Avui és el dia del pare. Si algú no hi ha pensat més, com m’ha passat a mi, encara té unes hores uns minuts per a congratular-se’n o per a felicitar qui pertoqui. Ep, també és Sant Josep!
Però m’ha interessat un artícle que publiquen en un blog (El parto es nuestro), que parla sobre el perill de les ecografies. Sembla que hi ha estudis que revelen que hauria de limitar-se’n el número, ja que augmenten significativament la temperatura dels fetus i provoca el que ells han de percebre obligatòriament com un soroll eixordador. A més que moltes vegades només serveixen per a esverar inútilment els pares, revelant situacions complicades que sortosament la majoria de les vegades acaben en un no res.
En el nostre cas vam viure les dues situacions, per tant tinc sentiments confrontats respecte a les ecografies. Si bé és cert que ens vam trobar amb un ginecòleg que va fer una lectura poc acurada de la sessió d’ecografia, també ho és que la Vera va necessitar moltes més revisions del normal per a seguir-ne la evolució. No sé si van ser masses o les justes. En tot cas les dades dels estudis recomanen prudència.
