La passadora, de Laia Perarnau

Aquest és un llibre d’aquells que agraden de llegir. A més d’ambientar-se en part a Andorra, es basa en fets reals i històricament ben documentats, té una trama molt ben aconseguida i sens dubte atrapa fins al final. Tracta de les persones sovint anònimes que van ajudar centenars de persones a escapar d’una mort assegurada si no aconseguien atravessar els Pirineus per arribar a Espanya, i d’allà prendre el camí de l’exili o el retorn als seus països d’origen, fugint del nazisme; Quan aquestes persones s’organitzaven mínimament es coneixen com a cadenes d’evasió. No s’oblida de tocar també aquella gent que aprofitant-se de la extrema vulnerabilitat d’aquestes persones, es van omplir les butxaques tant com van voler, a canvi això si, de carregar sobre la seva consciència el mal generat.

És interessant també la perspectiva que en fa l’autora, ja que posa tot el pes i el protagonisme en una dona, portant a la palestra també les dificultats a que s’enfrontava el gènere femení per emprendre qualsevol cosa.

La Germandat del Sant Sudari, de Julia Navarro

Està clar que la temàtica religiosa envoltada d’obscures intrigues, misteriosos artefactes i germandats secretes ha demostrat sobradament la seva capacitat d’atraure escriptors i lectors i malgrat repetir la mateixa estratègia una i altra vegada continua amb una salut envejable. Per alguna raó però aquesta novel·la m’ha semblat més fluixa que les anteriors. Crec que simplement és degut a la mateixa concepció del llibre i potser la mateixa autora no aconsegueix desmarcar-se suficientment de la línia homogeneïtzadora d’aquesta tipologia de novel·les. La manera com està escrita no respecta els tempos necessaris per a que el lector prengui consciència que s’ha canviat el temps i l’espai i això fa perdre el ritme de la lectura i genera certa frustració. No la recomanaria. Si de cas li cal una revisió editorial que armonitzi aquestes situacions.

 

Cornèlius, l’Almogàver. De Pilar Rahola

Una bona novel·la que al mateix temps barreja relats i personatges hist`òrics amb lleugers tocs de situacions disteses i moltes descripcions ben crues de la realitat d’aquell temps. Una bona manera d’aprendre història sense adonar-se’n. Explica prou detalladament el punt àlgid guerrer del poble català, i ho relata d’una manera molt acurada, gaudint amb el detall de les batalles guanyades i describint les traïcions i misèries que van portar a la decadència de l’exèrcit almogàver. Convé llegir-lo!

 

 

La germandat de l’àngel caigut, de Jaume Clotet i Planas

Una novel·la que enganxa des de bon principi i que es composa de molts dels ingredients que el converteixen en un “bestseller”… pensant en clau nacional! Té salts històrics, de l’actualitat al temps de les croades, i utilitza un fil argumental relacionat amb el Vaticà i la demonologia, amenitzat amb la figura Papal i la guàrdia vaticana, una societat secreta destinada a la custòdia d’un presoner molt particular i un exèrcit de dimonis ansiosos per guanyar-se els favors del mateix Satanàs…

 

L’hospital dels pobres, de Tània Juste

Una novel·la preciosa que mentre ens narra la història dels prohoms, metges i arquitectes de la ciutat comtal també ens explica com es va anar planejant i construint un nou hospital per atendre els malalts de Barcelona, amb la voluntat de ser dels més avançats, seguint la línia dels hospitals que es feien a Europa. I el resultat va ser el magnífic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ara ja substituït per un nou hospital, i havent quedat tancats els pavellons modernistes per a ús i gaudi dels ciutadans i turistes.

Bonica i encisadora novel·la.

39+1, de Sílvia Soler

Acostumo a fugir d’aquesta mena de llibres, perquè em semblen vulgars i no em desperten l’interès. Però amb aquest vaig fer una excepció, i me n’alegro d’haver-la fet! Ideal si formes part d’aquesta generació nascuda entre els 60 i els 80 perquè moltes de les anècdotes et poden interpel·lar i si no, almenys et faràs un bon tip de riure.

Entretingut.

Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie

Aquesta novel·la és ben diferent de la resta i molt interessant de llegir. Som al 1971 i narra la vida de dos joves xinesos fills de professionals lliberals que després de la caiguda en desgràcia dels seus pares són enviats a un poble perdut de les muntanyes per a rebre una educació -reeducació- comunista. Els dos joves no saben adaptar-se a la seva nova vida i rol, i aconsegueixen sobreviure amb enginy i canvien el dur treball com a peons per l’ofici de contacontes explicant les pel·lícules que veuen a la ciutat on hi ha cine (al poble no n’hi ha). Al mateix temps, un d’ells s’enamora de la filla del tallista, i tot això mantenint oculta una maleta plena de llibres prohibits pel règim.

Lectura recomanable i deliciosa.

 

Plataforma, de Michel Houellebecq

Com no podia ser d’una altra manera, l’autor ho torna a fer. Aconsegueix agafar un dels temes tabú de la societat actual i el posa davant dels nassos per a enfrontar-nos amb tota la cruesa de la realitat. El protagonista, cansat de viure i amb cap esperança ni delit que l’empenyin a tirar endavant, va vivint a seva vida amb la mateixa intensitat que ho faria un mosquit atrapat en ambre. És un ambient totalment depriment, que només fa que empitjorar quan a més entra en joc el mercadeig i turisme sexual impune que es pot practicar al sud est asiàtic.

Una novel·la dura, impactant i que et deixa anorreat. Costa refer-se.

Ampliació del camp de batalla, de Michel Houellebecq

Una altra novel·la crua i depressiva d’aquest autor. Amb el seu estil inconfusible va desgranant la vida del protagonista, home sol i depressiu, buit i sense cap ànsia de viure ni de sortir ja no de la mediocritat en que es troba immers sin´´o de la vida en general. De tant fosca i depressiva resulta ser una lectura divertida i que atrapa. Toca de plè un altre dels tabús de la societat actual, i és la superficialitat amb que vivim. Interessant.