Aquesta és la impressió que tenim, després que cada dia dóna cops més forts… ! El dimecres 9 de juliol vam anar a fer la ecografia morfològica de la Vera, que consisteix en comprovar un munt de factors per determinar que està bé morfològicament. Sembla mentida, però es comprova que tingui les extremitats ben formades, el crani, les falanges, la columna vertebral… no ho sé, un munt de coses. És una exploració minuciosa del cos de la nostra petita. El resultat final va ser el que esperàvem: Tot correcte.
El que preocupava una mica a la Quel és que la nostra Vera té tendència a col·locar-se molt baixa a l’abdómen, el que ens porta a pensar que potser no està aprofitant de tot l’espai que té a la seva disposició… però segons els especialistes això no vol dir res, ho sigui que no ens preocuparem endevades.
El que a mi hem comença a preocupar (preocupar no… però neguitejar si) és que la Vera sembla que serà un belluguet, com sa mare. I aixo de tenir dues dones a casa que no paren… penso que envelliré prematurament! No, la sol·lució ja l’hem parlat amb la Quel: Tindré un espai reservat a casa (mentre tinguem lloc, és clar) per a refugiar-me de les fèmines de casa, que si tot va bé acabaran sent més de dues. Quan la situació es torni insostenible, hem podré amagar al meu cau, fins que la tempesta escampi! Això és força esperançador, oi?
Per cert avui que és Sant Jaume, celebrem l’aniversari de casats; el 25 de juliol de 2002 vam decidir unir les nostres vides a la capella de Sant Joan de Caselles. Vam fer una web hi tot! I la veritat és que tot ha continuat anant sobre rodes des d’aleshores ençà. Fins hi tot millor!
Com que tenim la sort de celebrar el nostre aniversari i al mateix temps és la festa major de la nostra parròquia, anirem a fer un sopadet en algun restaurant de la parròquia i demà ens atansarem a la platja a veure l’Anna. La previsió és sortir ben aviat per a arribar d’hora i evitar les cues.
La Quel ha comprat un bitàcora per a anar-hi apuntant totes les coses que sent, i un dia poder-li ensenyar a la Vera.
Ens hem imaginat tantes vegades anant d’excursió a la muntanya, i explicar-li el perquè dels arbres, del cel, de les pedres, de les sargantanes i els mosquits…! Segur que ens ho passarem fantàsticament bé. Estem molt il·lusionats. Molt. Ostres, cada vegada falta menys!
