anys és reclutat per l’exèrcit planetari per a dirigir la flota espacial contra els insectors, una raça alienígena que amenaça per 2a vegada amb acabar amb la vida a la Terra. Sortosament la humanitat ha evolucionat molt des del primer intent, i ara ja domina -encara que sense entendre-ho massa- els misteris de la comunicació instantània entre móns, la relativitat del vol espacial i ha començat a fundar colònies en altres planetes habitables per la humanitat.

Aquest pobre Ender, el tercer fill d’una família molt especial, resulta que té el perfil adequat per a convertir-se en el salvador del món. La seva germana és massa tova i el seu germà gran és massa cruel. Ell aparentment és una mescla entre els dos, la combinació perfecta.

Un cop reclutat continua passant-les canutes, però enlloc de patir a l’escola pateix a l’acadèmia d’instrucció. El formen i el manipulen per a crear en ell el que necessita la humanitat. I després de molt patir, tot l’esforç dóna els seus fruits.

Aquesta novel·la de ciència ficció realment val la pena. Jo he volgut llegir-ne la saga completa, però si us agrada aquest llibre i voleu llegir-ne més, només és recomanable llegir el 2n llibre, La voz de los muertos. La resta totalment prescindibles per no dir infumables i pretenciosos. Una autèntica pèrdua de temps! En total prop de 2000 pàgines, comptant Ender el Xenocida i Hijos de la Mente.

1 entrevista cada dia

Descobreixo a través de l’Internauta una web que impressiona: Un periodista i un fotògraf s’embarquen en un projecte tant interessant i excitant com esgotador: Aconseguir publicar una entrevista diària fins que acabi l’any. Cada entrevista va acompanyada com a mínim d’una foto. N’he mirat unes quantes i totes les fotos hem semblen genials. És al·lucinant. I l’entrevista no es queda curta, no… Avui han publicat la del Quim Masferrer, del Teatre de Guerrilla (quin crack!). No m’en perdré ni una, ja m’hi he subscrit!

Els encants de Sant Antoni

Fa la tira d’anys que de passada o passejant pels voltants de la plaça de l’església parroquial de Sant Pere Màrtir vèiem com se celebraven els Encants de Sant Antoni, sense cridar-nos excessivament l’atenció. Aquests “encants” consisteixen en fer una subhasta benèfica popular de productes típics del país, cedits graciosament als organitzadors per a poder recaptar diners per a Càritas parroquial. Val a dir que és tot un encert i un dels actes més tradicionals de la Parròquia! Avui, amb la Vera ben equipada i amb la companyia d’una bona amiga i del seu fill hem decidit gaudir d’aquest acte. I ens ha agradat!

Sempre és curiós veure com es paga per un parell de coques, un bull i unes orelletes de porc entre 400 i 1000€! És clar que qui participa activament de la subhasta són persones adinerades, a més d’arrelades al país i a la parròquia. És el mateix que fer una donació, amb la diferència que fent-ho a través de la subhasta s’aconsegueix donar vida a l’acte tradicional. I no, no té res a veure amb fer-se veure per la resta de parroquians. Aquí no hi he pas detectat ni un bri d’ostentació. De fet calia estar molt atent per a veure qui eren els licitadors a cada moment. Això entre altres hem fa sentir orgullós del nostre país i dels seus habitants.

Un cop atorgats tots els lots s’ha procedit a rifar entre 100 números comprats a 5€ el darrer de tots. Nosaltres participàvem amb un 3% del total de possibilitats, el que s’ha traduït en una lleugera decepció quan (com era del tot previsible) ha sortit guanyador un dels molts números que nosaltres NO teniem. Com que fet i fet la nostra petita col·laboració es destinava també a Càritas parroquial, podem dir que hem guanyat.

I per a celebrar-ho l’Esbart Santa Anna ens ha obsequiat amb un reguitzell de balls tradicionals. La Vera ha disfrutat moltíssim. Gairebé ni es movia. Abans que acabessin ens hem retirat, sabent que havia d’estar feta pols. I efectivament, abans d’arribar a casa s’ha adormit com un angelet.

Andorra TV n’ha fet una cobertura televisada.