La germandat de l’àngel caigut, de Jaume Clotet i Planas

Una novel·la que enganxa des de bon principi i que es composa de molts dels ingredients que el converteixen en un “bestseller”… pensant en clau nacional! Té salts històrics, de l’actualitat al temps de les croades, i utilitza un fil argumental relacionat amb el Vaticà i la demonologia, amenitzat amb la figura Papal i la guàrdia vaticana, una societat secreta destinada a la custòdia d’un presoner molt particular i un exèrcit de dimonis ansiosos per guanyar-se els favors del mateix Satanàs…

 

Los nueve gigantes, de Amy Webb

A partir d’aquest i les properes entrades són per a reprendre una mica el resum dels llibres llegits. Pel que comprovo ja fa mesos que no publico les lectures així que els poso tots en ratxa.

Aquesta vegada es tracta d’un llibre de divulgació, no tècnic (o no gaire) i que té un objectiu molt lloable, i és que ens posa en guàrdia com a societat davant l’immens poder que estan aconseguint les grans empreses amb la IA, Intel·ligència Artificial. Curiosament en el moment de la lectura encara no havia explosionat el tema, i amb retrospectiva m’adono que el llibre ja encarava els problemes que més endavant han anat sortint a la palestra. Molt satisfactòria i interessant lectura. A mi m’ha servit per a tenir una visió una mica més fonamentada a l’hora d’entendre el seguit de notícies i contranotícies que van començar amb el ChatGPT i han continuat des d’aleshores.

 

 

 

L’any que va caure la roca, de Pep Coll

Novel·la ambientada en un poble minúscul del Pirineu que ens explica com la nova generació dels seus habitants aconsegueix tirar endavant quan un fet fortuït capgira tot el seu m´ón conegut i de cop hi volta tenen davant seu la possibilitat de traçar el seu futur amb pràcticament tota llibertat i prescindint dels lligams que les seves famílies els havien anat inculcant.

Crec que amb totes les novel·les que he llegit d’aquest autor em passa el mateix, i és que es comença el relat amb força, després perd interès, amb moments puntuals que fan que no acabis deixant el llibre a mitges fins al final, quan sembla que tot es precipita i va massa depressa i voldries que durés més. En global, una nota prou bona, potser un 6.5/10. Té moments molt bons, utilitza un vocabulari molt ben estudiat i molts localismes que donen veracitat al conjunt. M’agrada.

El ingenio de los peces, de Jonathan Balcombe

No es tracta de cap novel·la ni de cap tractat de biologia o d’ictiologia, que vindria a ser la seva especialitat si parlem de peixos. Al meu entendre es tracta d’un assaig d’un apassionat del medi aquàtic que mira de defensar, mitjançant estudis, proves i observacions variades i poc objectives el que ja molts donem per fet, i és que els animals, tots, segurament, però també els peixos (que per les seves característiques podríem pensar que ho són menys) són animals dotats d’emocions i que reaccionen en funció del que aquestes els dicten. Evidentment no diu pas que no es moguin per instints primaris, sinó que també es mouen per les emocions que senten.

Per a vestir les seves afirmacions es recolza en estudis rigorosos que demostren de manera científica i objectiva aquestes afirmacions. I aquestes narracions són les que doten el text d’una qualitat indiscutible pels afeccionats, ja que informa de molts aspectes curiosos i interessants de diferents espècies de peixos. D’altra manera pocs anirien a llegir-se els textos científics i no s’assabentarien d’aquests aspectes tant bonics de conèixer.

A mi el llibre no m’ha enganxat i m’he hagut d’esforçar per acabar-lo. No resulta amè ni divertit. Només de tant en tant hi ha aquestes narracions curioses que fan que tot valgui la pena. Una puntuació de 4/10.

Una història americana, de JD Vance

Aquest és un llibre diferent. Des de la nostra òptica europea acostumem a veure els Estats Units com un país homogeni i ben estructurat, però en aquesta lectura, autobiografia, podem entrar a la vida d’una part de la població americana, probablement els que han votat entusiasmats l’actual president americà, el Sr. Trump. Descriu d’una manera força salvatge l’interior dels Estats Units, al voltant sobretot de la ciutat de Middletown, a Ohio. La vida de la seva gent, la debacle que està vivint aquella part de la societat americana, immersa en la violència, les drogues i la desesperació. És tota una trobada amb una realitat desconeguda.

M’ha interessat sobretot aquesta part de la novel·la. La pobresa estructural, gairebé escrita als gens d’aquesta gent, com tot els porta a fracassar, i com aquesta idea pesa com una llosa en tot allò que deixen de fer justament per la mentalitat derrotada que arrosseguen.

D’altra banda, descriu el somni americà acomplert de l’autor, contra tota estadística i lògica existent.

En alguns moments sembla més un llibre d’autoajuda que no una autobiografia, potser per això es fa pesat de llegir en alguns moments.

Vigilància permanent, d’Edward Snowden

Aquest és un llibre que qualsevol que estigui mínimament interessat en la privacitat i seguretat de les nostres dades, tant les que posem públicament a disposició (al facebook, instagram, whatsapp, telegram, skype, gmail, hotmail…) de les grans corporacions com aquelles que no sabem que servim en safata de plata (videoconferències, Alexa, compres virtuals, jocs, fotografies i vídeos familiars o privats, ús dels dispositius, trucades telefòniques, càmeres de videovigilància, bases de dades de trànsit…) a les mateixes grans corporacions, petites empreses i administracions, hauria de llegir.

El mateix autor escriu que fins hi tot per ell mateix es fa complicat entendre l’abast mundial, absolut, de la recopilació de dades, mètriques i l’abús que se n’està fent per part del govern dels Estats Units, que és el que ell coneix. És aclaparadora aquesta lectura. Millor si es tenen alguns coneixements tècnics per acabar d’entendre la majoria dels conceptes que es mencionen. Per la resta, és un plec de descàrrec de culpes de l’autor envers imagino la justícia americana i la seva opinió pública, que lluitar contra les acusacions d’un estat no deu ser gens fàcil, i si és aquest encara menys.

La meva història, de Michelle Obama

La lectura d’aquesta biografia em va semblar interessant només de conèixer-ne la existència. El fenòmen Obama als Estats Units va impactar tota la societat occidental. La manera en que aquest president va arribar al poder, el magnetisme que irradiava i com va aconseguir omplir d’esperança una part important de la societat americana i occidental, que ens ho miràvem expectants i amb certa enveja pel calibre polític que demostraven tenir allà i que no veiem per enlloc als països propers. Tenia ganes de conèixer-ne una mica més, i ara que la primera dama publicava aquest llibre, acceptant que és absolutament subjectiu (però no mancat d’autocrítica, malgrat sigui lleugera) vaig aconseguir-ne l’exemplar en català que ens va facilitar el servei d’ebiblio d’Andorra.

I em va agradar força. Evidentment és la biografia de la Michelle, no del president, i és francament interessant de llegir, sobretot si donem per bones totes les dades que aporta de la seva infància i joventut, on es deixa clar que estem llegint la vida d’algú excepcional.

Cal llegir-lo. No decepciona, sobretot si hem viscut amb interès el mandat del president Obama.

El Sindicat de l’Oblit, d’Albert Villaró Boix


Aquest llibre em va servir per tancar el cicle de lectures de 2018, i val a dir que tractant-se d’una nova entrega de Mossèn Farràs no em va costar gens de decidir que l’havia de llegir. Com la resta de la saga, es llegeix en una esgarrapada i té el plus d’ambientar parts de la novel·la en el nostre país i els voltants.

El President ha desaparegut, de Bill Clinton i James Patterson

Són gairebé 500 pàgines que es llegeixen sense adonar-te’n. Té absolutament tots els ingredients per ser un bestseller mundial. Autor conegut (Bill Clinton… sense comentaris), trama intensa que des del primer moment t’atrapa i fins que no en llegeixes el final ja no pots parar, i un relat fàcil de seguir, sense floritures ni descripcions eternes.

En realitat és molt previsible tot, des de bon principi, en que ens trobem en uns Estats Units i el seu President que són els més bons de tot el món, enfrontats com sempre amb el terrorisme internacional (islamista en aquest cas) i algunes països antagònics (dolents, molt dolents). Tot molt americà. Intents de destrucció massiva i total de la superpotència, corredisses i patiment i…. El final no el desvetllarem. Val a dir que com a novetat es parla molt de pirates informàtics, programadors, malware i virus (surt el WannaCry ransomware!). La novel·la però manté la tensió fins el darrer segon. Bestseller magistral. Llàstima que al final tots siguin iguals. Val la pena de llegir, aconsegueix integrar-te en l’acció.

El dia que Barcelona va morir, d’Enric Calpena

Qui estigui mitjanament interessat en la història i escolti habitualment Catalunya Ràdio ja deu saber qui és l’autor. Per als qui no, en 3 paraules com diuen alguns personatges: És un divulgador apassionat de la història, i des de fa molts anys porta el programa radiofònic “En guàrdia!”. Evidentment té un currículum més ampli que el podreu consultar aquí.

Aquest llibre va en la línia dels grans bestsellers històrics que hem pogut veure darrerament. A mi em recorda especialment tot hi que no estaria ben bé al mateix nivell de complexitat, a les novel·les d’El metge o Xaman, de Noah Gordon, Els pilars de la terra de Ken Follet o L’església del mar i Els hereus de la terra d’Ildefonso Falcones.

Una molt recomanable lectura on no hi trobarem a faltar un fidel reflex de la societat barcelonina de l’any 1000 (985 per ser exactes), així com alguns detalls de la organització dels exèrcits comtals i andalusins, i les tècniques de guerra i la presa de decisions.

Enganxa. Val la pena de llegir.