La Quel, que s’ha documentat moltíssim a raó de saber que la nostra petita seria prematura, de seguida es va assabentar del que era el mètode cangur. Resulta que per infants prematurs (i segurament també per a infants nascuts a terme) és molt recomanable practicar el contacte pell contra pell. És ben senzill, però ajuda a reforçar el vincle de reconeixença mútua entre la mare i l’infant, i el tranquilitza enormement, ja que escolta el batec del cor del seu pare o mare, igual que feia dins l’úter matern.
Sembla que algú ho va començar a utilitzar quan en un hospital es van veure faltats d’incubadores, i no van tardar en reconeixèr-ne les virtuts.
Hi ha disparitat d’opinions entre els professionals, però nosaltres creiem que això ajuda a que la Vera maduri molt més depressa. Sembla que ser que no en tots els casos és recomanable aquest mètode, ja que abans cal assegurar-se que l’infant pugui mantenir mínimament la temperatura i que el seu ritme cardíac i respiratori sigui estable. Per sort per a nosaltres la Vera ha mostrat una resposta exemplar en tots aquests aspectes.
I també cal tenir en compte que això sempre dependrà de la opinió de l’equip mèdic que la tracti: Ells són els responsables de dictaminar quan un bebé està preparat per a sortir de la incubadora, la quantitat i duració d’aquestes sortides.
Actualment ja ens la deixen treure 3 vegades. De dues d’elles se n’encarrega la Quel, i la última de la jornada des de fa 2 dies, me n’ocupo jo.
