Som pares!

Fins a les 12 de la nit la Vera va estar molt adormideta, responent als estímuls però amb prou feines obrint els ulls… Però quan vaig arribar a les 12h, pensant que estaria igual que quan la Quel va marxar del seu costat, cap a les 22:30… quina sorpresa! Estava movent-se com sempre, estirant-se i recargolant-se perquè tenia una gana ferotge! Va ser molt emocionant veure com de cop hi volta tornava a estar en un estat molt similar al seu normal! Hem va faltar temps per a agafar-la en braços i mirar de calmar-la, però com que encara se li havien de fer algunes proves menors, mentre la infermera se n’ocupava vaig trucar ràpidament a la Quel per a que vingués a presenciar l’espectacle, i es va presentar en un instant!

No ens ho podiem creure, un canvi tant espectacular en tan poc de temps! Com que estava recent desintubada van començar a donar-li llet a poc a poc, amb biberó per a poder controlar la quantitat. Ho va voler fer la infermera, perquè es veu que havia d’estar molt atenta als signes que fes. Nosaltres estavem més contents que si ens hagués tocat la loteria! Deviem fer una cara de badocs!

Van començar donant-li 20ml. Ens hi vam estar fins que ens van fer fora. Però ara ja va ser molt més fàcil deixar-la descansant, perquè ja sabíem que estava bé. A les 3Am hi vaig tornar, pensant que la Vera tindria la mateixa gana de sempre, però estava profundament adormida. Vaig provar de donar-li biberó però en va prendre molt poquet. Amb la infermera vam decidir posar-li una sonda per a que mengés sense perdre més forces, i així a les altres preses no caldria ni despertar-la. Li calia descansar. A les 6 hi ha anat la Quel, i a les 12 del migdia hi hem tornat els 2, i ha començat a mamar! Ha pres uns 40ml, i immediatament després de mamar l’han passat de nou a intermitjos.

Ara està cada vegada més recuperada, i ja mama les quantitats habituals: uns 70ml.

Gràcies a tots pel vostre suport!

Portem tot el dia pendents de l’evolució de la Vera. La operació ha anat perfecta.

Hem tingut la gran sort que el cirurgià és un dels caps del departament, i amb paraules de les infermeres:

Té el cul pelat de fer aquest tipus d’operacions

Ha començat més o menys a l’hora que ens han dit, i ha acabat a 2/4 de 12 del migdia.

Segons ens ha explicat en sortir, no es tractava d’un ovari sinó de la trompa que s’havia “colat” pel forat existent al peritoneu. I de fet ja estava escanyada, i amb cada estirada que feia la Vera probablement es complicava la situació. No ha estat una operacio tan senzilla com esperava, ja que amb el bisturí elèctric ha hagut d’anar separant el teixit de la trompa amb el del peritoneu, i tornar la trompa al seu lloc, que tampoc ha estat fàcil. Ens ha evaluat el resultat final com a èxit, i ens ha comentat que és molt difícil que es torni a produïr, però no impossible. En tot cas cap de les hèrnies que ell ha operat s’han reproduït. I ha tocat fusta per a que aquesta no sigui la primera. Jo volia tocar ferro, però no sabia on trobar-ne sense semblar una mica desquiciat…

Tan aviat com ens han permès hem entrat i hem anat a veure la petitona. Estava més entubada que mai; l’han adormida completament i li han col·locat 2 vies (una a la mà esquerra i l’altra a la cama dreta, per seguretat), 2 jocs complets de sensors, 2 jocs de sensors de saturació d’oxígen, una sonda orogàstrica per a retirar qualsevol resta de l’estòmac i un tub d’aportació d’oxígen. Pobreta! Sort que no era res d’important! Tot aquest muntatge espanta al més pintat!

De seguida ha començat a moure els peuets i les cametes. Després movia la mà dreta, i finalment, al cap d’una llarga estona, ha començat a moure la mà esquerra. Obria els ulls només en moments molt puntuals. I en anar passant les hores i veure que no arribava la neonatòloga (no la nostra, que ja ha fet prou estant de guàrdia tota la nit i, enlloc d’acabar el torn a les 8AM l’ha allargat per a poder atendre a la Vera durant tota la intervenció) de guàrdia, ens hem anat posant cada vegada més nerviosos, perquè cada hora que passa amb la Vera intubada és una hora més que perd per menjar, una hora més que està exposada de manera més severa a infeccions molt greus… i una hora més que ella no  està reaccionant amb normalitat.

L’absència (fins a gairebé les 20h!) de la neonatòloga ha resultat tenir una explicació: Havia sortit una urgència i s’hi havien dirigit amb helicòpter. Això, que fa comprensible que no vingués per a veure la Vera fins tant tard, no impedeix que se l’hagi exposat a riscos totalment innecessaris.

Finalment, quan ha vingut i s’ha mirat la Vera, li ha baixat l’aportació d’oxígen per a que torni a acostumar-se a respirar per ella mateixa, i segurament fins demà li administraran progressivament la llet materna via sonda, com fèien abans.

I com que tornem a estar a la zona de crítics, tornem a tenir les restriccions d’horaris de visita habituals, que és el que ens fa més ràbia perquè no podem estar amb ella tot el que necessita, i la rigidesa del protocol hospitalari en aquests casos sembla inalterable.

Paciència. De nou.

Aquest matí ens hem trobat amb una sorpresa, i no precisament agradable.

Resulta que durant la nit, les infermeres han observat un bultet estrany a la zona genital de la Vera, res d’aparatós, però els ha cridat l’atenció. Ho han consultat amb la neonatòloga de guàrdia (sortosament la mateixa Dra. Moliner que ens porta la Vera) i aquesta ha fet un diagnòstic, posteriorment confirmat pel cirurgià: Es tracta d’una hernia inguinal.

Sembla ser que aquest tipus d’hèrnies són molt més freqüents en els nens que en les nenes, quan una petita part dels budells es desplaça cap a la zona escrotal. En el nostre cas sembla que és un ovari (el dret). I s’ha d’operar.

Tothom ens assegura que és una intervenció amb un risc mínim, pràcticament inexistent, però sens dubte n’hi ha, i a més amb l’agreujant de la prematuritat de la Vera.

Nosaltres estàvem preocupats pel seu encara baix pes, però sembla que això no hi té – o molt poc- res a veure.

I la nostra tan criticada neonatòloga ha remogut cel i terra per a poder ocupar un quiròfan el més aviat possible, en el cas que nosaltres autoritzèssim la intervenció. I li estem molt agraïts, perquè la operació es realitzarà a la mateixa zona de neonatologia, a les 10Am, demà mateix.

Tothom ens ha afirmat que això només s’aconseguia amb un bon endoll a la casa, que el més habitual era que les operacions es fessin a quiròfan, i a més amb força temps d’antelació! Ho sigui que com sempre i mirant el costat positiu de la qüestió, hem tingut molta sort.

Haurà d’estar 3-4 dies en observació després de la intervenció, que ens han assegurat que és molt senzilla i que durarà aproximadament 30 minuts.

Sortosament ella no se’n sent, no plora ni es queixa. Està tranquila i preciosa com sempre, però sembla que és inevitable que es produeixi la intervenció, per a evitar mals majors si arribés el cas que s’estrangulés l’ovari.

Ah! I avui ha mamat 120ml, cosa que gairebé no es creien ni les infermeres, però si la bàscula de neonatologia va bé, està confirmadíssim. La pregunta que ens fem tots és on posa tanta llet, i encara no hi hem trobat resposta. Perquè de pes no augmenta gaire, avui de fet ha perdut 20 grams, i estem ara mateix en 1950 grams. Inexplicable amb tot el que menja.

Així que avui procurarem d’estar el màxim de temps possible amb la princeseta (encara més!), i a les 3AM que serà l’últim àpat miraré d’estar amb ella, fins a l’hora de la operació.

Eperem que tot surti bé!

Per la careta que posa, però, ningú ho diria que té una hèrnia!

Més informació: http://www.aeped.es/infofamilia/temas/hernia_inguinal.htm