El ingenio de los peces, de Jonathan Balcombe

No es tracta de cap novel·la ni de cap tractat de biologia o d’ictiologia, que vindria a ser la seva especialitat si parlem de peixos. Al meu entendre es tracta d’un assaig d’un apassionat del medi aquàtic que mira de defensar, mitjançant estudis, proves i observacions variades i poc objectives el que ja molts donem per fet, i és que els animals, tots, segurament, però també els peixos (que per les seves característiques podríem pensar que ho són menys) són animals dotats d’emocions i que reaccionen en funció del que aquestes els dicten. Evidentment no diu pas que no es moguin per instints primaris, sinó que també es mouen per les emocions que senten.

Per a vestir les seves afirmacions es recolza en estudis rigorosos que demostren de manera científica i objectiva aquestes afirmacions. I aquestes narracions són les que doten el text d’una qualitat indiscutible pels afeccionats, ja que informa de molts aspectes curiosos i interessants de diferents espècies de peixos. D’altra manera pocs anirien a llegir-se els textos científics i no s’assabentarien d’aquests aspectes tant bonics de conèixer.

A mi el llibre no m’ha enganxat i m’he hagut d’esforçar per acabar-lo. No resulta amè ni divertit. Només de tant en tant hi ha aquestes narracions curioses que fan que tot valgui la pena. Una puntuació de 4/10.

Una història americana, de JD Vance

Aquest és un llibre diferent. Des de la nostra òptica europea acostumem a veure els Estats Units com un país homogeni i ben estructurat, però en aquesta lectura, autobiografia, podem entrar a la vida d’una part de la població americana, probablement els que han votat entusiasmats l’actual president americà, el Sr. Trump. Descriu d’una manera força salvatge l’interior dels Estats Units, al voltant sobretot de la ciutat de Middletown, a Ohio. La vida de la seva gent, la debacle que està vivint aquella part de la societat americana, immersa en la violència, les drogues i la desesperació. És tota una trobada amb una realitat desconeguda.

M’ha interessat sobretot aquesta part de la novel·la. La pobresa estructural, gairebé escrita als gens d’aquesta gent, com tot els porta a fracassar, i com aquesta idea pesa com una llosa en tot allò que deixen de fer justament per la mentalitat derrotada que arrosseguen.

D’altra banda, descriu el somni americà acomplert de l’autor, contra tota estadística i lògica existent.

En alguns moments sembla més un llibre d’autoajuda que no una autobiografia, potser per això es fa pesat de llegir en alguns moments.

Vigilància permanent, d’Edward Snowden

Aquest és un llibre que qualsevol que estigui mínimament interessat en la privacitat i seguretat de les nostres dades, tant les que posem públicament a disposició (al facebook, instagram, whatsapp, telegram, skype, gmail, hotmail…) de les grans corporacions com aquelles que no sabem que servim en safata de plata (videoconferències, Alexa, compres virtuals, jocs, fotografies i vídeos familiars o privats, ús dels dispositius, trucades telefòniques, càmeres de videovigilància, bases de dades de trànsit…) a les mateixes grans corporacions, petites empreses i administracions, hauria de llegir.

El mateix autor escriu que fins hi tot per ell mateix es fa complicat entendre l’abast mundial, absolut, de la recopilació de dades, mètriques i l’abús que se n’està fent per part del govern dels Estats Units, que és el que ell coneix. És aclaparadora aquesta lectura. Millor si es tenen alguns coneixements tècnics per acabar d’entendre la majoria dels conceptes que es mencionen. Per la resta, és un plec de descàrrec de culpes de l’autor envers imagino la justícia americana i la seva opinió pública, que lluitar contra les acusacions d’un estat no deu ser gens fàcil, i si és aquest encara menys.

La meva història, de Michelle Obama

La lectura d’aquesta biografia em va semblar interessant només de conèixer-ne la existència. El fenòmen Obama als Estats Units va impactar tota la societat occidental. La manera en que aquest president va arribar al poder, el magnetisme que irradiava i com va aconseguir omplir d’esperança una part important de la societat americana i occidental, que ens ho miràvem expectants i amb certa enveja pel calibre polític que demostraven tenir allà i que no veiem per enlloc als països propers. Tenia ganes de conèixer-ne una mica més, i ara que la primera dama publicava aquest llibre, acceptant que és absolutament subjectiu (però no mancat d’autocrítica, malgrat sigui lleugera) vaig aconseguir-ne l’exemplar en català que ens va facilitar el servei d’ebiblio d’Andorra.

I em va agradar força. Evidentment és la biografia de la Michelle, no del president, i és francament interessant de llegir, sobretot si donem per bones totes les dades que aporta de la seva infància i joventut, on es deixa clar que estem llegint la vida d’algú excepcional.

Cal llegir-lo. No decepciona, sobretot si hem viscut amb interès el mandat del president Obama.

El Sindicat de l’Oblit, d’Albert Villaró Boix


Aquest llibre em va servir per tancar el cicle de lectures de 2018, i val a dir que tractant-se d’una nova entrega de Mossèn Farràs no em va costar gens de decidir que l’havia de llegir. Com la resta de la saga, es llegeix en una esgarrapada i té el plus d’ambientar parts de la novel·la en el nostre país i els voltants.

El President ha desaparegut, de Bill Clinton i James Patterson

Són gairebé 500 pàgines que es llegeixen sense adonar-te’n. Té absolutament tots els ingredients per ser un bestseller mundial. Autor conegut (Bill Clinton… sense comentaris), trama intensa que des del primer moment t’atrapa i fins que no en llegeixes el final ja no pots parar, i un relat fàcil de seguir, sense floritures ni descripcions eternes.

En realitat és molt previsible tot, des de bon principi, en que ens trobem en uns Estats Units i el seu President que són els més bons de tot el món, enfrontats com sempre amb el terrorisme internacional (islamista en aquest cas) i algunes països antagònics (dolents, molt dolents). Tot molt americà. Intents de destrucció massiva i total de la superpotència, corredisses i patiment i…. El final no el desvetllarem. Val a dir que com a novetat es parla molt de pirates informàtics, programadors, malware i virus (surt el WannaCry ransomware!). La novel·la però manté la tensió fins el darrer segon. Bestseller magistral. Llàstima que al final tots siguin iguals. Val la pena de llegir, aconsegueix integrar-te en l’acció.

El dia que Barcelona va morir, d’Enric Calpena

Qui estigui mitjanament interessat en la història i escolti habitualment Catalunya Ràdio ja deu saber qui és l’autor. Per als qui no, en 3 paraules com diuen alguns personatges: És un divulgador apassionat de la història, i des de fa molts anys porta el programa radiofònic “En guàrdia!”. Evidentment té un currículum més ampli que el podreu consultar aquí.

Aquest llibre va en la línia dels grans bestsellers històrics que hem pogut veure darrerament. A mi em recorda especialment tot hi que no estaria ben bé al mateix nivell de complexitat, a les novel·les d’El metge o Xaman, de Noah Gordon, Els pilars de la terra de Ken Follet o L’església del mar i Els hereus de la terra d’Ildefonso Falcones.

Una molt recomanable lectura on no hi trobarem a faltar un fidel reflex de la societat barcelonina de l’any 1000 (985 per ser exactes), així com alguns detalls de la organització dels exèrcits comtals i andalusins, i les tècniques de guerra i la presa de decisions.

Enganxa. Val la pena de llegir.

Nosaltres dos, de Xavier Bosch

És una novel·leta ni massa llarga ni massa curta. Com sempre, em fa l’efecte que al final tot es precipita i les últimes trenta pàgines queden absorbides de seguida, deixant un gran buit. Teòricament la novel·la parla de l’amistat, entre dos joves universitaris i de mons radicalment diferents. Explica la vida de l’un i de l’altre, peripècies, amors, desamors i tragèdies necessàries per arribar al final que tothom espera però ningú gosa pronunciar en veu alta. Un bon llibre, distret, ben escrit, amb ritme i amb interconnexions amb espais coneguts que encara reforcen una mica més la sensació de versemblança.

La bíblia andorrana, d’Albert Villaró Boix

Una altra novel·la amb pinzellades històriques sobre el nostre país, barrejant la intriga, les corredisses amb assassins, espies, diplomàtics i les altes esferes. Les pressions a que es veu sotmesa la nostra estimada Andorra i com les gasten els nostres veïns del sud-sud.

 

Sobretot posa sobre la taula una història que a mi hem sembla recordar que alguna cosa té de verídic. És apassionant. Narra de primer una possible explicació a la desaparició de la talla de la Verge de Meritxell, fruit d’un incendi, provocat o no, de l’antic temple. Però sobretot parla d’uns papers, l’anomenada “Conjetura Valdambrini” que seria un document signat secretament pel Papa del moment, en que indica com podria fer desaparèixer la figura del Bisbe d’Urgell en favor del Rei d’Espanya. Un panorama ben negre per Andorra i els andorrans. Com l’anterior, una novel·la trepidant i que val absolutament la pena de tenir llegida.

 

Una columna de foc, d’en Ken Follet

Per estrenar el nou servei de préstec de llibres electrònics de que parlava a l’anterior entrada, vaig remenar entre tot el que hi havia disponible i el que vaig trobar més llaminer va ser el darrer “Hit” del Sr. Follet. És un senyor llibre, de prop de 1000 pàgines que vist en directe fa patxoca i impressió a parts iguals, però que com a ebook perd una mica de llustre, per allò de la intangibilitat de la matèria…

El fet és que com que ja havia llegit els altres llibres  de la saga Els pilars de la terra, doncs què carai, si els altres m’han agradat perquè no ho hauria de fer aquest també? I efectivament enganxa. L’autor ens demostra una vegada més que és un artista de la narrativa i aconsegueix anar teixint a poc a poc però de manera inexorable la trama que ens tindrà amb els ulls clavats a la pantalla durant els propers dies. Que siguin molts o pocs ja depèn de massa factors que tampoc cal mirar de destriar aquí.

La novel·la ens porta a la illa de Gran Bretanya, a la ciutat de Kingsbridge, cap al 1558. I bàsicament és una història d’amor, però que succeeix en aquell temps tant convuls on l’Església catòlica tenia la paella pel mànec i no li tremolava la mà en imposar el seu criteri sobre tot allò que no li plagués. Bé, dic l’Església però tothom aprofitava la seva parceleta de poder per imposar el seu criteri, començant per uns però continuant pels reis, els nobles, i tot aquell que tingués algú més desgraciat per sota seu per a marcar diferències. I si calia torturar, executar o coses pitjors, doncs apa. Així que el xoc de poder entre els catòlics i els protestants, amb inquisició pel mig, és la constant al llibre. I resulta curiós com relata el naixement dels serveis secrets anglesos, que malden per aconseguir esbrinar quina els hi tenen preparada… bàsicament els ultra catòlics, i entre ells en un lloc d’honor els borbons espanyols. I no he pogut evitar pensar (durant tot el llibre!) que no som res i que la història es repeteix, o que els mateixos sempre tendeixen a repetir allò que fins aleshores els ha funcionat. Uns imposen, i els altres o cedeixen o són exterminats. És més fàcil, si tens el poder de fer-ho, que no mirar d’arribar a una entesa. No sé si m’enteneu…

Al meu entendre, val la pena de llegir-lo. És entretingut, està ben escrit, narra una història bonica tot hi que plena d’entrebancs… Ideal. I si heu llegit els anterior, més.