En tot el dia no he vist a la Vera. La Quel per contra l’ha vista durant tot el dia.
Quan vaig tornar d’Andorra hem vaig notar una mica de mal de coll, i no ens podem arriscar a contagiar-la amb res. Ja prou que deu estar exposada a virus i bactèries sense que ho poguem evitar!
Així que avui no hi ha fotos. Però la Quel hem comenta que està fantàstica, cada dia més, i que avui ja pesa 1650 grams i medeix 40cm!
S’està fent gran, hi tant que si!
El “problema” amb l’equip mèdic continua, la neonatòloga sembla que ignori les nostres preocupacions. Només ho sembla, però. Perquè curiosament sempre acaba prenent les decisions que nosaltres li “suggerim”. I no seria més normal que fos ella que s’avancés a les necessitats de la Vera? Ella és la especialista!
Primer va ser el tema de les taquicàrdies. Un cop li vam insistir que ens preocupaven (i ella ens responia cada vegada que era normal) va prendre cartes en l’assumpte i va fer baixar la temperatura de la incubadora. Vam estar 3-4 dies veient com cada dia li baixaven la temperatura! Fins a arribar als 25 i escaig graus actuals. I efectivament les taquicàrdies es van aturar.
Fa un parell de dies li vam començar a dir que la Vera estava afamada quan la Quel arribava per a donar-li el pit. Però afamada en plan desesperació. I li vam suggerir que li augmentés els mililitres de llet que li passen per la sonda. Li va costar força entendre-ho, perquè dins la seva lògica mèdica mentre la Vera seguís engreixant-se, el millor era mantenir el que ja estava donant resultat. Puc entendre el raonament, però si tenim en compte que quan analitzaven si hi havia restes de llet a l’estòmac abans de la següent mamada sempre es trobaven amb l’estòmac buit… potser volia dir que era capaç de digerir més quantitat d’aliment! Finalment ahir li van augmentar fins a 38ml. I avui crec que han tornat a augmentar-la.
I després s’exclamen davant qualsevol pregunta que els fem, preguntant-nos maliciosament si és que no confiem en ells! Es pot ser tan babau de pensar que els pares confiariem cegament en un metge? Que potser són éssers superiors i tenen la sort d’estar per sobre del bé i del mal, i lliures d’errors i equivocacions? Hi ha moments en que has de tenir esperança i esperar que tot surti bé, i els pares poca cosa podem fer, més que angoixats esperar un bon desenllaç. Però en temes com aquests, malgrat els coneixements específics i la experiència acumulada dels professionals, no es poden tenir en compte les opinions racionals d’altres persones que es preocupen pel pacient?
En fi, que com menys depenent dels metges està la Vera, més beligerants ens trobem nosaltres, perquè és ara més que mai que ens veiem capacitats per a influïr en el seu estat de salut, la coneixem més i també ella ha madurat i ens fa saber les seves necessitats.
Per cert, que en aquest apartament tan petit hi acumulem literatura especialitzada per parar un tren!
Referències (alguns llibres els tenim a l’hospital i no en sé els títols):
- Antes de tiempo. Nacer muy pequeño. Carmen R. Pallás, Javier de la Cruz.
- Masaje infantil. Guia práctica para el padre y la madre. Vimala Schneider
- Què es pot esperar quan s’està esperant. Heidi Murkoff, Arlene Eisenberg, Sandee Hataway
- Estimular con cariño. Cómo fomentar el desarrollo del bebé a través del juego. Cornelia Nitsch
- Masaje para bebés. Una guia paso a paso para lograr su bienestar. Mercè Simon, Marián Sánchez, Queca Elizaide
- El gran libro del prematuro. Guia essencial para el cuidado del niño prematuro en el hospital, en casa i durante sus primeros años de vida. Susan L. Madden
- Lactancia Materna. Guia práctica para dar el pecho y los primeros biberones. Jane Chumbley
- Conoce a tu hijo por la Astrología. Dodie y Allan Edmands
La gran majoria són prestats entre la Biblioteca Nacional d’Andorra i la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona.
