L’ocell de la revolta (Els Jocs de la Fam 3), de Suzanne Collins

I finalment l’últim llibre, el que tanca la trilogia i que narra el desenllaç final, on s’enfronten ja en guerra oberta les forces del Capitoli i els districtes, i on com en les altres novel·les la protagonista, la Katniss tindrà un paper més que destacat, destacadíssim. Després del rescat in extremis per part dels rebels, el conflicte es globalitza i tothom lluita per la supervivència. I la Katniss s’enfrontarà no només als seus temors, també al seu destí i el destí que li han preparat, sense ella saber-ho, des de l’exterior.

Crec que aquesta és la novel·la més trepidant de les tres, la que pràcticament a cada pàgina hi passa alguna cosa, la que ens manté enganxats al llibre fins al final. Segurament aquestes lectures s’enquadrarien dins de l’anomenada novel·la juvenil, ja que hi ha tots els ingredients per a que així sigui, però es deixa llegir i passa molt bé també pels adults. La llàstima és que com acostuma a passar amb aquestes històries és que l’autor (autora en aquest cas) sembla que s’envali ella sola i el final arriba com una gerra d’aigua freda, gairebé sense esperar-lo. A les darreres pàgines tot s’accelera com mai i et deixa la impressió que es podria haver allargat unes quantes pàgines més, o haver descrit unes històries més ben deixades.

En flames (Els Jocs de la Fam 2), de Suzanne Collins

I com era d’esperar, no he pogut aguantar gaire a llegir la continuació del primer volum. Aquesta vegada no es fa tant emocionant perquè ja sabem per on poden anar les tornes. Ja ens hem situat, ja coneixem els personatges, i el pa que s’hi dóna. Evidentment això no vol pas dir que no valgui la pena llegir aquest segon llibre! No n’estic segur, però fa la impressió que l’autora no havia previst de fer-ne una trilogia. Aquesta segona lectura continua tenint els elements necessaris per a mantenir a qualsevol enganxat a la història. Hi ha drama, hi ha suspens, hi ha violència, amor i un polsim d’atracció sexual. Aquesta vegada, els protagonistes Katniss i en Peeta es mantenen sense voler-ho al punt de mira dels responsables del Capitoli i especialment del seu President. Durant la feina posterior a vèncer els Jocs, no tenen massa possibilitats d’oblidar les tràgiques escenes que han viscut i es veuen constantment empesos per les circumstàncies a vigilar cada passa que fan, sabent el perill que corren! El que van despertar sense saber-ho, resultarà ser allò que empenyerà la població esclava dels districtes a utilitzar-ho d’estendard contra la força opressora que els impedeix viure. Continua essent molt interessant la seva lectura, a més d’amena i molt ràpida i fàcil de seguir.

Els jocs de la fam

 

Els jocs de la fam. Si en fa de temps que en sento a parlar…! Finalment m’he decidit i he començat aquesta trilogia. Cal dir ja de bon principi que és iniciar la lectura i immediatament quedar-te enganxat al llibre fins al final.

La història narra les peripècies d’una noia, la Katniss Everdeen que es guanya la vida com pot al Districte 12, una de les 12 zones en que en un futur llunyà s’ha parcel·lat el que suposem que és Estats Units, després d’una guerra on ha guanyat el bàndol contrari, que té el centre de poder a la ciutat anomenada Capitoli. Aquests, molt més avançats que els habitants dels districtes, exerceixen un poder dictatorial i inquisidor sobre els vençuts, i els mantenen vius amb la única finalitat de treballar i produir per alimentar als vencedors.

Anualment, i per a recordar-los que han perdut la guerra i estan totalment sotmesos a la seva voluntat, se celebren els Jocs de la Fam, una espècie de reality show en escenaris canviants i isolats on un nen i una nena de cada un dels districtes (totalment impermeables entre ells) és elegit per sorteig universal a formar part dels elegits per participar-hi, amb la finalitat de matar-se mútuament fins que només en quedi un. Tot això essent permanentment gravat i retransmès a tot Panem, per a patiment i gaudi dels ciutadans de primera i els habitants dels districtes.

La Katniss és una caçadora molt bona, i domina a la perfecció l’ús de l’arc i les fletxes, però s’haurà d’afrontar amb altres nois que tenen les mateixes ganes que ella de sobreviure i guanyar-se els honors que hi van associats. L’un és extremadament forçut, l’altre és un artista del camuflatge, una altra llença els ganivets amb una precisió estremidora, un altre domina les llances i els sabres… La lectura és com he dit molt addictiva, realment senzilla i ràpida de llegir. És un bon llibre per a que el llegeixin els adolescents i fer-los partícips del plaer lector!