Etiqueta: llibre electrònic

La passadora, de Laia Perarnau

Aquest és un llibre d’aquells que agraden de llegir. A més d’ambientar-se en part a Andorra, es basa en fets reals i històricament ben documentats, té una trama molt ben aconseguida i sens dubte atrapa fins al final. Tracta de les persones sovint anònimes que van ajudar centenars de persones a escapar d’una mort assegurada si no aconseguien atravessar els Pirineus per arribar a Espanya, i d’allà prendre el camí de l’exili o el retorn als seus països d’origen, fugint del nazisme; Quan aquestes persones s’organitzaven mínimament es coneixen com a cadenes d’evasió. No s’oblida de tocar també aquella gent que aprofitant-se de la extrema vulnerabilitat d’aquestes persones, es van omplir les butxaques tant com van voler, a canvi això si, de carregar sobre la seva consciència el mal generat.

És interessant també la perspectiva que en fa l’autora, ja que posa tot el pes i el protagonisme en una dona, portant a la palestra també les dificultats a que s’enfrontava el gènere femení per emprendre qualsevol cosa.

La Germandat del Sant Sudari, de Julia Navarro

Està clar que la temàtica religiosa envoltada d’obscures intrigues, misteriosos artefactes i germandats secretes ha demostrat sobradament la seva capacitat d’atraure escriptors i lectors i malgrat repetir la mateixa estratègia una i altra vegada continua amb una salut envejable. Per alguna raó però aquesta novel·la m’ha semblat més fluixa que les anteriors. Crec que simplement és degut a la mateixa concepció del llibre i potser la mateixa autora no aconsegueix desmarcar-se suficientment de la línia homogeneïtzadora d’aquesta tipologia de novel·les. La manera com està escrita no respecta els tempos necessaris per a que el lector prengui consciència que s’ha canviat el temps i l’espai i això fa perdre el ritme de la lectura i genera certa frustració. No la recomanaria. Si de cas li cal una revisió editorial que armonitzi aquestes situacions.

 

Cornèlius, l’Almogàver. De Pilar Rahola

Una bona novel·la que al mateix temps barreja relats i personatges hist`òrics amb lleugers tocs de situacions disteses i moltes descripcions ben crues de la realitat d’aquell temps. Una bona manera d’aprendre història sense adonar-se’n. Explica prou detalladament el punt àlgid guerrer del poble català, i ho relata d’una manera molt acurada, gaudint amb el detall de les batalles guanyades i describint les traïcions i misèries que van portar a la decadència de l’exèrcit almogàver. Convé llegir-lo!

 

 

Los nueve gigantes, de Amy Webb

A partir d’aquest i les properes entrades són per a reprendre una mica el resum dels llibres llegits. Pel que comprovo ja fa mesos que no publico les lectures així que els poso tots en ratxa.

Aquesta vegada es tracta d’un llibre de divulgació, no tècnic (o no gaire) i que té un objectiu molt lloable, i és que ens posa en guàrdia com a societat davant l’immens poder que estan aconseguint les grans empreses amb la IA, Intel·ligència Artificial. Curiosament en el moment de la lectura encara no havia explosionat el tema, i amb retrospectiva m’adono que el llibre ja encarava els problemes que més endavant han anat sortint a la palestra. Molt satisfactòria i interessant lectura. A mi m’ha servit per a tenir una visió una mica més fonamentada a l’hora d’entendre el seguit de notícies i contranotícies que van començar amb el ChatGPT i han continuat des d’aleshores.

 

 

 

L’any que va caure la roca, de Pep Coll

Novel·la ambientada en un poble minúscul del Pirineu que ens explica com la nova generació dels seus habitants aconsegueix tirar endavant quan un fet fortuït capgira tot el seu m´ón conegut i de cop hi volta tenen davant seu la possibilitat de traçar el seu futur amb pràcticament tota llibertat i prescindint dels lligams que les seves famílies els havien anat inculcant.

Crec que amb totes les novel·les que he llegit d’aquest autor em passa el mateix, i és que es comença el relat amb força, després perd interès, amb moments puntuals que fan que no acabis deixant el llibre a mitges fins al final, quan sembla que tot es precipita i va massa depressa i voldries que durés més. En global, una nota prou bona, potser un 6.5/10. Té moments molt bons, utilitza un vocabulari molt ben estudiat i molts localismes que donen veracitat al conjunt. M’agrada.

Una història americana, de JD Vance

Aquest és un llibre diferent. Des de la nostra òptica europea acostumem a veure els Estats Units com un país homogeni i ben estructurat, però en aquesta lectura, autobiografia, podem entrar a la vida d’una part de la població americana, probablement els que han votat entusiasmats l’actual president americà, el Sr. Trump. Descriu d’una manera força salvatge l’interior dels Estats Units, al voltant sobretot de la ciutat de Middletown, a Ohio. La vida de la seva gent, la debacle que està vivint aquella part de la societat americana, immersa en la violència, les drogues i la desesperació. És tota una trobada amb una realitat desconeguda.

M’ha interessat sobretot aquesta part de la novel·la. La pobresa estructural, gairebé escrita als gens d’aquesta gent, com tot els porta a fracassar, i com aquesta idea pesa com una llosa en tot allò que deixen de fer justament per la mentalitat derrotada que arrosseguen.

D’altra banda, descriu el somni americà acomplert de l’autor, contra tota estadística i lògica existent.

En alguns moments sembla més un llibre d’autoajuda que no una autobiografia, potser per això es fa pesat de llegir en alguns moments.

El Sindicat de l’Oblit, d’Albert Villaró Boix


Aquest llibre em va servir per tancar el cicle de lectures de 2018, i val a dir que tractant-se d’una nova entrega de Mossèn Farràs no em va costar gens de decidir que l’havia de llegir. Com la resta de la saga, es llegeix en una esgarrapada i té el plus d’ambientar parts de la novel·la en el nostre país i els voltants.

En eaux troubles, de Don Camsell

Un relat en primera persona sobre un integrant de la unitat de la SBS (Special Boat Service) del Regne Unit, similar a la coneguda SAS però més especialitzada en operacions especials relacionades amb el mar.

No estic segur que es tracti d’un relat verídic, però tot fa pensar que efectivament es tracti d’això, una narració del propi autor d’algunes de les seves missions, amb els detalls de l’armament, tàctiques, neguits i sentiments que poden tenir qualsevol dels integrants d’una unitat tant especial. Tracta de la guerra de les Malvines o Falklands, d’operacions encobertes quan la IRA d’Irlanda del Nord existia i se la combatia amb totes les forces possibles, d’operacions antiterroristes i antidroga. Relata entrenaments, successos i també algunes derrotes. Algunes vegades amb un to narratiu poc sostingut… el que porta a pensar que no és necessàriament una novel·la sinó un relat d’experiències d’algú que potser si que descriu experiències viscudes.

Una columna de foc, d’en Ken Follet

Per estrenar el nou servei de préstec de llibres electrònics de que parlava a l’anterior entrada, vaig remenar entre tot el que hi havia disponible i el que vaig trobar més llaminer va ser el darrer “Hit” del Sr. Follet. És un senyor llibre, de prop de 1000 pàgines que vist en directe fa patxoca i impressió a parts iguals, però que com a ebook perd una mica de llustre, per allò de la intangibilitat de la matèria…

El fet és que com que ja havia llegit els altres llibres  de la saga Els pilars de la terra, doncs què carai, si els altres m’han agradat perquè no ho hauria de fer aquest també? I efectivament enganxa. L’autor ens demostra una vegada més que és un artista de la narrativa i aconsegueix anar teixint a poc a poc però de manera inexorable la trama que ens tindrà amb els ulls clavats a la pantalla durant els propers dies. Que siguin molts o pocs ja depèn de massa factors que tampoc cal mirar de destriar aquí.

La novel·la ens porta a la illa de Gran Bretanya, a la ciutat de Kingsbridge, cap al 1558. I bàsicament és una història d’amor, però que succeeix en aquell temps tant convuls on l’Església catòlica tenia la paella pel mànec i no li tremolava la mà en imposar el seu criteri sobre tot allò que no li plagués. Bé, dic l’Església però tothom aprofitava la seva parceleta de poder per imposar el seu criteri, començant per uns però continuant pels reis, els nobles, i tot aquell que tingués algú més desgraciat per sota seu per a marcar diferències. I si calia torturar, executar o coses pitjors, doncs apa. Així que el xoc de poder entre els catòlics i els protestants, amb inquisició pel mig, és la constant al llibre. I resulta curiós com relata el naixement dels serveis secrets anglesos, que malden per aconseguir esbrinar quina els hi tenen preparada… bàsicament els ultra catòlics, i entre ells en un lloc d’honor els borbons espanyols. I no he pogut evitar pensar (durant tot el llibre!) que no som res i que la història es repeteix, o que els mateixos sempre tendeixen a repetir allò que fins aleshores els ha funcionat. Uns imposen, i els altres o cedeixen o són exterminats. És més fàcil, si tens el poder de fer-ho, que no mirar d’arribar a una entesa. No sé si m’enteneu…

Al meu entendre, val la pena de llegir-lo. És entretingut, està ben escrit, narra una història bonica tot hi que plena d’entrebancs… Ideal. I si heu llegit els anterior, més.

Biblioteques digitals

Fa pocs dies va sortir la notícia als diaris (i 2) i a la televisió que a Andorra ja disposem de servei de préstec de llibres i revistes digitals.

Sembla que ja fa un temps que el sistema funciona a Catalunya, tot hi que jo me’n vaig assabentar la mateixa setmana que van anunciar la bona nova a l nostre país.

El sistema l’han batejat com eBiblio, un nom que si bé no és el més original del món, trobo que és ben pensat i diu exactament el que és, sense haver de recórrer a funambulismes innecessaris.

Lògicament el primer que vaig fer en assabentar-me’n va ser trobar el moment per donar-me d’alta al sistema, i és que cal, a més de tenir el carnet de qualsevol biblioteca del país, anar físicament a la biblioteca per a que et donin d’alta (sembla que es volen assegurar que els facilitis un correu electrònic, potser per tenir una manera fiable d’entrar en contacte amb tu, no ho sé). Al cap d’un parell d’hores vaig rebre un mail amb la informació per entrar al sistema (nom d’usuari i contrasenya). I ja està! A partir d’aleshores ja pots triar i remenar entre la de moment exigua quantitat de títols disponibles, entre llibres i revistes. Si en vols demanar en préstec però ja necessites instal·lar un programa d’Adobe (Adobe Digital Editions 4.5) que gestiona els drets digitals de les obres. Allà pots demanar prestats o retornar els volums.

La prova l’he fet amb Una columna de foc, d’en Ken Follet, i ha estat completament satisfactòria!