Quan em vaig assabentar que finalment l’autor havia publicat la continuació de la saga, vaig fer mans i mànigues per a llegir-la el més aviat possible, i en català. La decepció va ser majúscula! No em podia creure que allò fos el que se suposava que havia de recollir el testimoni dels anteriors relats, que combinaven la passió, la imaginació extravagant i històries fantasioses narrades amb cura. És com si l’autor no hagués escrit aquest llibre, o com si de cop i volta hagués perdut tota capacitat per escriure.
El més curiós és que l’autor en un escrit del llibre en parla com si n’estigués molt cofoi. Surrealista (o jo no he entès res).