Ahir les infermeres que van pesar a la Vera ens van comunicar que havia perdut (per primera vegada!) pes. Segons van dir havia baixat 40 (!) grams. En arribar d’Andorra m’ho van indicar. Evidentment això no era cap bona notícia. Però no ens podiem queixar. Fins aleshores no havia parat de d’augmentar.
Vam analitzar amb la Quel quines raons ens podien haver conduït a una pèrdua de pes considerable com aquesta.
Primer de tot vam pensar que podia ser degut al moviment de la Vera. No para d’estirar-se a cada moment que no està amb nosaltres. Però és que no para! Els altres nens no es mouen tant. Es mouen, però no tant. O potser és el que ens sembla a nosaltres?
Després vam pensar que podia ser degut a l’esgotament que li produeix mamar. Ho intenta, ostres si ho intenta! Però de moment no sembla que en tregui massa bons resultats. S’agafa bé al pit, degluteix correctament… però amb el mètode de la doble pesada no es reflecteix un augment de pes significatiu. De moment el màxim que hem aconseguit han estat 10grams. No és molt, però ja és un bon inici.
Una altra possible causa creiem que és la temperatura. La Vera encara està a la incubadora. I la temperatura a que estan els altres nens és manté entre els 30 i els 32ºC. Ella a aquestes temperatures tenia moltes taquicàrdies, així que l’han anat baixant i actualment està a 25,6ºC. No és que faci fred a dins la incubadora, però jo crec que té una temperatura més baixa que fins hi tot la resta de la sala!
Avui però les infermeres ens han informat que la Vera pesava 1550 grams! Això és increïble, si tenim en compte que ahir estava a 1450 grams… representaria un augment de 100 grams, i les infermeres creuen que segurament es van equivocar amb la pesada que indicava la pèrdua de pes.
Com que la Vera ha demostrat que se n’està ensortint sense problemes, avui ja estava perfectament instalada a la sala d’intermitjos, que és el pas previ a emportar-nos-la cap a casa. Això no vol dir que sigui una cosa immediata, de fet calculen els metges que podriem estar encara un parell de setmanes. Però això fa de mal calcular. Ja ho veurem al seu moment.
Estar a intermitjos suposa deixar d’estar connectada als sensors cardíacs, i ara tan sols manté la sonda nasogàstrica per a alimentar-la mentre no mami correctament i un sensor que li col·loquen al peu que li controla el nivell de saturació d’oxígen i també el ritme cardíac.
També van comentar a la Quel que probablement la canviarien d’incubadora, ja que ara mateix està en un dels models més nous i la necessitaran per a nous ingressos en estat més delicat que el seu. Curiosament però, ara mateix hi ha 9 nens ingressats, el mínim des de fa 2 mesos i escaig (ens ho ha confirmat una altra mare, la veterana del grup). Estem amples!
I ampla és la robeta amb que l’hem vestida (per primera vegada, 25 dies després!) avui. Realment a dins les incubadores els nens no es vesteixen, però a la Quel li feia il·lusió i hem triat el bodie d’estiu més petitó que tenim. Però això ens porta a un altre problema que fa temps que hem descobert: NO hi ha robeta per a nens prematurs. I no és broma. És clar que és un món molt reduït, i a més dels pocs clients potencials, només uns quants estarien disposats a gastar excessius diners en comprar roba que en uns dies els quedarà petita… però que no n’hi hagi enlloc, és una mica bèstia. Moltes botigues anuncien als quatre vents que si que en tenen, entre elles Prenatal. Però no és cert. Les talles són de nens normals, potser més petites, però ni de conya per prematurs. I a totes les botigues és igual. Les talles comencen a partir
de 44-45cm, però la nostra Vera fa 38,5cm! I tampoc és la més petiteta de la colla. Evidentment el problema s’extèn als gorros… fins hi tot ens haviem plantejat de comprar gorros de nines! (idea descartada per possibles complicacions higièniques i sanitàries). I des de fa un parell de dies sembla que falten bolquers per a nounats (0 a 2kg) i estem utilitzant els de la següent etapa, que deuen anar dels 2 als 5kg. La pobra Vera està ben arreglada amb aquest panorama!
Com que està engreixant-se molt ràpidament (ha costat a l’inici, però ara sembla que estem a la bona línia) segurament no serà massa problema d’aquí a 15 dies.
Anem fent passets a poc a poc però segurs cap a la sortida!
