Aquest cap de setmana llarg hem estat fent el turista per Tarragona. La idea principal era que la Vera veiés el mar per 1r cop. Vam fer algunes aproximacions frustrades pel… mal temps? vent? Noooooo! Perquè la petita estava mandrosa i dormia i dormia plàcidament al cotxet com una princesa! Vam estar passejant una bona estona pel passeig marítim Rafael de Casanovas. I no hi havia manera que es despertés! La veritat és que es va portar molt bé, però és clar, nosaltres voliem que veiés el mar! A la 3a passada si que estava desperta, així que la vam baixar fins a la sorra (cotxet inclós) i allà la Quel li va ensenyar, didàcticament, allò que a ella li devia semblar la banyereta més gran del món. Com que l’aigua no estava encara prou calenta vam deixar per més endavant de fer una remulladeta, encara que siguin només els peus.







I com sempre, vam poder anar als restaurants tranquilament. Ella dorm, o bé ens mira i somriu, o bé es distreu amb les seves joguines i el xumet. Només puntualment demana la nostra atenció i aleshores li ensenyem el lloc nou on estem. Amb això es dóna per satisfeta, no sense abans provar d’endur-se qualsevol cosa que li hagi cridat prou l’atenció a la boca.
A més, el divendres vam tenir sessió familiar! Vam poder veure moltíssima família de La Seu! I vam aconseguir que, com abans havia fet amb els cosinets i l’Arnau de Barcelona, es coneixés amb la Carla, la darrera cosineta en arribar a la família! (ostres, i ara que hi caic, el següent serà -si els futurs papis no canvien de parer- el Carles!) .


Sembla que es van caure força bé, tot hi que segur que no els feia gens de gràcia haver de compartir les joguines! Bé, això ja tindran temps d’aprendre-ho més endavant! Fent memòria, el divendres passat vam poder veure la iaia, la tata, la tia Maria, l’abuelito, la Piedad, el Jose, el Jordi, l’Anna, la Carla, el xumari, la Neus, l’Andreu, la Montse i el futur Carles. I no estic segur si també vam veure a la Sandra! 15 persones!!! Va ser un dia ben aprofitat, hi tant que si!











nuria g
21 abril 2009 at 13:41
Raquel que guapos esteu els tres !!!!
us proba molt això de ser pares !! La Vera és molt riallera… és una NINA!!
Felicitats!!
Una abraçada.
Mariola
22 abril 2009 at 23:05
Bona nit: Les fotos són fantàstiques, quina gràcia veure a la Vera tan feliç i vosaltres esteu radiants, només cal veure’us quina cara de satisfacció que feu. Enhorabona i gràcies per fer-nos gaudir de la vostra filleta, tan preciosa i simpàtica. Què bé que tingui aquests pares curosos i atents.
Que pugueu continuar gaudint molt de temps d’ aquesta nena tan serena i que us doni moltes alegries, que us les mereixe-ho.
Petons molts més petons i abraçades. Mariola