Cornèlius, l’Almogàver. De Pilar Rahola

Una bona novel·la que al mateix temps barreja relats i personatges hist`òrics amb lleugers tocs de situacions disteses i moltes descripcions ben crues de la realitat d’aquell temps. Una bona manera d’aprendre història sense adonar-se’n. Explica prou detalladament el punt àlgid guerrer del poble català, i ho relata d’una manera molt acurada, gaudint amb el detall de les batalles guanyades i describint les traïcions i misèries que van portar a la decadència de l’exèrcit almogàver. Convé llegir-lo!

 

 

El dia que Barcelona va morir, d’Enric Calpena

Qui estigui mitjanament interessat en la història i escolti habitualment Catalunya Ràdio ja deu saber qui és l’autor. Per als qui no, en 3 paraules com diuen alguns personatges: És un divulgador apassionat de la història, i des de fa molts anys porta el programa radiofònic “En guàrdia!”. Evidentment té un currículum més ampli que el podreu consultar aquí.

Aquest llibre va en la línia dels grans bestsellers històrics que hem pogut veure darrerament. A mi em recorda especialment tot hi que no estaria ben bé al mateix nivell de complexitat, a les novel·les d’El metge o Xaman, de Noah Gordon, Els pilars de la terra de Ken Follet o L’església del mar i Els hereus de la terra d’Ildefonso Falcones.

Una molt recomanable lectura on no hi trobarem a faltar un fidel reflex de la societat barcelonina de l’any 1000 (985 per ser exactes), així com alguns detalls de la organització dels exèrcits comtals i andalusins, i les tècniques de guerra i la presa de decisions.

Enganxa. Val la pena de llegir.