La Vera fins ara sempre ha demostrat tenir una salut envejable, però portem des de divendres amb una febre emprenyadora que no sabem ni d’on vé ni cap a on và… una febre relativament alta, que encara que no arribi als 39 sovint s’hi atansa i força. El diumenge passat també se li va presentar un episodi de febre, però aquesta vegada va ser temporal, ja que el dilluns ja estava tan xiroia com sempre (de fet, la Vera tot hi tenir febre continua rient i jugant com sempre, senyal que no deu ser pas tan greu!). A l’hospital ens van atendre relativament ràpid (en total vam estar-hi 2 hores, tot hi que si fos per ells ens hi hauriem passat ben bé gran part de la matinada, també) i el pediatra devia fer moltes hores que no dormia, perquè no l’enteníem quan parlava i ens va fer un diagnòstic que el podria haver tret d’un barret amb paperets ja preparats. Vam marxar força decebuts, no del tracte, que en tot moment va ser correcte, sinó de la incompetència que ens va semblar que imperava aquella nit. Per a prendre una mostra d’orina li van col·locar a la petita la ja familiar bosseta, que pot arribar a ser desesperant si el pipi tarda en arribar. I si quan arriba resulta que li han col·locat malament i a més de perdre’s el 95% del líquid el papa acaba empapat… es un pél més decepcionant encara. I quan vé la infermera i s’adona del desastre pretèn col·locar una altra bosseta, però nosaltres li diem que ni de conya, que és tard, la nena necessita descansar i no la tindrem 2 hores més en aquell ambient hospitalari, que s’ho vagi treient del cap. Que aprofitin el que puguin recuperar de la bosseta malaguanyada i que s’espavilin. Amb tot això, evidentment la Vera, havia sobrepassat de llarg la seva hora de la son, i estava molt sensible i amb el plor fàcil, amb el que qualsevol pare es posa a la defensiva davant qui sigui. I amb aquestes ens arriba el metge i ens diu que efectivament s’hauria de repetir la prova, però ràpidament s’adona que no hi estem pas disposats. així que li prova de mirar la faringe amb un d’aquells palets de fusta, a la qual cosa la Vera s’hi nega en rodó i fa mans i mànigues per a evitar-ho. El metge, sense perdre la compostura ens diu que li ha semblat que estava un mica irritat i podria ser una faringitis vírica, però que s’hauria de confirmar més endavant. Marxem el més aviat possible, després de pagar el 25% de la visita a Urgències (surt per uns 30 i pico euros. La resta se n’encarrega la Seguretat Social directament. ARA. Abans, fa un parell o tres d’anys ho pagaves tot directament i després, si corresponia et reemborsaven. Recordo amb humor com a Espanya es parla de fer pagar un euro simbòlic i la gent està en peu de guerra!).
Sempre que anem a aquests llocs et queda la recança de pensar si no li podiem haver estalviat el mal tràngol a la petita… No se sap què és pitjor, si el remei o la malaltia.
En fi, davant de la recaiguda d’aquesta setmana, i donat que la cosa ja dura, hem tingut temps i necessitat de consultar internet per a veure què es pot fer en aquests casos. Passo a resumir-ho per a d’altres pares angoixats:
- Primer de tot, diferenciar la febre de la febrícula. La febrícula és quan la temperatura va dels 37 als 38 ºC. Se suposa que no és res especialment alarmant. A partir dels 38 (alguns diuen 38,2) ja estem parlant de febre. I la febre és un indicador que el cos està lluitant contra alguna cosa que li passa, i és habitual que augmentant la temperatura corporal uns quants graus la batalla es decanti favorablement cap al malaltó.
- Per baixar la febre hi ha força coses al receptari popular. La més important però, o la que els metges recomanen immediatament és prendre un antitèrmic, en el nostre cas Apiretal. La dossificació depèn del pes del nen i de les hores que faci de l’anterior toma. Si es dóna cada 4h, la dossificació és de 0,10ml per cada kg. Si es dóna cada 6h, és de 0,15 per cada kg. Nosaltres ara que la Vera ja té uns 7kg procurem donar-li cada 6h i per tant la dossificació correcta és de 1ml just. Per a donar-li, ho fem directament amb la pipeta del mateix xarop, i com que ella no hi està massa disposada li posem a la boca tota la quantitat i després li posem el xumet. Així no té més remei que tragar-s’ho tot. Abans no ho fèiem i del ml que li provàvem de donar no crec pas que n’aprofités ni 0,1 part.
Altres coses que fem per a baixar la febre és posar-li mocadors humitejats i fresquets al cap. Sembla mentida pero funciona! Si en tingués molta, passaríem al plà B, que seria banyar-la amb aigua templada (no freda!) per a que traspassi l’excés de temperatura corporal a l’aigua. Si comença a tremolar és que ens hem passat de freda, i estem provocant justament l’efecte contrari al desitjat: Està augmentant encara més la temperatura.
També hem llegit que convé posar draps humits i fresquets a la part dreta de la panxa, o a darrera els genolls. Això no ho hem provat. Suposo que si mai ens veiem apurats ho provarem tot.
Com que encara xuma del pit, no patim massa per la deshidratació que pogués sofrir. Menja força, encara que una miqueta menys del normal.
I a veure si demà ja no té febre…!
