Diuen que a partir dels 6 mesos és bò que s’introdueixin altres aliments a la dieta del bebé. Recomanen començar per la fruita (pera, poma, plàtan i suc de mandarina/taronja) i els cereals (sense gluten). Amb cullera o amb biberó, això no és determinant. Dependrà de l’infant.
La Vera fins ara prefereix la cullera, és clar que portem un temps en “parada tècnica” i tot just aquesta setmana passada hem provat de tornar-n’hi a donar. Ella és menjadora de mena i no tenim cap problema. El Camil ja ens ha comentat que abans de l’any és necessari que ja mengi fruita, cereal, carn i verdura (i no sé si també peix). Home, no sé si tantes coses… sembla una mica massa si encara no li han començat a sortir les dentetes, però si ell ho diu…!
Fins que no hem resolt algunes “incidències menors” amb la cullera i la tetina del biberó – han passat unes quantes culleres especials i bastantes tetines i biberons en el procés de selecció prèvia-.
El biberó que ens està anant millor és el de Chicco anticòlics, i la cullera que és del tamany de la seva boca és aquesta que se suposa que és per a que aprengui a menjar sola. Tot arribarà. De moment ens servirà per a no posar tanta papilla al pitet. Hem descobert -tard- que les tetines de Nuk són perfecta i completament diferents a les de Chicco, i és clar, si està acostumada a una marca i la canvies… costa d’acostumar-s’hi!
Ja té curiositat per mantenir-se una estoneta assentada, i comença a descobrir que es pot aguantar dempeus. Fa poc es va trobar sobtadament amb els seus peus i li encanta mirar-se al mirall, com sempre.
Disfruta i li crida molt l’atenció qualsevol cosa mínimament diferent. Colors, formes, detalls… Té una fixació important amb les etiquetes que guardem com tresors d’alguna festa amb els tiets i cosins:
I amb els modelets que comprem, compren i regalen – no necessàriament per ordre d’importància- i la seva elegància natural, vesteix com una princesa que és.
Els pares de l’Arnau ens han enviat unes quantes fotos més de la trobada! Jo vaig tenir la mala sort de quedar-me sense bateria a la càmera al cap de 4 fotos -exactament 4… una llàstima!- i no vaig poder documentar bé el moment. Ara podem arrodonir la sessió amb un parell de fotos més… amor a primera vista?
I ara una bona bateria de fotos, que fa temps que no posem res! – entre elles, el primer dibuix!-
Rosa
5 abril 2009 at 5:09
És esquerrana la Vera?. Veig que agafa el llapis amb molta passió i s’esforça per fer un bon dibuix. La meva opinió es que tindrem una artista a la família. Gràcies per posar tantes fotos. Bona Pasqua per a tots. Petonets. Rosa
admin
5 abril 2009 at 10:16
No m’estranyaria gens tieta!
Has reconegut les etiquetes? Són de les vostres celebracions!
Rosa
5 abril 2009 at 16:35
Hola família he tornat a posar el blog per tornar a veure la Vera i per dir-vos (veig que ja m’heu passat al davant) que m’havia fet il.lusió veure les etiquetes de Raquel i Jaume fetes per a posar a la taula d’algun esdeveniment familiar. A mi també m’agrada molt guardar petits records, en el fons som molt sentimentals.
La trona que surt a la foto és la de la princesa? És molt alegre.
Que fareu aquesta Pasqua?. Heu anar a beneir la palma?. Després ve la mona. Se saben ja els padrins de fonts?. Feu-me’n cinc cèntims de tot, ok?.
Molts petonets als tres. Us estimo molt. Rosa.
admin
15 abril 2009 at 21:24
tieta!
Aquesta pasqua al final hem anat a Tarragona, aviat posaré el post amb les fotos noves! La mare ens va fer una mona deliciosa! Hem d’aprofitar ara que la vera encara no en pot menjar, que quan pugui… no ens en deixarà ni tastar! I si, la trona és la de la nostra princeseta, crec que és de chicco, i va costar molt de trobar una trona que fos boniqueta, si veguessis els estampats que fan actualment…!!!
Encara li dura a la Vera la fixació per les etiquetes! Cada vegada que hi passem pel costat, estira els bracets per a provar d’agafar-les!
Rosa
17 abril 2009 at 15:47
Hola família, ja estem impacients per veure fotos noves de la Vera. Creix molt ràpidament i està preciosa, el iaio Jaume diu que és molt bellugueta, que té molta curiositat per tot i això és molt bo doncs ser observador és una qualitat essencial per aprendre. A la Vera li fan gràcia les etiquetes perquè hi ha colorets i això li crida l’atenció, serà qüestió de fer-ne unes quantes per a poder jugar.
No m’estranya que fos bona la mona de la padrina Mariola, de fet li agrada molt fer dolços i els fa amb tant “carinyo” que això es nota.
Com va anar per Tarragona?. Us va fer bon temps?. A la Vera li va agradar el mar? No li va fer por?
Esperant veure aviat noves notícies i fotos em despedeixo amb mil petonets pels tres.
P.D. M’agrada molt la trona, teniu molt bon gust.