febr. 102013
 

Fa una setmaneta que l’he acabat, i m’ha deixat un mal regust de boca. Són moltes pàgines de lectura apassionada per a que desprès l’autor jugui amb tu i decideixi pelar els pocs protagonistes que quedaven. Ara mateix no espero amb fruició el sisè llibre. I d’aquí a que surti segurament estaré llegint alguna altra cosa. En aquesta novel·la apareixen en tota la seva esplendor els famosos dracs, i sembla que l’autor cada vegada s’embolica més amb la temàtica fantàstica.

Si ara mateix tingués la possibilitat de llegir-ne la continuació, no estic segur de voler-ho fer. És com una saga que ja està cremada.

 

gen. 142013
 

I ara sí, acabo d’arribar al famós apèndix d’aquesta sèrie de llibres, on descriu tots els personatges i de quina casa són i què fan. Una mena d’índex, però al final. Evidentment per als llibres electrònics és tant útil com un pet de mosca.

Aquest volum (ho explica immediatament abans de l’Apèndix) és només la primera part dels dos llibres que el composen. Per tant, allò que tant intrigat em tenia, que era perquè no es tornava a parlar d’alguns dels personatges principals, resulta que és una opció voluntària de l’autor. En el següent llibre teòricament es centrarà en els personatges que aquí han estat bandejats sense compassió.

Tot hi que la sèrie manté la intriga i les ganes de seguir llegint, penso que cada vegada s’embolica més i la història esdevé més complexa però a la vegada més increïble. Estem en temes de dracs obedients, esclaus soldat aliens al dolor i als sentiments, guerres que es ventilen en un temps rècord, personatges principals pràcticament immortals (fins que els tallen el cap), personatges principals que tornen de la mort… En fí, una mica massa fantasiós, potser. No?

gen. 142013
 

He posat la marxa llarga i ja he llegit el tercer. I en faig el mini post quan just acabo d’acabar el quart. Tempesta d’espases és un altre cop una llarguíssima novel·la, que pel meu gust, com els altres, comença amb una història un xic deslligada de l’anterior volum. Però en finalitzar han passat tantes coses, tantres guerres, tantes morts i hi ha hagut tants girs argumentals que -ja ho diuen- si has agafat simpatia per algun personatge estàs perdut, perquè segur que el pengen, li tallen el cap, l’encarcel·len o el torturen fins a deixar-ne sols una desfeta humana.

La història més impressionant per mi és el moment dels iluminats, i el que passa al Mur. Tot hi que fa l’efecte que el tema del mur s’estava allargant i ho mata amb quatre pàgines, després d’haver-n´hi dedicat uns quants centenars.

 

des. 262012
 

Vist que el primer llibre m’havia enganxat molt, i que encara hem quedaven 4 llibres més per a posar-me al mateix nivell d’aquells que fa anys que segueixen la saga (i fins hi tot la sèrie de tv, tot hi que crec que aquesta no porta tant de temps), no m’ha quedat més remei que continuar llegint. Com que els estic llegint sense ni un dia de descans entre un i l’altre no tinc massa clar què passa en cada un dels llibres i per tant no m’atreveixo a comentar-ne res englobat en una entrada particular. Actualment ja estic a la meitat del tercer i el quart i el cinquè ja els tinc preparats.

Només una cosa. Segueix enganxant de mala manera.

 

des. 072012
 

Aquí si que he topat amb un llibre que m’ha enganxat del tot. I a més forma part d’una sèrie que de moment ja té 5 volums, i el sisè està al forn!

És una novel·la de gènere fantàstic que ens situa en una època medieval, amb tots els aspectes típics medievals i alguns de fantàstics d’afegits. Hem recorda d’alguna manera a la trilogia de El senyor dels anells. Es fa difícil dir qui és el protagonista, perquè imagino que com a bona sèrie es tracta d’obrir mil històries paral·leles i anar-ne tancant alguns fils de tant en tant. El necessari per a mantenir l’atenció del lector i despistar-lo continuament.

La història comença narrant la vida del senyor d’Hivèrnia, un territori (comtat?…) situat al nord del nord del nord del reialme on hi regna el rei Robert, amic íntim del senyor d’Hivèrnia, lord Stark. Eddard Stark. Aquest es veu embolicat en una troca novel·lesca  (el joc dels trons) en que hi ha assassinats, conspiracions, traicions, guerres i màgia, tot barrejat amb animals terrorífics i una enigmàtica zona al nord de l’anomenat Mur.

Són vuit-centes pàgines en que amb prou feines es pot deixar el llibre. Totalment recomanable. I ara a per la segona part!