febr. 212016
 

Escolto tot sovint podcasts. Són per mi un invent extraordinari que hem permet escoltar diferents programes de ràdio que d’altra manera hem passarien desapercebuts tot hi tenir-hi un cert interès. Fa un temps vaig comprar una aplicació per Android que hem permet (decidint-ho activament) de programar els podcasts per a que es descarreguin automàticament al telèfon, i així els puc escoltar en qualsevol moment que hem vagi bé, mentre faig el sopar o mentre volto amb moto amunt i avall. Fa uns dies escoltava l’Internauta, un programa que va néixer de la mà del Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio i que tenia com a col·laborador especialitzat en Vicent Partal (un periodista que entre altres molts projectes té el merit d’haver creat Vilaweb, i que de totes maneres segur que ja coneixeu) i van entrevistar a un noi jove, que va parlar de poesia. En aquest programa habitualment es parla de tecnologia i de com les persones utilitzen aquesta tecnologia, així que hem va semblar interessant seguir escoltant el que deia amb atenció… i resulta que estava presentant una aplicació per a mòbil que es basava en el treball de poesia que havia fet la seva àvia al llarg de la seva vida…!

Si en parlen a l’Internauta ja de per si és alguna cosa que mereix la meva atenció, però és que a més aquest jove va aconseguir que anés a descarregar-me l’app i la provés, fin-hi tot amb la Vera! I ens va agradar molt a tots dos. Per la presentació de l’app en sí mateixa, però sobretot per la dinàmica dels jocs proposats i com a través del joc arribaves a conèixer els poemes de la Joana Raspall.

Per descarregar-la…

Un món de poesia

Absolutament recomanable. En català, amb una presentació exquisida i molt entretinguda. Val la pena donar-li una oportunitat!

jul. 062013
 

Porto uns dies capficat amb el canvi de ROM del Samsung Galaxy Note N7000. Primer va ser canviar el kernel per un de més actual (impressionant com arriben a fer feina aquesta gent que s’hi dedica), després rootejar-lo, i ara finalment hem vaig decidir a canviar la ROM stock que portava per una altra de personalitzada. Vaig triar posar-hi una ROM que es diu Slim Bean, tot hi que sabia que corria el risc de perdre algunes coses que potser trobaria a faltar. Per no parlar del fet de tornar a configurar tots els comptes (linkedin, gmail, poket, evernote… i un llarg etcètera).

La ROM en si està molt ben feta, molt ben cuidada en els detalls, és francament molt ràpida i ve preparada per a que cadascú hi posi el que li interessi més, sense aplicacions inútils que tots ens trobem instal·lades al mòbil sense desitjar-les. Estèticament és increïble, també.

Però ai las! No està preparada per a ser la ROM del Note. I és que el N7000 no és un telèfon normal, i Samsung s’hi va esmerar molt en el software específic per al Note. Hi haurà gent que no li farà res un telèfon com el Note amb les mateixes funcionalitats que un S2, però a mi si.

Així que avui he procedit a instal·lar de nou una ROM stock, amb les seves mancances però també amb la seguretat que hem dóna saber que TOT funcionarà a la perfecció, inclòs la ràdio FM i el S-pen, i la cobertura de wifi que en la slim havia perdut força.

Conclusió: Cal tenir clar que és vol quan es canvia de ROM, perquè a més de poder quedar-nos sense telèfon ens podem estalviar moltes hores de feina inútil..

Per cert, que per a flashejar la ROM stock he utilitzat per primera vegada el programa Odin, i cap queixa. Tot ha anat a la perfecció.

 

 

 

març 242013
 

Fa un temps que tinc un Note (N7000) i fins ara nomes l’anava actualitzant amb els updates oficials de Samsung, via Samsung Kies. Com que Andorra no és un país que tinguin massa en compte, per aquests menesters havia canviat el CSC (que es el codi que indica el país del telefon) pel LBT, que és el codi identificatiu d’Alemanya, el país que a Europa rep les actualitzacions mes aviat. Entre aquesta i la espanyola o francesa poden passar perfectament més de 3 i 4 mesos, és per això que aquest pas va ser el primer que vaig fer.

Fins ara content i feliç amb la versió 4.1.2 d’Android (del sabor JB o Jelly Bean, la darrera actualització disponible fins ara… per Samsung). Pe`ro aquesta darrera setmana Samsung ha anunciat que la propera actualització (la 4.1.3) serà la darrera per al meu Note, així que avui he decidit començar a trastejar sense manies. Ja ho vaig fer així per al seu antecesor un HTC Diamond, i com que hem va donar bons resultats continuo amb aquesta línia de treball.

El primer i més important és mirar d’evitar carregar-me un aparell que ronda els 600€, i sabent que Samsung amb els seus darrers telèfons havia utilitzat un xip amb un error greu de funcionament, que el podia deixar totalment inservible, el primer pas és instal·lar un Kernel segur, en el meu cas ha estat un que anomenen PhilZ (el nom de guerra del seu creador?) i es pot trobar tota la informació aquí, òbviament i com no podia ser d’altra manera, del fòrum d’experts Forum XDA-Developers.

Aquest kernel té l’avantatge que a més d’instal·lar un kernel segur, ens aporta entre altres coses l’accés root al dispositiu. Aquesta també és una funció que m’interessava aplicar, per a poder desinstal·lar algunes aplicacions natives que no utilitzo i no vull que estiguin al meu telèfon. També podré, amb software específic, limitar l’accés de les aplicacions a internet, o a qualsevol altra funció del telèfon que vulgui. Control total. I també responsabilitat total!

Tinc instal·lat el Titanium Backup, que no desplega tot el seu potencial fins que disposes d’accés root, i ara queda pendent d’instal·lar alguna aplicació que hem permeti gestionar tot el nou “poder” que he alliberat.

I és a partir d’aquí, amb el kernel ja assegurat, que mitjançant Odin o algun altre mètode podré començar a instal·lar ROMs més depurades que la rom stock de Samsung i que per exemple millorin l’ús de la bateria, que ara mateix la drena molt més ràpidament que l’anterior versió d’Android!

gen. 072012
 

Com que això dels smartphones és un món que mai s’acaba de dominar del tot, una mica d’ajuda de tant en tant no ens anirà malament. Recentment m’he trobat que en el meu telèfon amb S.O. Android volia canviar el número de telèfon per defecte del terminal, i no hi havia manera de trobar la opció per a fer-ho.

És realment senzill. No hem de buscar la opció per la banda més lògica (ajustaments) sinó que hem de modificar-ho en les opcions de l’aplicació del telèfon (la pantalleta de trucar, directament). Concretament en la versió d’Android Gingerbread és a la pestanya de Contactes (ajustaments). A internet no he trobat cap menció a això i crec que deixar-ho escrit pot estalviar uns minuts de recerca infructuosa a més d’un. Queda dit, doncs!

gen. 122011
 

Vagi en primer lloc que considero Apple una gran empresa, que com el Fènix ha resorgit de les seves cendres. I està volant molt alt, entre altres coses gràcies a les encertades campanyes de màrqueting i al disseny dels seus productes. Però a mi no hem convenç, ni ara ni abans. No m’agrada que sigui una empresa tant controladora de tot el que fan els seus usuaris. No m’agrada que siguin ells els qui decideixen què pots fer amb el producte que tu compres. No m’agrada que hem tractin com un incapaç. És per això que va contra els meus principis comprar res d’Apple.

Per contra, com que el mercat tira per la seva banda, no hem desagrada la idea dels tablets ni dels telèfons intel·ligents. I sortosament hi ha alternatives no iguals, millors que les que presenta Apple. Perquè fa molts anys que tenim HTC, empresa xinesa que fa uns productes tecnològicament molt avançats i ara el que tira més és Samsung, amb la seva gamma Galaxy que està arrasant entre els qui com jo no sóm partidaris d’Apple.

Funcionant amb el sistema operatiu Android, de Google. Permet convertir el telèfon de la manera que ens plagui, i ens obre un món de possibilitats, només limitat pel hardware present.

Sembla que Samsung va en la bona línia, d’una manera similar a Sony amb la seva gamma Vaio. Esperem que ens continuïn meravellant amb aquests productes!

Per contra i en contraposició al post anterior, no estic segur que sigui el dispositiu ideal per a llegir llibres, el substitut natural del llibre físic. Però si que és ideal per a veure vídeo, escoltar música, com a telèfon (segurament equipat amb un auricular bluetooth per a no haver d’enganxar-se l’aparell a l’orella) i llegir revistes, diaris i còmics en gran format. Similar a l’Ipad, però millor. És clar.