RSS
 

Varicel·la!

06 gen

Quines festes de Nadal més accidentades! Els inicis van ser esplèndids, però sembla que les acaballes són d’allò més complicades.

La Vera ja l’any passat ens va semblar que passava una varicel·la procedent d’un seguit de brots epidèmics a la guarderia, però amb un caràcter molt lleu, tant lleu que el pediatre ens va comentar que caldria reconfirmar si realment era varicel·la. Per la poca incidència que va tenir no vam anar a reconfirmar res. Vam reconfortar-nos de com de lleu havia estat la malaltia i a seguir. Però ai las! Sembla que en els casos on la malaltia es presenta tant lleu es pot tornar a presentar en el mateix pacient (ironies de la vida, sembla que cal patir-la en un grau superior i si no no compta). I com que escric aquest post és fàcil suposar que aquesta vegada les estem passant canutes! No és una varicel·la, és LA varicel·la, la mare de totes les varicel·les i amb unes ganes que ens l’ha agafada! Va començar el dilluns, quan vam veure un parell de granets. Res important. El dimarts aquells granets s’havien multiplicat per… 20? I avui divendres pobreta sembla un quadre abstracte d’aquests d’esquitxos. Horrorós. La cara, el cap, el tors per davant i per darrera, els dits, les orelles! Les cames i els peus sembla que es veuen afectats en menor mesura. Aquesta nit ha estat de les que recordarem durant temps, amb visita a les Urgències inclosa. Carregament de cremes, esprais (Eucerin Spray calmante con polidocanol), antiestamíncs (Atarax Hydroxyzine dichlorhydrate) i pols de talc i talquistina. A més dels antitèrmics Advil i Apiretal. Una altra nit com la d’avui i ens enterren a tots. Això és la guerra! Una o altra cosa o tot plegat ha funcionat, perquè les crisis de picors han remès i només queda el dany estètic de veure’s plena de granets lletjos. Si fos un nen probablement això ni comptaria, però en el seu cas és important i l’afecta. Si, només té 3 anys i 3 mesos però ja és una doneta presumida com ella sola.

Quins Reis!

 
No Comments

Posted in General, Malaltia, Vera

 

Estrenem versió mòbil!

03 des

image

Encara que pot fer tot l’efecte que el blog està abandonat, mentre es mantingui en línia hi ha la possibilitat que l’anem actualitzant. De moment però hem posat a punt la versió mòbil per a que també pogueu navegar còmodament des dels vostres dispositius iOS, android, Blackberry i windows mobile. Des del meu android es veu així de fantàstic!

 
No Comments

Posted in Curiositats, General

 

Prova superada!

09 set

Ostres ostres!

Cada pas endavant que fem conjuntament amb la Vera és una experiència emocionant i genial al mateix temps. Per ella és la constant descoberta del món que l’envolta i per nosaltres és descobrir-nos en el nou paper de pares. Perquè si bé tenim coll avall que som pares (!) des de fa prop de 3 anyets, cada dia que passa rebem nous ínputs que ens fan estar alerta i sorprendre’ns de la capacitat d’ella per aprendre i adaptar-se, i de les nostres noves aptituds, que en sorgeixen de desconegudes!

Dimarts a les 19h teniem la reunió amb el nou cole… justament a la mateixa hora que s’havia programat una conferència de la monja Teresa Forcades! La reunió ens va resultar MOLT interessant, tant pel que vam escoltar dir a l’Anna, la directora (va agrair la confiança que els pares han dipositat en l’escola… una qüestió tant important! Penso que la confiança de les persones està menystinguda actualment, quan és de les qualitats més importants) com a la Dolors.

Després de la presentació (amb la sala força plena i una temperatura que començava a resultar incòmoda) es va produir una ronda de presentacions de les mestres (i ho dic en femení perquè no recordo haver vist cap representant del gènere masculí entre les integrants del claustre) força divertida… els pares novells estàvem pendents de no perdre’ns cap detall! Després la cosa va perdre el seu sentit “oficial” i havíem de seguir les nostres mestres (les del nostres fills… s’entén, no?) que es dirigien cap a classe. Allò si que va ser una mica de guirigall, perquè nosaltres que en arribar més aviat justos de temps (per no dir amb un lleuger retard) ens havíem assegut a la banda diametralment oposada a la porta d’entrada/sortida… no vegis quin estrès per a seguir la Brigit! Missió impossible. I més si tenim en compte que cada dues passes veies algun company i/o conegut i com a mínim bé ens havíem de saludar!

El resultat va ser que òbviament vam tornar a arribar amb retard a la classe… els últims, concretament.

La sessió amb la mestra i l’ajudant va ser igualment instructiva i molt divertida. Es nota que saben com dur un grup de pares amb el cor encongit! Esperem que la Vera no hagi de passar gaires vegades per la cadira de pensar rosa que hi ha al racó! La veritat és que conèixer el cole i la gran majoria de les mestres dóna una tranquil·litat afegida que segurament molts dels pares reunits no podien assaborir. Està prou bé, tenint una cosineta a la mateixa classe i una altra a la classe del costat!

I avui ha estat el dia D. Tal hi com havíem previst (encara que la seguretat absoluta no existeix) ha costat un xic despertar-la tant d’hora, però ho ha fet amb un somriure als llavis. Un esmorzar més ràpid de l’habitual i un cop de cotxe cap al cole. La disbauxa ha estat en intentar aparcar el vehicle relativament a prop. Realment és un fet que aparcar a la zona és francament complicat per no dir heroic. I sort que només hi havia primària! Quan hagin començat tots allò deu ser encara pitjor!

Ha estat un orgull veure com la nostra petita anava de la mà de la Quel contenta i feliç, saltant i cantant, i en entrar a la classe s’ha abraçat a la mestra Brigid i amb prou feines ens ha despedit. Hi anava tant i tant conscienciada que al cole l’estimaven molt i que s’ho passaria pipa i que faria molts amiguets i amiguetes i jugaria i treballaria moltíssim, que estava frisosa per començar! Ha estat genial. És clar que a la classe no tot eren flors i violes un un 20% de la classe estava iniciant el plor o decididament xisclant desesperada. La Vera s’ha dedicat a consolar els seus nous companys.

I nosaltres, ufanosos d’haver superat aquesta primera prova i encantats de poder posar cara de relaxats davant els altres pares, hem abandonat el que esperem que sigui l’escola de la Vera durant els anys més importants per a la seva formació.

 
No Comments

Posted in Col·legi, Família, Vera

 

Roba prematurs

07 set

Acabo de llegir aquí que hi ha una casa comercial que ha decidit comercialitzar roba per a bebés prematurs, a partir de 700 grams.

Recordo quan va néixer la Vera, les primeres setmanes vam buscar per tot arreu roba que li anés bé… els bodies i els pijamets per a recent nascuts eren enoooormes per a ella, ni pensaments de posar-li! Allà dins n’hi cabrien 3 com ella, i de fet quan li van donar l’alta tot ho portava arremangat, fins hi tot el gorro! Imagineu com us ho farieu per arremangar un gorro que li va llarg i li sobra per tot arreu? Doncs nosaltres ho vam resoldre fàcil: Arremangar la base i per a encongir-lo una mica d’esparadrap afermançant un plec.

L’avantatge és que ara ja tenim la sol·lució: Simplement els bebès prematurs fins que no passen a la sala d’intermitjos i tenen un pes i unes condicions mèdiques NO necessiten roba! Estan permanentment dins de la incubadora. És curiós perquè en llegir el post m’ha fet recordar les peripècies per a trobar roba adequada (enlloc en tenien, totes les marques comencen als zero anys, però cap d’elles tenia res per als que encara no havien d’haver nascut… si més no en el seu moment no la vam trobar. I algunes avispades t’ensenyaven roba per a prematurs que era enorme i evidentment poc o gens convenia als bebès a qui anava teòricament dirigida).

En algun altre post ho devia comentar, però és que només vam trobar roba que aparentment s’adequaria al seu tamany en una botiga de joguines; la robeta de les nines.

Quan tens una filla a l’hospital recent nascuda, i imagino que encara més essent la primera, el que vols és que surti el més aviat millor, que no li falti de res i que no passi fred i que vagi ben bonica… Però ningú t’explica que abans no li puguis posar aquest conjunt per a bebès de 700 grams pot haver passat un mes o dos, i si tot va bé ja li anirà petit, perquè aleshores la teva filla ja rondarà els 2 quilos.

Està bé tenir la possibilitat de comprar-la, però a la pràctica li trobo ben poca utilitat. És clar que això ho veiem ara que ja ens podem considerar veterans. Abans probablement hauriem caigut de quatre grapes i com amb tantes altres coses inútils, haurien acabat a la seva caixa sense ni estrenar!

 
No Comments

Posted in Hospital de Sant Pau, Vera

 

Orinal si, orinal no…

29 ago

Aquesta passada nit la Vera ha estat amb els padrins. Va marxar de casa contenta i feliç cap a les 12 del migdia i la Quel l’ha recollit avui cap a les 11 del matí. Un dia sencer fora de casa! No crec que m’equivoqui si dic que és la vegada que ha estat més estona sense els pares. Fins ara el màxim temps separats era per sopar i dormir, i a primera hora a recollir-la! Aquesta vegada ha estat diferent, i és que ella va ser la qui ens va demanar que volia anar a casa de la padrina. I evidentment la padrina encantada! Nosaltres al principi se’ns va fer molt estrany que volgués marxar de casa, però d’acord, com que està acostumada a fer les seves pròpies eleccions (quan es pot), vam trucar a la padrina i la va venir a buscar.

I al vespre, quan l’havíem de recollir ens van tornar a trucar i telefònicament ens va confirmar que volia quedar-se a dormir! Tot un avenç respecte al que coneixia fins ara. Aquest matí a quarts d’onze he anat a abraçar-la (més que no ella, era jo qui l’havia enyorat). I amb aquella candidesa m’ha dit que es volia tornar a quedar! No sé què li deu haver donat la padrina però està clar que li ha encantat. I cap a les onze que ha arribat la Quel, aquella semblava una decisió força raonada. És clar que veure a la mare i canviar d’opinió ha estat una mateixa cosa. Totes dues ben maques i orgulloses han anat a voltar pel país!

I el títol del post anava dirigit a les darreres instruccions donades a la padrina. Si bé ja fa mesos que vam treure el bolquer nocturn -cap allà al maig- (el diürn fa tant de temps que ni ho recordo!), feia setmanes que anava a dormir just després del darrer pipí del dia, però al cap d’unes dues horetes quan nosaltres també ens retiràvem la duiem altra vegada a la tassa – abans orinal- per a assegurar que no hi hagués cap mullena imprevista.  Ara farà gairebé un mes que ja no la despertem abans d’anar a dormir nosaltres, i la veritat és que s’aguanta perfectament (per situar-vos, el 30 de setembre farà els 3 anys). Per això ahir la darrera trucada a la padrina va ser per avisar que ja no cal despertar-la per la nit! La darrera vegada que es va quedar a dormir-hi la va despertar un munt de vegades, i la pobre cria – i la padrina- estaven amb unes ulleres d’haver dormit poc i malament…!

Avui però, tot ha anat com sempre. Al cap d’uns 10 minuts d’aixecar-se ha anat al lavabo tota soleta. Una campiona!

L’orinal que ens ha facilitat el canvi (que no és precisament de viatge…) és aquest model d’Imaginàrium:

 

Tot hi ser plasticot ens ha resultat una eina molt útil. Fins hi tot ara, desplegat per a que ella mateixa s’emparri a la tassa del vàter i nosaltres no haguem d’estar pendents per si es despista i hi queda entaforada. Tenim un 2×1. Una compra encertada!

(per cert que les fotos de l’orinal no les hem fetes nosaltres, però es tracta del mateix model i il·lustra perfectament el post)

 
2 Comments

Posted in Vera

 

Festa Major d’Escaldes Engordany

20 jul

M’acaba d’arribar a les mans la programació de les activitats per aquesta Festa Major d’Escaldes Engordany, i vist que no l’he sabuda trobar enlloc més, opto per publicar-la, a veure si així agafa més ressò i arriba a més gent. Tampoc m’ha arribat encara a casa, i això que ja falta ben poc per a que comenci!

La programació és un arxiu en PDF de la Unió Pro-Turisme d’Escaldes, que són els que ho organitzen. Pel que veig els manca una persona al departament de comunicació!

L’arxiu, aquí

 
No Comments

Posted in Curiositats, General

 

Diada castellera

19 jul

Aquest diumenge es va celebrar a la nostra parròquia la primera jornada castellera que se celebra al país, i nosaltres hi vam ser!

Fins fa uns anys no haviem pres consciència de la importància i l’espectacularitat de l’esdeveniment, quan en una estada a Girona, a l’emblemàtica Plaça del Vi, vam topar casualment amb una espectacular diada castellera. Ens va deixar impressionats l’alçada que aconseguien aixecar, la coordinació i l’esforç necessari per aconseguir-ho. Ens va deixar una mica astorats la reacció d’un cap de colla davant una anxaneta que en aquell moment no es va veure en cor de pujar fins allà dalt, però ens va colpir -i de quina manera- la pinya que feien tota aquella colla castellera. Faltaven mans fent pinya i la colla competidora es va afegir per a ajudar els seus teòrics contrincants a guanyar la diada. Aquell dia van fer història. Als diaris i al nostre record.

I ahir a la Plaça Coprínceps vam reviure aquell moment. Hi havia 3 colles exposant el seu art; la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Lleida. I va ser impressionant. Hi havia un munt de gent com poques vegades es veuen a Andorra, reunits per a gaudir de la festa. I vam gaudir! Fins hi tot amb un ruixat, previsible però no per això més inesperat, la festa va seguir endavant. I la Vera va gaudir-ne com la qui més! I això que estava absolutament feta pols! El dissabte després de passar tot el dia a la Festa Major de Canillo, corrent per tots els parcs infantils i gaudint-los com només saben fer els infants, encara va tenir ganes per quedar bocabadada davant l’espectacle de titelles i el de pallassos, i va recollir el seu trosset de coca amb sucre com tothom! -la xocolata no, que no li agrada i a nosaltres no ens convé-. De baixada cap a casa la padrina, que gentilment frissava de ganes per tenir-la i nosaltres de cap a descobrir què ens oferia la cartellera!

Decepció majúscula… com sovint ens passa quan amb tota la il·lusió volem aprofitar els moments “d’enamorats” que ens regalen i al cinema no hi ha res que valgui els diners que costa l’entrada. De totes maneres vam anar a sopar i al cine, a la sessió en 3D de Harry Potter (la última, diuen… vés a saber). No és el que nosaltres considerem una película per veure al cinema (ni al cinema ni a casa) però no ens va decepcionar. De fet, ens va agradar força sobretot l’efecte 3D, que fins aquest moment encara no haviem vist enlloc (potser en algun IMAX, però en tot cas fa massa anys). Vam sortir contents i satisfets de la inversió de 8+1€ (l’entrada i el lloguer de les ulleres). Hi tornarem, algun dia. Però per comoditat potser escollirem la versió normal, ja ho veurem. Doncs el diumenge, dia de la Diada Castellera la Vera amb la Padrina havien dormit d’aquella manera (pipis nocturns obliguen) i pobreta, després de veure 3 o 4 castells es va quedar ben adormida. No va poder veure com en finalitzar la jornada castellera els anxanetes van desplegar unes banderes andorranes, el que ens va encantar a tots. És que a Andorra som molt nostres!

Encara vaig tenir la oportunitat de gravar el castell que va fer llenya i un altre dels següents:

Tant de bò es pugui repetir en una altra ocasió!

 
No Comments

Posted in General

 

Mobles infantils

28 abr

Al febrer passat vam decidir canviar el llit de la Vera. Ja s’està fent gran i ja li tocava passar del llitet amb baranes a un llitet normal (del seu tamany). Vam estar mirant una mica les opcions que hi havia al mercat i tot el que vam trobar ens va semblar absolutament inadaptat al que buscàvem. Les típiques botigues que tenim de referència a Andorra (incloent la omnipresent Ikea) no ens oferien un llit de fusta noble, sense cantos vius i amb bons acabats. Trobem llits i lliteres amb estructura metàl·lica i de fusta acabats de qualsevol manera, amb poc gust i oferint poca seguretat, tot hi ser especialment pensats per als infants.

Fins que els cunyats ens van comentar que ells havien optat per mobles de la casa Flexa, una empresa danesa que fabrica específicament mobles per infants, amb fustes seleccionades i seguint uns controls de qualitat estrictes. A Andorra fins ara hi teniem un importador, però sembla que això s’ha acabat i que si volem comprar-ne haurem d’anar a Barcelona. El catàleg en català el podeu descarregar aquí.

És curiós perquè aquesta empresa fabrica tota mena de productes relacionats molt ben pensats. Sobretot si es disposa d’una habitació ben àmplia, que no és el nostre cas. Pel que fa als preus si que són lleugerament més elevats, però només lleugerament, pel que hem pensat que val la pena optar per aquesta opció.

Però hi ha algunes altres opcions, com per exemple el que ofereix Carlos Paya, molt més elaborat però també molt més onerós.

 
3 Comments

Posted in General

 

Cadira de passeig

24 abr

Fa unes setmanes que estem indagant per a fer el canvi de cotxet per una cadireta de passeig més lleugera i pràctica, ara que ja no necessitem tants gadgets.

Una de les coses més sorprenents ha estat descobrir que hi ha gent que canvia els seus fills fins hi tot abans dels 4 mesos (!) a la cadireta de passeig. És evident que és molt més pràctic, però nosaltres fins fa poc no ens ho hem ni plantejat! Potser és que el model de Jané que vam triar en un principi ens ha anat molt bé i fins ara ens havia cobert perfectament totes les necessitats. De fet el problema més gros se’ns planteja de cara a les vacances, on viatjarem amb el cotxe plé fins dalt (tot hi que prescindir del llitet de viatge ja ens deixarà un bon espai lliure al maleter) i aquest any deixarem el Thule a casa, de manera que la necessitat de guanyar espai vital dins el vehicle resulta imprescindible. Si tenim en compte que el cotxet actual plegat es menja ell tot sol la meitat de la capacitat del maleter, només que puguem canviar-lo per una cadireta de passeig més lleugera i que ens ocupi menys espai probablement ni notarem la desaparició del Thule.

Així que sense pensar-hi massa hem fet visites llampec a les diferents botigues de puericultura i grans magatzems per a començar a esclarir el tema. Com no podia ser d’una altra manera, els models són força variats (encara que moltes marques amb bones crítiques a internet no les trobem aquí), però els que tenen més presència són els Chicco i els McLaren. D’aquests darrers per la quantitat que es belluguen pel país semblaria que els regalen amb els paquets de xiclets, però resulta que són els models més cars, sobrepassant de llarg els 200€ els models més polifacètics. És clar que també trobem en alguns supermercats les cadiretes a 25€, que certament amb aquest preu sembla que en qualsevol moment es poden plegar del tot amb la criatura a dins!

Suposo que acabarem triant un model de gama mitja, que pel que he anat veient rondarà els 120€, tant en una marca com en l’altra. El que no m’acaba de convèncer és que el respatller no es pot tirar del tot endarrere en gairebé cap dels models. La bona notícia és que el parasol, la bossa de la base i el plàstic de la pluja vénen inclosos en el preu.

 
No Comments

Posted in General

 

Diari Ara

01 abr

Fa poc temps va sortir a la llum un diari imprès en català sense complexos i amb la intenció d’estar presents de totes les maneres possibles per a que el seu lector el seguís sense problemes. Hi ha qui el compra diàriament, qui se subscriu a algun dels blogs o qui segueix els rss. Qui els segueix pel twitter o bé pel facebook. Potser per ser un nou diari, crec que parteix d’un punt molt més enllà d’on són els diaris tradicionals. Està aconseguint aglutinar el lector en català de totes les edats. Amb una informació rigorosa i amb articles interessants. Es tracta del diari Ara. Però el que m’està cridant més l’atenció (a més de seguir-ne puntualment les capçaleres) és l’apartat dedicat a les criatures, i que per a no crear confusions s’anomena “Ara Criatures“.

És un bon lloc per a informar-se. Es tracten temes generalistes, tot hi que trobo a faltar una mica més d’aprofundiment. És interessant i l’he volgut compartir amb tots vosaltres. S’hi pot accedir virtualment però el dissabte amb el diari físic entreguen un suplement amb alguns articles més desenvolupats.

El director del diari és en Carles Capdevila, en podeu llegir una entrevista recent i completa en aquest altre del projecte 365 entrevistes, on avui mateix li dediquen la de l’1 d’abril.

 
No Comments

Posted in Curiositats, Notícies

 
« Older Entries