Al bebé.
Sembla una mentida però és cert que no hi ha pas gran cosa adreçada al bebé. De fet, tots els pares amb qui tenim relació actualment ens confirmen la extranya predilecció dels seus fills pels botonets, pantalles i teclats varis. La Vera no n’és cap excepció. I de fet penso que és bò, perquè la societat tendeix cada dia més a tecnificar-se fins a l’extrem, i un bon entrenament amb els aparells segur que li serà de gran utilitat en el seu futur més immediat.
Primer va ser el comandament de la minicadena musical. Després es va extendre cap a la resta de comandaments -tot hi que el seu preferit continua sent el de la minicadena, de seguida explico perquè-, directament cap als botonets que troba al seu abast com els del HD multimèdia o millor encara el lector de DVD, que te l’afegitó que segons quin botonet obra i tanca la safata. Posteriorment el de la TV (que es de les de fa 10 anys ben bé, o sigui que de plà només té la pantalla), la rentadora, el forn… I ja fa un temps també la gran estrella és el portàtil. Quan hem veu amb l’ordinador demana amb insistència que la pugi amb mi per a remenar-hi. I com que la mecanografia encara no la domina del tot, es dedica bàsicament a tocar la pantalla, provar de pujar de genolls al teclat – perill immens ja que recordem que estem parlant del portàtil-, plegar de cop la pantalla i colpejar amb rotunditat les tecles i tot el que estigui al seu abast.
Veient aquesta dèria i també la predilecció pels animalets que des de ben petita ha demostrat, vaig pensar que potser podiem compatibilitzar les dues passions, i hem vaig posar a buscar algun joc, preferentment que inclogués sons, imatges d’animalets i alguna mena d’interacció amb ella.
Normalment els jocs que trobava anaven destinats a infants més grans, com per exemple un que es diu Farm Frenzy que és molt xulo però potser per nens de 10-12 anys, ja que es necessita un bon domini del ratolí i una comprensió lectora important.
Però en una curiosa web, anomenada el Buho Boo vaig trobar el que buscava, o almenys una implementació que em servia per a la Vera. Hi ha varies tipologies de jocs, la que a mi m’interessa actualment és la primera, on el funcionament simplement és apretar qualsevol tecla. Aquest fet desencadena, depenent del joc, l’aparició de diferents animals dibuixats i pintats i per exemple escoltar el so que fa, amb moviment inclós.
Per a tots aquells que tingueu infants petitons, penso que ho podrieu provar. A la Vera li encanta i possiblement als vostres també!
Ja me n’oblidava! Pel que fa als comandaments, els altres no els troba tan atractius perquè no hi veu cap relació causa-efecte, i és que la nostra petita encara no veu la TV. Quan ella hi és, tanquem la televisió. Ja tindrà temps més endavant!