RSS
 

Archive for the ‘Ginecòleg’ Category

Dia del pare

19 mar

Avui és el dia del pare. Si algú no hi ha pensat més, com m’ha passat a mi, encara té unes hores uns minuts per a congratular-se’n o per a felicitar qui pertoqui. Ep, també és Sant Josep!

Però m’ha interessat un artícle que publiquen en un blog (El parto es nuestro), que parla sobre el perill de les ecografies. Sembla que hi ha estudis que revelen que hauria de limitar-se’n el número, ja que augmenten significativament la temperatura dels fetus i provoca el que ells han de percebre obligatòriament com un soroll eixordador. A més que moltes vegades només serveixen per a esverar inútilment els pares, revelant situacions complicades que sortosament la majoria de les vegades acaben en un no res.

En el nostre cas vam viure les dues situacions, per tant tinc sentiments confrontats respecte a les ecografies. Si bé és cert que ens vam trobar amb un ginecòleg que va fer una lectura poc acurada de la sessió d’ecografia, també ho és que la Vera va necessitar moltes més revisions del normal per a seguir-ne la evolució. No sé si van ser masses o les justes. En tot cas les dades dels estudis recomanen prudència.

 

Preparatius d’última hora

21 set

És cert que aquests darrers dies tot ha estat una mica convuls, però tot hi així el dimarts passat ens van arribar els mobles de l’habitació, i ens els van venir a muntar.

L’habitació ha quedat genial! La Vera hi estarà molt rebé, i a més hi tenim creat un ambient “relax”, a veure si així ens deixa dormir una miqueta més (que amb lo que es mou, la veritat és que ens té una mica acobardits!)

A més, per a quan sigui tan petiteta (però ja la tinguem a casa) els cunyats ens han deixat el moisés, que és una espècie de llitet però encara més petit, per a que la Vera no se senti tant desamparada.

El problema ha estat per muntar-lo! Quan el van comprar els cunyats, ja els el van portar muntat (o els el van muntar allà mateix, no m’ha quedat clar), després, quan l’Arnau es va anar fent gran el Xavi el va desmuntar i el va guardar. Per a l’Abril… el va haver de tornar a muntar, i es veu que va tenir una feinada!!! I ara que es pensava que un cop tornat a guardar no l’hauria de menester mai més… li he hagut de demanar ajuda perquè no hi havia manera de muntar-lo! I mira que hi ha poques peces, però creieu-me, que té una configuració gens òbvia…!

Avui ens ha quedat tot muntat, perquè degut a la urgència de la situació, hem hagut d’actuar amb celeritat! Ahir dissabte vam anar a recollir a la botiga les coses que ens podien fer falta, entre elles el cotxet (amb el cabàs i la cadireta del cotxe), i un munt de cosetes més que podriem necessitar dimarts mateix si les coses es precipiten: La bossa per l’hospital, les tovalloletes, els russos, l’espongeta, el paquet de biberons… un munt de cosetes! (i sort que se n’ha encarregat la Quel!)

Probablement a Barcelona aprofitarem les hores lliures per anar a comprar cosetes que aquí no trobem (robeta per a bebés prematurs i bolquers també per a prematurs).

 

Prematura

21 set

El dimecres passat vam baixar a Barcelona per a fer unes proves (que nosaltres estàvem convençuts que eren redundants) a la nostra Vera. Resulta que la nostra gine, la Sofia, va creure convenient estudiar amb més profunditat perquè la nostra nena no creixia tant com se suposa que ho hauria de fer.

Ens vam desplaçar abans de dinar. Vam sortir a les 13h d’Andorra i teniem hora a les 17:45 a la consulta SG Sonogine, la consulta particular del Dr. Juan Parra. Resulta que el Dr. Parra és un ginecòleg reputat i especialitzat en realitzar unes proves anomenades Doppler.

Aquestes proves el que fan és determinar bàsicament, l’estat de salut del fetus. Bàsicament permet detectar problemes en la circulació de la sang (tant del fetus com de la placenta al fetus).

S’utilitza aquesta prova en casos especials. En el nostre cas es va diagnosticar un retard en el creixement intra-uterí (la Vera no agafava el pes necessari) i la Dra. Echeverri ens va derivar al Dr. Parra per a, per mitjà de la prova Doppler, confirmar o descartar el diagnòstic.

A Barcelona ens van confirmar el problema.

Resulta que la placenta té un problema de formació, i no envia suficients nutrients a la Vera per a que pugui crèixer tan ràpidament com s’espera. La placenta té un gruix superior al normal, i sembla que això pot ser degut a o bé que està calcificant i s’ha anat creant més placenta per a mantenir el fluxe de sang, o bé que en ser tant gruixuda no compleix correctament amb la seva funció. En qualsevol cas queda clar que és un problema que la placenta no s’hagi format bé. La bona notícia és que el seu cor és una bomba, i els fluids sanguinis circulen pel seu cos i el seu cervell amb total normalitat, pel que es poden descartar molts altres problemes.

Com que tenim una placenta amb problemes, la Vera no està rebent tot l’aliment que necessita, i això pot desembocar en una cesàrea d’urgència. Pel que han dit els metges el tema és preocupant, i és per això que estan monitoritzant cada 48h a la Quel per a estar segurs que la Vera està bé. A la que vegin que la Vera mostra símptomes d’estrés fetal, procediran a extreure-la i fer-la crèixer en una incubadora.

El Dr. Parra va demanar que el divendres es realitzés un monitoratge a la Quel (el primer, amb 31 setmanes i 5 dies de gestació). El monitoratge, que es va realitzar a Andorra, va donar uns resultats molt esperançadors, ja que van mostrar a la Vera amb molta energia i amb un cor ben valent. Demà dilluns santornem-hi, monitoratge al canto. Esperem que els resultats siguin igual de positius. Mentre mostrin a la Vera bellugadissa i bategant amb força, no hi ha res a tèmer. El problema seria si estigues quieteta, i el control dels batecs del cor resolgués que ha arribat el moment de treure-la…! Perquè amb el baix pes que arrossega i amb 32 setmanes… té el doble problema del pes i de la prematuritat!

Sortosament estarem al millor lloc d’aquestes contrades per a una intervenció d’aquestes característiques, i es que es veu que a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau compten amb una unitat de neonats (dins imagino de la unitat de Pediatria) amb molta experiència i amb els equips necessaris per a que tot vagi com esperem.

El divendres i dissabte la Quel es va anar a injectar 12mg de corticoesteriodes, que es veu que ajuden a madurar els pulmons de la Vera, per si un cas hagués d’utilitzar-los abans d’hora…

Aquest dimarts tornem a baixar a Barcelona per a fer un altre Doppler, que determinarà si la Vera pot continuar estant a la panxa de la mare… i esperem que així sigui! I com que els metges són molt capsuts, si tot ha anat bé el dimarts, el dijous en voldren fer un altre… i així de control en control per a assegurar el benestar de la nostra petita.

Males llengües diuen que podriem tenir a la Vera ben aviat, encara que nosaltres preguem que s’allargui tant com pugui!

De moment doncs ens estarem del dimarts al dijous a Barcelona, i si tot va bé, tornarem a pujar per passar el cap de setmana al país. I d’aquesta manera, on cada dia que passa és una nova victòria, estem estirant els minuts i les hores, desitjant que la Vera es faci cada dia més i més forta!

Si voleu llegir més informació sobre els nens prematurs, he trobat un manual molt interessant, en castellà, de la pàgina prematuros.info.

Alguns enllaços d’interès:

http://www.aprevas.org

http://www.prematurosinfronteras.com/

http://fr.wikipedia.org/wiki/Naissance_pr%C3%A9matur%C3%A9e

http://www.medisite.fr/medisite/L-enfant-premature.html

 

6 visita a la Gine!

05 ago

Avui ha batut els seus propis rècords! La gine, vull dir. Crec que encara no haviem estat 2 hores esperant que ens toqués. Haviem d’entrar a les 12 i hem entrat a les 14h. Impressionant. Jo crec que tot això ha de ser per força culpa de les secretàries… si veuen que van tan malament de temps (perquè la gine ha tingut un part o una urgència, o perquè se li està allargant tot…) no trobeu que haurien d’avisar als soferts pares que no sempre tindran la possibilitat d’estar-se 2 hores assentats a la sala d’espera (quin nom més encertat!)?

Però el més important és que la Vera està bé. Avui es feia la modoseta i s’ha bellugat poc… si no arribo a sacsejar-la una mica abans que arribés la gine per despertar-la, potser no s’hauria mogut ni mica ni gens.. estaria dormint tan panxa! Home, ja és hora que aprengui bones maneres i que quan tingui visites ha de venir a saludar!

El vídeo ha estat genial; li hem vist les manetes, li hem tornat a sentir el cor anant a tota pastilla, ha estirat una cama sensualment… Segons la gine ara mateix pesa 550 grams. No és un bebé enorme precisament, però està dins del que es considera normal… Encara que nosaltres tenim la sospita que la fan més gran del que és realment… Penso que la gine s’equivoca de més o menys 15 dies, per això hem decidit que si la Vera es fa esperar una mica, esperarem… perquè potser realment encara no li haurà arribat el moment de nèixer!

La gine ens ha dit, sota la meva mirada inquisidora i les preguntes de la meva esposa, que no passa absolutament res per seguir dormint panxa amunt, perquè no té massa pes encara, que tampoc passa res si anem de càmping amb una tenda de campanya, si la mare es troba bé, i que tampoc passa res si anem a la platja i la mare fa snorquel sense capbussar-se en profunditat…

Es veu que el problema són els canvis de pressió. No podem fer excursions a massa altitud, no pot baixar sota el nivell del mar… coses així. Si fos més peliculero pensaria que tampoc podem anar en avió per si hi ha algun problema i es despressuritza, però com que aquest any hem decidit visitar Mallorca (Menorca més endavant, massa tranquila, sembla) i anar-hi amb ferry, doncs cap problema de pressions.

En principi (es que encara no tenim res tancat… som unics anant a contracorrent!) estarem en algun apartament de Mallorca, entre 7-10 dies. I amb el cotxe… ho rondarem tot!

 

La Vera s’entrena per un combat de lluita lliure?

25 jul

Aquesta és la impressió que tenim, després que cada dia dóna cops més forts… ! El dimecres 9 de juliol vam anar a fer la ecografia morfològica de la Vera, que consisteix en comprovar un munt de factors per determinar que està bé morfològicament. Sembla mentida, però es comprova que tingui les extremitats ben formades, el crani, les falanges, la columna vertebral… no ho sé, un munt de coses. És una exploració minuciosa del cos de la nostra petita. El resultat final va ser el que esperàvem: Tot correcte.

El que preocupava una mica a la Quel és que la nostra Vera té tendència a col·locar-se molt baixa a  l’abdómen, el que ens porta a pensar que potser no està aprofitant de tot l’espai que té a la seva disposició… però segons els especialistes això no vol dir res, ho sigui que no ens preocuparem endevades.

El que a mi hem comença a preocupar (preocupar no… però neguitejar si) és que la Vera sembla que serà un belluguet, com sa mare. I aixo de tenir dues dones a casa que no paren… penso que envelliré prematurament! No, la sol·lució ja l’hem parlat amb la Quel: Tindré un espai reservat a casa (mentre tinguem lloc, és clar) per a refugiar-me de les fèmines de casa, que si tot va bé acabaran sent més de dues. Quan la situació es torni insostenible, hem podré amagar al meu cau, fins que la tempesta escampi! Això  és força esperançador, oi?

Per cert avui que és Sant Jaume, celebrem l’aniversari de casats; el 25 de juliol de 2002 vam decidir unir les nostres vides a la capella de Sant Joan de Caselles. Vam fer una web hi tot! I la veritat és que tot ha continuat anant sobre rodes des d’aleshores ençà. Fins hi tot millor!

Com que tenim la sort de celebrar el nostre aniversari i al mateix temps és la festa major de la nostra parròquia, anirem a fer un sopadet en algun restaurant de la parròquia i demà ens atansarem a la platja a veure l’Anna. La previsió és sortir ben aviat per a arribar d’hora i evitar les cues.

La Quel ha comprat un bitàcora per a anar-hi apuntant totes les coses que sent, i un dia poder-li ensenyar a la Vera.

Ens hem imaginat tantes vegades anant d’excursió a la muntanya, i explicar-li el perquè dels arbres, del cel, de les pedres, de les sargantanes i els mosquits…! Segur que ens ho passarem fantàsticament bé. Estem molt il·lusionats. Molt. Ostres, cada vegada falta menys!

 

La cosa va bé!

05 jul

El dimecres 2 de juliol vam anar de nou a la gine. Era una visita important, sobretot perquè havia de revisar 2 resultats de anàlisis (el de la espina bífida, el del síndrome de Down, a més de confirmar el Rh positiu de la Quel).

Com sempre, la visita se’ns va fer curta, però vam confirmar el que ja sabíem 8o almenys intuíem). La Vera està bé, fantàstica, diria jo. La ecografia però no va ser res de l’altre món, encara que per primera vegada vèiem a la nostra petita en 4 dimensions (dir vèiem és una mica agosarat, perquè crec que les ecos han anat empitjorant en qualitat no tècnica, sinó visual).

La Vera devia estar dormint, perquè enlloc de moure’s alegrement com en la primera o segona eco, l’únic que va fer és tocar-se la careta mentre la miràvem embadalits, i remoure’s una mica quan la gine la va sacsejar per a despertar-la. A veure si ens sortirà noctàmbula!

Poso un seguit de tumbnails de la sessió, però com que no hi ha res de massa clar, no us en poso cap de gran. No es veu pràcticament res!

 

4 visita a la gine

28 mai

Avui a migdia hem fet la 4a visita a la gine. Com sempre, ens hem hagut d’esperar força, però ens agrada com ho fa la Sofia.

Estàvem molt nerviosos per saber el sexe del bebé, i pel que sembla serà…… NENA! Bé, encara no és el 100% segur, però gairebé. Teniem ganes de tornar a veure la nostra petita, i l’hem vista, però avui devia estar una mica cansada, i no ens ha fet les moneries a que ens tenia acostumats… (que ràpid que ens acostumem a les coses bones!)

Ens ha ensenyat el seu millor perfil:

i també aquesta:

Ens ha citat per a uns anàlisis que han de descartar la espina bífida i per a saber quin grup sanguini té la Quel, que encara no ens ho han mirat en cap altre anàlisi! (i no serà que la gine no ho hagi posat a la recepta…!)

 

Ecografia del 3r mes!!!

08 mai

Ahir vam anar a la gine, i aquest és l’aspecte del nostre “retoño”! Encara que la Quel estigui més que convençuda que serà una nena… jo encara hem resisteixo a creure-ho fins que no ens ho confirmi la ciència…!

Ja és un superman/supergirl de 5cm (encara que ala “foto” sembli de 60!

Per cert, la Dra. hem va deixar fer un vídeo BRUTAL amb la càmera i es veu perfectament el nostre fill/a movent-se, tocant-se la cara, i es deixa veure perfectament, perquè fins-hi tot ens ensenya la planta dels peus! És al·lucinant! Evidentment, el vídeo no el penjo perquè ocupa gairebé 500mb, però el gravarem en un CD i si el voleu veure només ens ho heu de comunicar! (tinc present que això només interessa als pares, per això mirarem de no fer-nos gaire pesats amb el tema…)