juny 202013
 

Aquesta és una novel·la un xic diferent del que estem acostumats a llegir d’aquesta temàtica. I resulta molt interessant! L’autor es posa en la pell d’un analista que ha realitzat un informe per a un organisme internacional explicant com ha anat la infecció produïda pels zombies, des del principi fins al final, si és que es pot dir que hi ha final!

Són tot un seguit d’entrevistes curtes a diferents personatges que han sobreviscut a l’infecció, des del metge xinès que va trobar-se amb el suposat primer zombie, contagiat per alguna bèstia que s’amagava sota les aigües pantanoses d’un poblet inundat que va mossegar uns dels habitants que pentinaven la zona cercant alguna cosa de valor, fins als soldats que veuen com les armes més avançades no serveixen per aturar una gran onada d’infectats que convergeixen cap a les seves posicions. Té una visió internacional, ja que simula entrevistes amb xinesos, japonesos, australians, americans de Chicago o NY, canadencs, científics a l’antàrtida… Europa no hi és massa representada, igual que l’Àfrica… Deu ser perquè l’autor té una visió molt americana del món!

Una novel·la “refrescant”, donant pinzellades que permeten imaginar-se múltiples situacions de pànic i de supervivència en molt diferents àmbits, des dels inicis primigenis de la infecció fins als que aconsegueixen sobreviure totalment isolats, d’altres que escapen en submarins nuclears, altres que sobreviuen en illes paradisíaques o en vaixells, amb les mancances corresponents… Interessant i inquietant a parts iguals.

juny 062013
 

I n’ha caigut un altre de zombies, aquesta vegada ambientat a Manhattan, NY. La història ens situa amb una companyia de soldats d’infanteria de l’exèrcit dels USA que són replegats de les seves actuals destinacions per a convergir al bell mig de la ciutat de Nova York. Allà passaran de l’eufòria per haver deixat endarrere un infern a les muntanyes afganeses al terror de veure’s rodejats per centenars de milers de ciutadans americans infectats per una estranya malaltia que els converteix en gossos rabiosos, amb unes ànsies de propagar el virus absolutament imparables.

Aquesta vegada el lector no ha de patir massa per la manca de munició ni per la capacitat mortífera de les armes que sostenen els protagonistes, en canvi la sensació de terror i ofec que ens estalviem per una banda ens arriba quan els soldats reben ordres que tendeixen a portar-los a tots a una mort segura, com per exemple travessar uns quants carrers enmig de tots els infectats per a mirar de salvar uns científics que asseguren disposar d’una vacuna per salvar el món…

maig 232013
 

I vet aquí la tercera i última part de Diario de una invasion zombie! Com els 2 relats que l’han precedit, és una lectura ràpida, amena i que enganxa! Si bé és cert que al final de la segona part la història es va començar a enrarir amb l’aparició d’una misteriosa organització ultrapoderosa, i que aquesta tercera novel·la segueix en la mateixa línia, es pot perdonar perquè la narració de situacions al límit de la supervivència i l’ús d’armes i equipaments convencionals fan oblidar la relliscada pseudofantasiosa (si, en una novel·la de zombies encara hi ha espai per a ser més fantasiós, encara) en que cau l’autor. I també és cert que el final, com una gran part de les històries, es desenvolupa a una velocitat supersònica i amb prou feines tens temps de pair el que està passant. Tant li costava a l’autor de seguir escrivint durant una cinquantena de pàgines més per a fer la transició cap al final amb lentitud i bona lletra? Fa tot l’efecte que tenia pressa per entregar el llibre! En fi, una bona trilogia… per als amants del gènere!

maig 212013
 

Aquesta és la segona part de la trilogia “Diario de una invasion zombie”. El primer llibre el comentava en aquesta entrada. Aquest segon volum al meu entendre val molt la pena, igual que el primer. Es llegeix en una esgarrapada i no és gens difícil de seguir, sobretot perquè l’autor segueix utilitzant la tècnica que és un supervivent qui narra les seves peripècies en un diari personal. Imagino que l’autor no hi posa massa manies perquè… si se suposa que un paio que ha de buscar-se la vida a cada minut té temps d’escriure ni que siguin quatre ratlles diàries… és que el lector (nosaltres) ens ho empassem tot, o gairebé!

Aquesta vegada la història continua des d’on es va quedar, al refugi militar subterrani anomenat afectuosament com “Hotel 23”, un cop vençuts els pinxos que els volien prendre la seva base per la força. El protagonista, que és qui té una graduació militar més alta de tots els supervivents s’encarrega d’organitzar i fer rutllar les instal·lacions i el personal civil i militar que hi viu, a més d’establir contacte amb un comandament militar americà establert en portaavions i submarins a alta mar. Com a pilot que és, participa en les missions de rescat i de tot tipus que se li encarreguen des de l’alt comandament, i en una d’aquestes l’helicòpter pateix una avaria enmig de territori infectat. La resta de la novel·la ens narra com aconsegueix sobreviure amb grans dificultats, i com és ajudat per una misteriosa organització que gaudeix d’una tecnologia i uns recursos que semblen il·limitats.

Com a novel·la de zombies està molt bé, però que es comencin a embolicar amb misterioses organitzacions que poden fer aparentment qualsevol cosa ja hem fa pujar la mosca al nas. En qualsevol cas, es llegeix molt bé i et deixa amb ganes de saber què passa després…