RSS
 

Archive for the ‘Família’ Category

Tarragona m’esborrona…!

17 abr

Aquest cap de setmana llarg hem estat fent el turista per Tarragona. La idea principal era que la Vera veiés el mar per 1r cop. Vam fer algunes aproximacions frustrades pel… mal temps? vent? Noooooo! Perquè la petita estava mandrosa i dormia i dormia plàcidament al cotxet com una princesa! Vam estar passejant una bona estona pel passeig marítim Rafael de Casanovas. I no hi havia manera que es despertés! La veritat és que es va portar molt bé, però és clar, nosaltres voliem que veiés el mar! A la 3a passada si que estava desperta, així que la vam baixar fins a la sorra (cotxet inclós) i allà la Quel li va ensenyar, didàcticament, allò que a ella li devia semblar la banyereta més gran del món. Com que l’aigua no estava encara prou calenta vam deixar per més endavant de fer una remulladeta, encara que siguin només els peus.

I com sempre, vam poder anar als restaurants tranquilament. Ella dorm, o bé ens mira i somriu, o bé es distreu amb les seves joguines i el xumet. Només puntualment demana la nostra atenció i aleshores li ensenyem el lloc nou on estem. Amb això es dóna per satisfeta, no sense abans provar d’endur-se qualsevol cosa que li hagi cridat prou l’atenció a la boca.

A més, el divendres vam tenir sessió familiar! Vam poder veure moltíssima família de La Seu! I vam aconseguir que, com abans havia fet amb els cosinets i l’Arnau de Barcelona, es coneixés amb la Carla, la darrera cosineta en arribar a la família! (ostres, i ara que hi caic, el següent serà -si els futurs papis no canvien de parer- el Carles!) .

Sembla que es van caure força bé, tot hi que segur que no els feia gens de gràcia haver de compartir les joguines! Bé, això ja tindran temps d’aprendre-ho més endavant! Fent memòria, el divendres passat vam poder veure la iaia, la tata, la tia Maria, l’abuelito, la Piedad, el Jose, el Jordi, l’Anna, la Carla, el xumari, la Neus, l’Andreu, la Montse i el futur Carles. I no estic segur si també vam veure a la Sandra! 15 persones!!! Va ser un dia ben aprofitat, hi tant que si!

 

Llet, farinetes, fruita…

05 abr

Diuen que a partir dels 6 mesos és bò que s’introdueixin altres aliments a la dieta del bebé. Recomanen començar per la fruita (pera, poma, plàtan i suc de mandarina/taronja) i els cereals (sense gluten). Amb cullera o amb biberó, això no és determinant. Dependrà de l’infant.

La Vera fins ara prefereix la cullera, és clar que portem un temps en “parada tècnica” i tot just aquesta setmana passada hem provat de tornar-n’hi a donar. Ella és menjadora de mena i no tenim cap problema. El Camil ja ens ha comentat que abans de l’any és necessari que ja mengi fruita, cereal, carn i verdura (i no sé si també peix). Home, no sé si tantes coses… sembla una mica massa si encara no li han començat a sortir les dentetes, però si ell ho diu…!

Fins que no hem resolt algunes “incidències menors” amb la cullera i la tetina del biberó – han passat unes quantes culleres especials i bastantes tetines i biberons en el procés de selecció prèvia-.

El biberó que ens està anant millor és el de Chicco anticòlics, i la cullera que és del tamany de la seva boca és aquesta que se suposa que és per a que aprengui a menjar sola. Tot arribarà. De moment ens servirà per a no posar tanta papilla al pitet. Hem descobert -tard- que les tetines de Nuk són perfecta i completament diferents a les de Chicco, i és clar, si està acostumada a una marca i la canvies… costa d’acostumar-s’hi!

Ja té curiositat per mantenir-se una estoneta assentada, i comença a descobrir que es pot aguantar dempeus. Fa poc es va trobar sobtadament amb els seus peus i li encanta mirar-se al mirall, com sempre.

Disfruta i li crida molt l’atenció qualsevol cosa mínimament diferent. Colors, formes, detalls… Té una fixació important amb les etiquetes que guardem com tresors d’alguna festa amb els tiets i cosins:

I amb els modelets que comprem, compren i regalen – no necessàriament per ordre d’importància- i la seva elegància natural, vesteix com una princesa que és.

Els pares de l’Arnau ens han enviat unes quantes fotos més de la trobada! Jo vaig tenir la mala sort de quedar-me sense bateria a la càmera al cap de 4 fotos -exactament 4… una llàstima!- i no vaig poder documentar bé el moment. Ara podem arrodonir la sessió amb un parell de fotos més… amor a primera vista?

I ara una bona bateria de fotos, que fa temps que no posem res! – entre elles, el primer dibuix!-

 

Tranquilitat…

11 mar

Bé, ha estat un dia llarg i força esgotador… no contàvem haver de tornar a entrar a un hospital tant aviat! Al migdia hem anat a urgències perquè la Vera semblava que no millorava, estava apàtica i poc reactiva, i teniem por que de tant vomitar es deshidratés.
Li han fet un anàlisis d’orina per a descartar qualsevol infecció, no tenia febre… i mentre esperàvem que tingués ganes de fer pipí li ha vingut la revifada i ha demanat per mamar amb l’ànsia habitual. Ha menjat força bé i aleshores ha començat a ser la Vera de sempre.
El Dr. Carranza ens ha deixat tornar a casa, tenint en compte que si tornaven les vomiteres es quedaria la Vera en observació! Sort que sembla que no caldrà, perquè a la nit la Quel i ella s’han fet uns bons farts de riure… bon senyal!

Ara dorm com un àngel. I no puc evitar de penjar una foto d’aquest vespre mateix, en braços de sa mare, dormint plàcidament en la posició especial pels mals de panxa…

 

Arracades i homeopatia

03 mar

Si n’han passat de coses des del darrer apunt…!

La Vera continua fent-se més i més gran. Ja no tenim la bàscula, ho sigui que la pesem 1 cop cada setmana o 10 dies, aprox.  I com que el dijous anem al pediatra, ja fa dies que no la pesem. Devem estar al voltant dels 5,5 quilos. Ja ho veurem. La veritat és que si que és un alleujament no tenir bàscula a casa…! Això fa que et despreocupìs una miqueta del pes diari, encara que el dubte planeja com una ombra, persistent.

Ara mateix torna a xumar. Bé, ho intenta! I ara ja no és pels gasos que li feien la vida impossible. Des que hem provat una altra opció (la quarta!) les coses van molt millor, encara millor que amb el Aero-red. La sol·lució ha estat tota una troballa per part nostra, i va ser gràcies a internet consultant casos similars als nostres. És tant senzill com donar-li 5 boletes homeopàtiques, d’un producte -no se si dir-ne medicament…?- que es diu Colikind. I si amb el Aerored va fer una millora espectacular, però encara la veies patir… ara amb el complement del Colikind… s’han acabat els dolors. I tot plegat està influint a que la hernia umbilical es vaig fent cada vegada més petita. Probablement s’acabarà tancant sense precisar intervenció quirúrgica. El temps ho dirà.

I com que està més eixerida que un pèsol, amb una gana inesgotable i desbordant simpatia, mirem de sortir a passejar cada dia un ratet i ella si li deixem la capota del cotxet abaixada aprofita per a mirar-ho tot i afartar-se de les noves imatges que la bombardegen pertot, els sorolls desconeguts i les olors diferents. Seria una bona idea portar-la a passejar per un mercat tradicional, o potser millor encara pels carrers d’Istanbul! Allò si que era un festival de colors i olors diferents… en plè hivern!

Fa uns dies, crec que va ser el dijous passat, la Quel es va omplir de valentia i la va portar a la farmàcia Roser Miró a foradar-li les orelletes per a posar-li arracades. Es veu que ara els forats ja no els fan a l’hospital mateix, ni gairebé enlloc! Ens van arribar a aconsellar que anéssim al local on fan tatuatges i piercings! Us imagineu la nostra princeseta en un local així? Només cal veure la web! Sort que vam trobar que a la farmàcia ens ho podien fer! I la Vera no va plorar pràcticament gens. No estic segur si és per la professionalitat de la Neus o de la valentia de la Vera. Probablement una conjunció dels dos factors. I ara ja tenim princeseta amb arrecadetes. I aviat li podrem posar les arracades que li vam comprar a Mallorca, just abans que vingués al món (amb perla de majorica, evidentment), o les que li va regalar la seva padrina (amb brillantet fastuós, evidentment!). I si a sobre pel seu bateig li poséssim el collaret d’or francés amb penjoll d’osset a conjunt… semblaria la reina de Saba! El collaret el guardarem per més endavant, quan sigui una miqueta més gran. Potser per la comunió?

Hauria estat bonic que per la reunió familiar a Vallverd ja les portés! Això li ressalta la feminitat, ja que de moment no pot gaudir d’una cabellera massa poblada!

 

Camí cap al cinc

08 feb

Som a poc menys dels 5 quilos. La Vera està esplèndida i menja com una llima. Encara tenim la bàscula a casa, però ja torna a tenir un peu a fora… Contra tot el que diu la gent, penso que a nosaltres ens dóna una gran seguretat saber que dia rera dia augmenta de pes!

Els gasos estan gairebé del tot superats, gràcies al aero-red famós, i ara estem en el procés d’aconseguir que es mantingui asseguda uns segons, abans de perdre l’equilibri. Al principi això l’empipava d’alló més… ella prefereix estar estirada! Però ara ja s’hi està acostumant i sembla que ja no li importa, encara que d’aquí a que s’aguanti sola…!

També és curiós com es reconeix al mirall (bé, no sé si es reconeix exactament, però sempre que es veu s’amaga com si li fes vergonya, i es posa a riure!) i com segueix amb la mirada. Ara sembla que pot seguir-te encara que estiguis força lluny, i com que et reconeix es fa un fart de somriure! N’estem orgullosos. Ens sentim orgullosos. Pletòrics.

 
 

Adéu, padrina

28 gen

Avui ens ha deixat. Sembla que tot ha estat molt ràpid. Millor així. La Vera no podrà conèixer, ja, cap de les seves besàvies. Almenys ha marxat sabent que tenia una besneta. La primera! Uns arriben i altres marxen, és la vida. La única cosa segura que tenim només nèixer. Ha marxat però el seu record no desapareixerà, ja ens n’encarregarem prou nosaltres.

De moment, comencem amb algunes imatges. Homenatge pòstum?

L’enterrament serà divendres 30 de gener a l’esglèsia de Vallverd d’Urgell, a les 17:10

Més informació a la web de Vallverd, i el plànol de situació aquí

 
 

Malestar

27 gen

Ara ja sembla que ho tenim mig sol·lucionat, però la veritat és que portem uns dies difícils. De cop i volta la Vera va començar a patir gasos i “moviments panxils” espectaculars.

Com que això li comporta greus dificultats per a poder xumar sense dolor, estàvem una mica desesperats perquè no hi ha res pitjor que veure com la nostra petita té una gana ferotge i no pot xumar del mal que li fa la panxa…!

Després de recollir els savis consells de la padrina i d’altres entesos en la matèria, vam començar a administrar-li un parell de culleradetes de matafaluga -anís, però no el “del mono”, l’altre, el més natural i no destil·lat) és a dir, infusió d’anís. Això li va mitigar força, però encara pobreta rabiava del dolor. Aleshores vam passar a un estadi superior, i el pediatra ens va receptar unes gotes naturals -o pseudonaturals- amb varies herbes. Colimil, es diu, per si algú hi està interessat. El mateix resultat que amb l’anís, potser una mica millor, però encara no acabàvem de rematar el problema. Continuaven els plors, continuava la gana, continuavem sense guanyar gairebé pes… així que de nou consulta al pediatra i nova recepta, aquesta vegada però amb unes altres gotes, de nom Aero-red. I aquí si que sembla que la cosa està funcionant de veritat, al nivell que necessitàvem.  Això si, aquestes últimes sembla que porten una mica més de química que el Colimil, però a grans mals grans remeis. I almenys gairebé han desaparegut els dolors abdominals, que són terribles.

Val a dir que en tot aquest temps la Vera ha estat feliç i riallera com sempre, això si que no ho ha canviat! Les crisis es presentaven sobretot quan havia de menjar, i quan tenia gana, que era força sovint! Però no durant les nits ni mentre era amb nosaltres.

Ara simplement es pren 4 gotes del Aero-red cada 6 hores, i oli en un llum. Problema resolt en gran part.

Al principi temíem que fos una intolerància a la llet, o fins hi tot una alèrgia, però creiem que ho podem descartar i atribuïr-ho tot als gasos. Encara sort!

 
 

Com un coet!

03 gen

Des de la darrera vegada que vaig escriure de la Vera ha estat fent una cursa amb ella mateixa per augmentar de pes. Ens té molt sorpresos, perquè fins ara no havia estat mai tants dies augmentant amb tanta intensitat, però portem pràcticament 15 dies guanyant molt de pes.

Avui ja estem a 3.610 grams, i notem dia a dia – continuem notant-ho- com es fa gran!

Sóc la Raquel ara, i us puc dir que jo si que ho noto quan li dono de xumar! La nostra zampa bollines m’està fent sortir un múscul al braç que semblo la Madonna! Per tot lo altre, i inclús això; tot va fenomenal. Ens sentim molt orgullosos de la nostra petita. En un interval d’un parell de dies o tres, incrementa els seus sons, les seves expressions… ja somriu a les gracietes, i no sols quan es troba a gust. És una nena molt feliç i riallera, i com sempre una lluitadora nata. Li van posar la vacuna dels dos mesos, i … res de febre ni res. De moment, i toquem fusta, ni un cólic ni constipat! Sols algun dia, que empeny amb desespero pq. vol fer més caques, i li faig un massatge a la panxeta per revolucionar encara més el trànsit intestinal, i … que no guanyem per bolquers. Bé, em despedeixo; molts petons per a tothom. Ens agrada molt trobar-vos i que pogueu veure a la neneta. Gràcies per tot.

 
 

Bon Nadal!!

24 des

Avui la Vera celebrarà el seu primer Nadal, i ho farà amb un pes de 3.320 grams! No ens pensàvem que pujaria tant ràpid de pes, però en els darrers 3 dies ha augmentat cada dia d’una manera espectacular: Avui 70 grams d’una tacada, ahir 50 i abans d’ahir 40. I no ha menjat especialment bé aquests dies!

S’està fent gran. Cada vegada pot passar més estones desperta i atenta al que nosaltres li expliquem, reacciona cada vegada amb més intensitat als mòbils (per a bebès, no telèfons mòbils), escolta amb molta atenció les cançons… i el més important de tot: No ens dóna cap problema a l’hora de dormir al bressolet! Evidentment prefereix dormir a sobre el papa o la mama, però generalment s’aconforma.

També es diverteix molt estant al balancí, on està més incorporada i pot satisfer les seves ànsies d’observar-ho tot!

Des d’Andorra, per a tots els familiars i amics que seguiu les peripècies de la Vera, us desitgem molt Bon Nadal a tots, i felices festes!

 

5

25 nov

5 dies portem a casa tota la família reunida, i quins dies! En aquest temps hem gaudit observant els canvis (espectaculars) que està fent la Vera. Com s’enfada, com fa veure que s’enfada però en realitat només reclama la nostra presència, com es desespera de la gana, com demana que l’agafem en braços, com dorm, com s’estira…!

És un plaer anar copsant cada dia que passa com aprèn nous sons, com canvia la seva manera d’expressar-se, com es fa gran!

Demà tenim una primera prova de foc, i és que la portarem per primera vegada al pediatra, a les 8:35 del matí. Hem de preparar per primera vegada la bossa per canviar-la, l’hem de vestir per a l’ocasió amb algun body que la protegeixi del fred, encara que no pensem deixar que en passi gens! I hem de mirar de calcular bé el temps que ens portarà moure’ns amb el cotxet que encara no hem estrenat, i muntar-hi el cabasset (i saber-lo desmuntar per a recol·locar-ho tot plegat al cotxe), tot això portant la Vera embolicada amb un sac tèrmic de plomes que ni els alpinistes que fan el K2!

De moment estem tenint molta sort, perquè la Vera plora ben poc. Si no fos que li encanta menjar dormiriem força hores seguides! Però com que té la sort de tenir la mama ben aprop, enlloc de menjar cada 3h com a l’hospital s’està acostumant a menjar cada 2 hores, el que vol dir que a la pràctica ens falten unes 5 hores diàries de son, tenint en compte que es considera saludable dormir-ne 8… Portem un retràs considerable!

Però ella si que dorm, sobretot quan la tenim en braços! I amb aquesta cara d’angelet, se li perdona tot!