Una novel·la diferent, probablement perquè fa més de 100 anys que el seu autor la va publicar. Narra les peripècies d’un cientific que sobreviu al naufragi del seu vaixell, només per a ser abandonat en una illa pràcticament deserta. Aviat començarà a adonar-se que en realitat està força concorreguda, tot hi que potser no exactament com ell hauria preferit. Lectura molt ràpida i amena, i reflexió poc velada sobre la ètica dels científics, com una mena de directrius per ajudar a encarrilar el que en aquella època ja devia semblar una velocitat de canvi social impressionant i desfermat.
Etiqueta: gènere fantàstic
El temor d’un home savi, de Patrick Rothfuss
Crònica de l’Assassí de Reis – 2 –
Aquesta novel·la és un xic més llarga que l’anterior, i és la continuació de El nom del vent. El Kvothe marxa de la Universitat i obté unes vivències i uns coneixements que disten força del que hem pogut veure a la primera part. L’univers de l’autor s’amplia i ens descriu molt àmpliament altres indrets, costums, països i ens ensenya com el protagonista aplica els coneixements apresos sense aturador. Mil pàgines que passen ràpid com l’aigua.

La música del silenci, de Patrick Rothfuss
És una mena de spin-off, en espera que l’autor acabi la tercera novel·la, on podem aprendre una mica més del personatge de l’Auri, una antiga estudiant de la Universitat que per alguna raó va acabar vivint sota la universitat, en els túnels abandonats fa molt de temps. Una noia amb una sensibilitat extremadament marcada que veu en Kvothe alguna cosa especial.
El nom del vent, de Patrick Rothfuss
Crònica de l’Assassí de Reis – 1 –
Una autèntic troballa inesperada. Recomanada per algú que a priori no m’hauria imaginat mai, aquesta novel·la resulta una novel·la que mica en mica et va atrapant i t’obliga a llegir amb ànsia fins que ja no queda més llibre.
Es tracta d’una novel·la de gènere fantàstic on el seu protagonista, en Kvothe, personatge des del principi excepcional, pateix una desgràcia prou important per marcar tot el llarg de la trilogia (si, és el primer llibre d’una trilogia. Inacabada. De moment) la seva vida. Ens presenta un món on existeixen éssers sobrenaturals, màgia i poders ocults a la majoria de les persones, Ambientada en una època medieval. Molt recomanable. No es pot dir que sigui una novel·la curta, però l’acabareu abans del que us esperàveu. Molt recomanable (ja ho havia dit?).
Diario de una invasión zombie, J. L. Bourne
Dins el gènere zombie, aquesta és una obra mestra!
La novel·la pretén anar dictant les vivències d’un soldat de la Marina dels Estats Units en format diari, quan el nostre món es veu arrasat per una enfermetat molt estranya. Al principi tot és molt confús, sembla que el brot de la epidèmia es focalitza a la Xina, però ràpidament s’estén fins que tot el planeta en resulta afectat. Els que moren de mort natural s’aixequen convertits en morts vivents. Els que moren de manera tràgica també… sembla que la humanitat està condemnada, i de fet en pocs dies queden ben poques bosses de resistència a nivell planetari. Una d’aquestes bosses de resistència és la que ens fa de fil conductor, per mitjà d’un marine que quan veu quin desastre s’està començant a gestar decideix fer cas omís de la crida a files que li fa l’exèrcit i quedar-se parapetat a casa. Disposa d’un petit arsenal i queviures per resistir unes setmanes. Aviat però s’adona que no està sol, i és que un veí també està parapetat a casa seva. Junts aconsegueixen escapar amb un avió civil que el protagonista sap pilotar, només per continuar les seves peripècies per a mantenir-se amb vida.
Molt amè i molt interessant de llegir, això si, només per als afeccionats al gènere.
Soy el número quatro, de Pittacus Lore
“I am number four” és el títol original del llibre escrit per Pittacus Lore. La intenció és fer-ne tota una saga, aquest n’és el primer exemplar, del que se n’ha fet una pel·lícula (o de la pel·lícula se n’ha fet el llibre, abans sempre era el paper abans que el cel·luloide, però ara vés a saber!).
Aquesta història està emmarcada absolutament dins el gènere fantàstic, i hem recorda a la sèrie de Herois, on hi havia tot un seguit de personatges amb poders extraordinaris. En aquest cas resulta que d’un planeta anomenat Lorien devastat per una raça també alienígena aconsegueixen escapar in-extremis 9 membres joves anomenats guardians, amb poders especials que encara no s’han manifestat, i els seus 9 corresponents mestres per a guiar-los en el seu procés d’aprenentatge. La única sortida és anar a la Terra, on viuen des de fa 10 anys amagats entre nosaltres. El problema és que la raça alienígena conqueridora els segueix i no només vol acabar la seva feina començada a Lorien, la de aniquilar completament la espècie, sinó que planeja destruir també el nostre planeta, després d’haver exhaurit tots els seus recursos naturals.
Una novel·la per passar l’estona, que tindrà molta tirada per al públic adolescent. De lectura molt ràpida i amb suficients elements per a mantenir la intriga fins al final, que es deixa perfectament preparat per a una continuació propera si l’èxit acompanya.