Ender’s game o El juego de Ender, segons la versió que triis per llegir. És una obra molt entretinguda de llegir, de ciència ficció on Andrew Wiggin (el protagonista, anomenat Ender) és un nen que amb uns 5 anys és reclutat per l’exèrcit planetari per a dirigir la flota espacial contra els insectors, una raça alienígena que amenaça per 2a vegada amb acabar amb la vida a la Terra. Sortosament la humanitat ha evolucionat molt des del primer intent, i ara ja domina -encara que sense entendre-ho massa- els misteris de la comunicació instantània entre móns, la relativitat del vol espacial i ha començat a fundar colònies en altres planetes habitables per la humanitat.
Aquest pobre Ender, el tercer fill d’una família molt especial, resulta que té el perfil adequat per a convertir-se en el salvador del món. La seva germana és massa tova i el seu germà gran és massa cruel. Ell aparentment és una mescla entre els dos, la combinació perfecta.
Un cop reclutat continua passant-les canutes, però enlloc de patir a l’escola pateix a l’acadèmia d’instrucció. El formen i el manipulen per a crear en ell el que necessita la humanitat. I després de molt patir, tot l’esforç dóna els seus fruits.
Aquesta novel·la de ciència ficció realment val la pena. Jo he volgut llegir-ne la saga completa, però si us agrada aquest llibre i voleu llegir-ne més, només és recomanable llegir el 2n llibre, La voz de los muertos. La resta totalment prescindibles per no dir infumables i pretenciosos. Una autèntica pèrdua de temps! En total prop de 2000 pàgines, comptant Ender el Xenocida i Hijos de la Mente.
