El meu avi
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts, a Palafrugells.
Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!
Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir, al peu del canó.
Quan el ‘Català’, sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
però el valents de bordo,
no varen tornar, no varen tornar…
tingueren la culpa, els Americans!!
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Joan petit
En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el mà.
Amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el braç.
Amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el peu.
Amb el peu, peu, peu,
amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
Amb el colze, front, ulls, nas, boca, …
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Eram, sam, sam
Eram sam sam,
eram sam sam,
Culi culi culi culi culi
eram sam sà.
Eram sam sam,
eram sam sam,
Culi culi culi culi culi
eram sam sà.
Aràbit, aràbit
Culi culi culi culi culi
eram sam sà.
Aràbit, aràbit
Culi culi culi culi culi
eram sam sà.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Escolta-ho en el vent
Per quants carrers l’home haurà de passar
abans que se’l vulgui escoltar?
Digue’m quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d’esclatar
abans que no en quedi cap?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Quants cops haurà l’home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu costat
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l’endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l’home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Gran manitú
A la nit, quan la lluna,
s’alça poc a poc
i la selva tremola
amb l’ardor del foc,
assetjant la foguera,
el caps llops de la tribu,
adoraven la flama
del Gran Esperit
Crits de foc, a la nit,
crits del gran esperit!
Oooh, nit!
Oooh, nit!
Fou el gran vell Shewoke,
fill del cabdill Crow,
nat al bosc de l’alt Troquesh,
que així parlà fort:
“Avui el plaç s’acaba.
de la treva d’Amava:
tot el poble d’Abamma,
cap no deu dormir”.
Cridem tots crits de guerra,
crits de foc i sang,
i tu, Esperit Gran,
desterra del Cel el teu llamp.
Llamp ardent, foc de brasa,
foc roent, vent que arrasa,
bent de foc, que el món lasa,
foc de mitjanit!
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Kumbaià
Kumabaià, Déu meu, Kumbaià!
Kumabaià, Déu meu, Kumbaià!
Kumabaià, Déu meu, Kumbaià!
Déu meu, Kumbaià!
Algú està pregant, Kumbaià!
Algú està pregant, Kumbaià!
Algú està pregant, Kumbaià!
Déu meu, kumbaià!
Algú està sofrint…
Algú està morint…
Algú està malalt…
Algú està afamat…
Algú està angoixat…
Algú està exiliat…
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
L’hora dels adéus
És l’hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu siau
germans, dem-nos les mans
senyal d’amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu
a reveure, si a déu plau!
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: adéu siau
No és un adéu per sempre
és sols un adéu per un instant;
el cercle refarem
i fins potser serà més gran.
La llei que ens agermana
ens fa més forts i ens fa més grans,
si ens fa més bons minyons
també ens fa ser més bons cristians.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
La canço de la felicitat
Si estàs trist, i et manca l’alegria,
vinga, fes córrer la melancolia,
vine amb mi, t’ensenyaré
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum…)
Bat les ales, mou les antenes,
dóna’m les dues potetes,
vola per aquí i vola per allà
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum…)
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
La casa del sol naixent (aquesta no recordo massa bé la tonada)
Hi ha un casalot a Nova Orleans
se’n diu el Sol Naixent
i ha estat de molts xicots la perdició,
jo en sóc un cas vivent.
Maleta, bagul i no res més,
li cal a un jugador
i només se sent cofoi de tot
quan li diuen borratxo.
Ara tin un peu a l’andana
i l’altre peu al tren,
vaig de retorn a Nova Orleans
per portar grillons sempre més.
Oh, Mare avisa als fills
que no facin com jo he fet:
viure sempre en pecat i en el vici
en la casa del Sol Naixent.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
La parada de xurros
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Feien xurros molt llargs, (petits, mitjans)
feien xurros molt llargs,
i la gent (gent, gent, gent),
al passar (sar, sar, sar),
en solia comprar.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Les pometes
Nou pometes té el pomer,
de nou una, de nou una;
nou pometes té el pomer,
de nou una en caigué.
Si mireu el vent d’on ve,
veureu el pomer com dansa;
si mireu el vent d’on ve,
veurem com dansa el pomer.
Vuit pometes té el pomer…
Set pometes té el pomer…
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Oh Susanna!
D’Alabama jo vinc ara
amb el banjo sota el braç
i me’n vaig cap a Louisiana
on l’amor m’està esperant
Oh, Susanna!
No ploris més per mi.
D’Alabama jo vinc ara
amb un banjo i un violí
Ahir vaig sortir pel vespre
i em va ploure a la nit,
però avui el Sol escalfa
i m’assecarà el vestit.
Vaig tenir un somni l’altra nit,
quan estava tot callat:
vaig somniar amb la Susanna
que venia tot cantant.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Perduts en la immensa mar blava
Perduts en la immensa mar blava,
les mans al timó de la nau,
perduts en la immensa mar blava,
sols penso en tornar al teu costat.
Bring back, bring back,
oh, bring back my bonnie
to me, to me! (bis)
De nit estirat jo somnio,
dels dies joiosos passats,
de nit estirat jo somnio,
que no trigaran a tornar.
Bring back, bring back…
Un tmeporal va inflar les veles,
i tot el vaixell va cruixir,
un temporal va inflar les veles,
i va encaminar-nos a port.
Bring back, bring back…
Contents tots els mariners canten,
ja veuen la fi dels seus mals,
contents tots els mariners canten,
i jo penso en el meu amor.
Bring back, bring back…
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Pujarem dalt dels cims
Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre,
baixarem a la vall quan es faci fosc.
Vora el foc en la nit freda,
cantarem una cançó:
La, la, la, la, la, visca el dia!
la, la, la, la, la, bona nit!
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Serrallonga
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en faran ressons de guerra
les parets de Tavertet
Des de Sau a la Cellera
des del far al Matagalls.
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Si tu vas al cel
Si tu vas al cel amb patinet
fes-m’hi un bon lloc, que hi pujo jo.
Si tu vas al cel amb patinet,
fes-m’hi un bon lloc que hi pujo jo.
Airí, airó. Airí, airó.
Si al cielo vas, patinando,
hazme un lugar, que subo yo.
Si tu vas au cel, en patinant,
fais un petit trou que je monte là.
En un got no pot, haver-hi hagut,
mai vi del fort, sense un embut.
Romanitoff i el gran Krushoff,
estan pitof de l’aigua naf.
Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí fa mal allà.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Som els cavallers
Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res
no té dret a la fiambrera,
i el que no digui res
no té dret al bon porró.
Atenció, cavallers,
la mà dreta entra en acció!!
Som, som, som…
…la mà esquerra…
…el peu dret…
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Vella xiruca
Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor,
quantes cançons al teu bon pas
foren cantades
no en resta cap record.
Pujant les muntanyes blanques de ney,
fent ruta vers el vel blau
m’has fet descobrir la joia del bon Déu
i assaborir la pau.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Yuppi Ia
Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.
Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.
yuppi-ia. ia, yuppi-ia, ia, yuppi
ia ia, yuppi, yuppi-ia.
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu vas amb bicicleta, whatsikei…
Si tu fumes Philip Morris, whatsikei…
Si tu vas a Badalona, whatsikei…
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Totes aquestes cançons (i moltes més!) es poden trobar a http://ca.musikazblai.com/, un lloc genial que acabo de trobar i que té centenars de cançons en català, les de sempre i les d’avui!
A mi m’agraden molt també La vall del riu vermell, totes les del Lluis Llach… algunes més:
El cant dels ocells (del Lluis Llach)
En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més hermosa
els ocellets cantant
a festejar-lo van
en sa veu melindrosa.
A l’alba partiran
Mediterrània enllà
amb ales amoroses
els ocellets cantant
el seu consol duran
als infants orfes de Bòsnia.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Els tres tambors
Si n’eren tres tambors
que venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, ram, pataplam
porta un ram de rosetes.
La filla del bon rei
ha sortit a la finestra
-Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, ram pataplam,
si em vols dar una rosetA?
-Donzella, qui l’haurà
serà l’esposa meva:
no us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, ram pataplam,
que a vós no us pugui prendre.
-M’haveu de demanar
al pare i a la mare
Si el sí vos volen far
per mi res no es pot perdre.
Ram, ram, ra, pataplam,
per mi res no es pot perdre.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
La Vall del riu Vermell
Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aques cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Corrandes d’exili
Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res.”
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somnio completa.
que la somnio completa.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Al vent
Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.
I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.
La vida, ens dóna penes
ja al nàixer és un gran plor.
Però nosaltres,
Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
D’un temps d’un pais
D’un temps que serà el nostre,
d’un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.
No creguem en les pistoles:
per a la vida s’ha fet l’home
i no per a la mort s’ha fet.
No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
D’un temps que ja és un poc nostre,
d’un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d’antics tambors.
D’un temps que ja és un poc nostre,
d’un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
D’un temps que ja és un poc nostre,
d’un país que ja anem fent.
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Arrels
Cal que deixi la meva casa
i prengui el bastó
cal que amb una esperança
trenqui la tristor,
faré una cabana
de pedra i de fang
on la terra em doni
el meu guany.
Clavaré les meves arrels
creixent de cara al cel
donaré fruit abundós,
i l’hivern em despullarà
de neu em cobrirà
neu que fondrà poc a poc
Després de la lluita intensa
vindrà el repòs,
deixaré la terra abonada,
pel meu esforç.
Els fills que em segueixin,
potser marxaran
pero vagin on vagin, constants.
Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós,
i l’hivern els despullaré
de neu els cubriré
neu que fondré poc a poc
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Paraules d’amor
Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremaven
només paraules d’amor…
Paraules d’amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
D’històries d’amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys…
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…
Paraules d’amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
D’històries d’amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys…
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
Pare
Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d’escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, que abans que torni l’estiu,
amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l’hivern no tindrem foc,
ni a l’estiu lloc per aturar-nos.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que es faci fosc,
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat
per les engrunes, pare,
i tancar amb tres panys la casa.
…i dèieu vostè…
Pare, si no hi ha pins,
no es fan pinyons, ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors,
no es fan abelles, cera ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí,
monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat la guerra.
Sense llenya i sense peixos…
(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)(.)
