Guerra Mundial Z, de Max Brooks

Aquesta és una novel·la un xic diferent del que estem acostumats a llegir d’aquesta temàtica. I resulta molt interessant! L’autor es posa en la pell d’un analista que ha realitzat un informe per a un organisme internacional explicant com ha anat la infecció produïda pels zombies, des del principi fins al final, si és que es pot dir que hi ha final!

Són tot un seguit d’entrevistes curtes a diferents personatges que han sobreviscut a l’infecció, des del metge xinès que va trobar-se amb el suposat primer zombie, contagiat per alguna bèstia que s’amagava sota les aigües pantanoses d’un poblet inundat que va mossegar uns dels habitants que pentinaven la zona cercant alguna cosa de valor, fins als soldats que veuen com les armes més avançades no serveixen per aturar una gran onada d’infectats que convergeixen cap a les seves posicions. Té una visió internacional, ja que simula entrevistes amb xinesos, japonesos, australians, americans de Chicago o NY, canadencs, científics a l’antàrtida… Europa no hi és massa representada, igual que l’Àfrica… Deu ser perquè l’autor té una visió molt americana del món!

Una novel·la “refrescant”, donant pinzellades que permeten imaginar-se múltiples situacions de pànic i de supervivència en molt diferents àmbits, des dels inicis primigenis de la infecció fins als que aconsegueixen sobreviure totalment isolats, d’altres que escapen en submarins nuclears, altres que sobreviuen en illes paradisíaques o en vaixells, amb les mancances corresponents… Interessant i inquietant a parts iguals.