Vivaldi VS Firefox… però en català

Fa uns mesos estic gaudint de la experiència d’utilitzar un nou navegador (per a mi) que de moment satisfà les meves expectatives. Cert que no es tracta d’un navegador amb el glamour del Firefox, que des de sempre em té enamorat (si… des dels seus orígens, quan era El Navegador, el de Netscape, en català gràcies a Softcatalà).

Doncs bé, el Vivaldi és un navegador que deriva del Chrome. Podriem dir que és un Chrome vitaminat. A mi el Chrome no m’agrada. És útil, és ràpid, però és massiu. I tinc la sensació que m’està monitoritzant cada moviment i de manera constant. El Vivaldi probablement és força similar, però no tant. I fa uns mesos vaig acabar massa cansat del Firefox i de la seva gana inesgotable de recursos.

Val a dir que sóc primmirat amb les configuracions dels programes. I curiosament en un dels equips el Vivaldi el tenia des del principi en català (segurament després de fer la instal·lació de rigor del Catalanitzador). Però en canvi en un altre dels equips, no hi havia manera. I anant a la configuració, el català no sortia per enlloc.

No passava dia que no em molestés tenir-lo en un idioma forà, així recentment he fet la recerca per trobar la sol·lució definitiva.

Es tracta de modificar un arxiu de configuració ocult a la carpeta (en el meu cas) C:\Users\User\AppData\Local\Vivaldi\User Data.

La part de coloraines és la part que pot variar en funció de la configuració de cadascú. Val més que tingueu el Vivaldi tancat per a fer això, sinó probablement no us deixi canviar res.

A la carpeta User Data, hi ha un arxiu de confiuració, sense extensió, de nom: Local State.

L’obrim (amb el bloc de notes mateix, o el programa que us llegeixi millor aquest tipus d’arxius). Fem una recerca de l’idioma en que tenim configurat el Vivaldi: Si és en anglès, doncs serà “en”. Si és en castellà, donc serà “es”, si és en francès serà “fr”. I simplement editem l’arxiu substituïnt pel nostre idioma i posem: “ca”. Ha de quedar així: {“app_locale”:”ca”}. Guardem l’arxiu, iniciem Vivaldi i “voilà !”. Ja està en català. Resulta que la possibilitat de l’idioma hi és, però per alguna fatalitat del destí no està disponible al menú de les opcions del navegador.

Seguint aquestes instruccions, a mi m’ha funcionat i ara el gaudeixo més i millor, en el nostre idioma.

Beep’ngo per Samsung. Utilitzar-lo i recuperar les dades antigues

Hi ha un programa que per bé que molta gent ha deixat escrit a les xarxes que el considerava bloatware, per mi i alguns -pocs- incondicionals és senzillament imprescindible i determinant a l’hora de canviar de telèfon.

BEEP’NGO

Parlo d’un programa senzill però potent, que per desgràcia ja ha deixat d’existir. Un programa que encara és hora que trobi en la competència algú que li pugui fer ombra. Sembla que als seus inicis es va aliar amb Samsung per oferir en exclusivitat un servei increïblement pràctic i del qual no tinc constància que cap altre programa hagi aconseguit, encara ara. Samsung posava la tecnologia física i Beep’ngo el software i la tecnologia innovadora. Podeu aconseguir més informació llegint aquí. És brutal. És com si haguessin fet màgia.

En resum i en definitiva no és res més que una app per Android que permet guardar la informació de targetes de fidelització. Carnets de biblioteca, del súper, de la botiga on comprem la roba, on posem combustible… del Super 3 i el Piolet, de la CASS, de l’Abacus i de les associacions on pertanyem… També podem tenir-hi evidentment còpia dels passaports, de les targetes de crèdit per si mai les perdem o per tenir-les més a mà. Amb imatge davant, darrera i el més important i realment innovador, el sistema exclusiu de “beaming”, que resulta que és tant senzill com emetre amb llum infraroja el codi de barres per permetre que les botigues puguin llegir la targeta directament amb el seu escànner (si hi ha incorreccions en la terminologia tècnica ja em perdonareu).

El problema és que tal hi com es pot llegir a la seva pàgina web, l’empresa o almenys la app va ser abandonada a partir del maig de 2017. Això passa contínuament i tampoc caldria fer-hi ara, un any després, un post recordatori. Però si el faig és perquè per a mi s’ha convertit en un “must have”. Una aplicació que fa el que ha de fer amb tota solvència i fins ara no n’he trobat cap altra que la pugui substituir. I hi tinc molta informació entrada que no voldria perdre. I totes les caixeres quan els hi mostro el telèfon amb la targeta em miren com dient… – “au, ara a teclejar el codi, quin pal!”. I no. Els dic que passin l’escànner i flipen perquè em diuen que és la primera vegada que la màquina ho llegeix! No entenc com encara ara ningú més ho ha fet. Potser per les patents, no ho sé.

El fet és que fa anys que la utilitzo, la tinc a plè rendiment i amb l’antic Note 3 cada vegada que instal·lava alguna ROM el recuperava (el programa i les dades entrades – targetes-) utilitzant el Titanium Backup, que requereix tenir el root fet al telèfon. Ara tinc un Note 8 i encara no em ve de gust de fer el root, així que porto temps investigant de quina manera ho podria recuperar. Veient la extrema dificultat, ja he provat moltes altres opcions que semblen similars, però en realitat no són gens bones (per moltes estrelles i fans que tinguin, a mi m’han resultat un autèntic desastre).

ACTUALITZO: NO FUNCIONA en els següents aparells: Samsung Galaxy A20, A30 ni A40. Comprovat.

Així que com sempre que calen informacions tècniques sobre Android, he anat a petar a XDA-Developers. Allà i per tot internet en general hi ha altres desesperats com jo cercant informació i solucions aparentment inexistents. Però un crack hi ha posat la manera d’aconseguir-ho. I l’he seguit. I ara tinc el Beep’nGo recent instal·lat, restaurat tal qual el tenia al vell Note 3. Però al Note 8. I funciona de meravella.

Així que poso la solució aquí, per ampliar l’abast per tothom que la cerqui. La tradueixo, i aclareixo alguns aspectes que a mi m’han generat algun problema.

Ideal pels usuaris JA EXISTENTS del programa. Pels nous, lamentablement diria que no hi ha solució , ja que el programa si no parteix d’una còpia ja existent no permet crear un nou usuari.

La clau de volta es troba aquí, i l’ha escrit un usuari amb el Nickname “MisterKosmos“. La copio integra. I hi poso comentaris en color:


Steps to migrate BeepnGo including data from old to new phone
install ADB ( developer.android.com/studio/command-line/adb ) on your PC [De fet no cal instalar res, només cal buscar el paquet “platform-tools_r31.0.3-windows” – el podeu trobar [versió actualitzada el 30-11-2021 v31.0.3: aqui, descomprimir-lo en algun directori fàcil de trobar i treballar a partir d’aquí]

Open cmd window in the folder where ADB is located

on old phone: enable USB debug option in developer options
connect old phone to PC ( watch for question popups on phone and answer them)
check if phone is visible to adb : adb devices
commands:

adb backup -apk com.mobeam.beepngo ( watch for question popups on phone and answer them, if your phone is encrypted it will ask for a password (use simple password like the letter ‘a’ . This command will create a file backup.ab in the current folder) [Jo aquí vaig tenir el primer problema, i és que al meu Note 3 no em sortien uns botons que han d’aparèixer a baix de tot. Intuïtivament vaig aconseguir que passés la pantalla, però em va provocar alguna baralla amb el pc i el mòbil. ACTUALITZACIÓ 13-12-2020: Aquest arxiu que crearem, backup.ab, estarà a la carpeta de l’ordinador, i fixem-nos que tingui més de 0kB! Si no cal repetir la operació]

[the previous command should have backed up the apk as well. However on my phone this did not work so we need some more steps to copy the apk too:]
adb shell
pm list packages -f | grep mobeam
will show the path where the application is stored (in my case:
package:/data/app/com.mobeam.beepngo-2/base.apk=com.mobeam.beepngo ) [en el meu cas el directori era lleugerament diferent. Recomano MOLT instalar alguna app que ens permeti veure la situació exacta (el path) dels arxius del mòbil. Jo n’utilitzo una que es diu File Manager +. És gratuïta i em serveix]

copy the apk to a folder which is visible on PC:
cp /data/app/com.mobeam.beepngo-2/base.apk /storage/self.primary/Download/beepngo.apk [aquí vaig tenir un altre problema, i és que el directori que ell posa per passar la còpia en el meu Note 3 no existia. Vaig anar provant a les palpentes però quan aconseguir un directori vàlid, només era de lectura. Així que vaig aprofitar que tenia el Titanium backup i el root fets per investigar un directori vàlid, i ja va funcionar tot. ACTUALITZACIÓ 13-12-2020: El meu path per si serveix a algú és: /storage/emulated/0/beepngo.apk ]
exit
(you are back at the normal cmd window prompt, don’t close the window yet)

Now on PC open windows explorer, navigate to your phone devices Download folder and copy beepngo.apk to a folder on PC
Disconnect old phone

on new phone: enable USB debug option in developer options
Connect new phone (watch for question popups on phone and answer them)
Copy beepngo.apk to the Downloads folder of the new phone
On phone use file manager, navigate to Downloads folder and run the beepngo.apk to install beepngo

On PC go to the command window:
check if new phone is visible to adb : adb devices
adb restore backup.ab (th -apkis will restore the beepngo files, watch for popups on your phone and answer questions. if you had to enter a password for encryption, please enter the same password again ) [El problema final és que després d’haver fet tots els passos i finalitzada teòricament la restauració de les dades, en obrir el programa no s’havia realitzat cap restauració. Havia desinstal·lat el programa, reinstal·lat, reiniciat el mòbil per si de cas.. però res. El problema estava que el backup de les dades no s’havia realitzat correctament, ja que el fitxer resultant era de 0 bits. Un cop localitzada l’errada, i subsanada, ja tot com una seda]

Start beepngo and the data from previous phone is visible [ I VISCAAAA!!!! FUNCIONA!!!]

——————–

Resoldre problema php “Cannot modify header information”

Ostres portava unes quantes setmanes batallant perquè no podia entrar al blog (aquest i un altre) per editar-lo o afegir entrades. Havia provat de tot i m’estava plantejant de reinstal·lar-lo del tot, o bé d’esperar una actualització que resolgués el problema.

El cas és que hem sortia en intentar entrar l’avís “Cannot modify header information – headers already sent by”.

Per internet es troben diverses causes, però a mi la solució que m’ha funcionat és la que he trobat en aquest blog Cybmeta, que a més d’una explicació senzilla i netament clarificadora, ens deixa un arxiu php que ens resol ell solet el problema. Bàsicament resulta que hi ha un espai en el codi d’algun arxiu php on no hi hauria de ser. I això ens impedeix la execució de la resta de codi del wordpress. Total, deixo enllaç directe a l’arxiu que ho soluciona. Només cal copiar-lo a l’arrel del blog, posar la nostra adreça del blog i el nom de l’arxiu php (per a que s’executi) i voilà! Màgia. L’arxiu l’he copiat al meu servidor per si desapareix: Arxiu PHP

Cloud computing (arxius al núvol) o com renunciar a més de 2000 anys d’història

Fa un temps que hem sento bombardejat per la nova moda del “cloud computing”. Només faig que llegir articles de blogs, de diaris en paper o digitals i rebo un munt d’ofertes aparentment immillorables per a adquirir (fins hi tot de manera gratuïta) un més que considerable espai a la xarxa, en algun servidor pràcticament il·localitzable d’algún racó de món (encara que sigui del món més industrialitzat). I aquesta sensació a anat in crescendo en el que portem d’any. Sembla que alguns poders realment importants han decidit que una bona part de la població ha de posar tota la seva informació (música, documents de text, presentacions, pdf, fotografies privades, arxius bancaris, mails…) en ordinadors que no controlen als quals és relativament senzill d’accedir. Els punts a favor que acostumen a donar és la disponibilitat permanent dels arxius, la seguretat de la gestió dels mateixos i que serà molt més difícil que es perdin en cas d’accident per causes majors (incendis, inundacions, robatoris) i difícilment un hacker hi accedirà perquè estaran barrejats entre milers de milions d’altres arxius d’altres incauts que també hauran confiat en l’anomenat núvol.

Estem d’acord en que és molt pràctic disposar d’alguns arxius disponibles permanentment. Fins hi tot és cert que molts de nosaltres tenim una part molt important de la informació disponible gràcies a servidors de tercers que l’emmagatzemen i ens en garanteixen l’accés, ús i abús. Penso en gmail, picasa, facebook, twitter, evernote… Però després de les revelacions que han anat sortint a la llum pública gràcies a un treballador (ex treballador) d’una empresa subcontractada per la NSA, Edward Snowden, tot aquest interès desmesurat per tenir a l’abast dels dits els nostres arxius té més mala pinta que mai. Si els arxius són en CD’s, DVD’s, discs durs extraïbles o unitats USB són pràcticament inabastables pels serveis d’espionatge (sempre que no hi tinguin un interès directe. En aquest cas no hi hauria res a fer). En canvi, si són en servidors d’empreses -sobretot americanes- són a la pràctica fitxers públics. Tot el que estigui a la xarxa és susceptible de ser violat. El que està al nostre ordinador evidentment també, però ja hi ha d’haver un interès directíssim per a que algú ho vulgui venir a buscar.

Les meves dades més sensibles són l’àlbum fotogràfic familiar. No confio en posar-les a disposició de serveis cloud perquè no tinc la confiança necessària en com tractaran aquestes dades, ni si l’empresa sobreviurà al pas dels anys, ni tan sols tinc la confiança que hem mantinguin les condicions contractuals que avui hem conviden a signar. És com un servei de facturació al núvol. Pot ser molt útil durant un temps, però no et poden assegurar que d’aquí a 10 anys continuaran estant allà, posant a la teva disposició les factures generades durant aquest temps, les dades dels clients o les estadístiques d’ús. Un programa instal·lat en un ordinador si que t’ho pot assegurar. Pot evolucionar el programa, pot desaparèixer l’empresa, però mentre tinguis un ordinador amb un sistema operatiu compatible és vàlid. No tindràs disponibles les noves opcions, ni les millores, això si.

Potser es tracta que tota la tecnologia d’internet encara és massa jove i no hi ha directrius clares internacionals que garanteixin una manera de treballar en condicions. Actualment, i més amb el que estem aprenent de com s’abusa de l’espionatge i com es monitoritzen absolutament totes les trucades, tots els mails… absolutament tot!

Ja ho diuen que la millor seguretat és no escriure el secret enlloc, però com que l’equilibri consistiria en trobar un punt en que convergissin la seguretat de les nostres dades amb la utilització dels moderns sistemes que tenim actualment al nostre abast, ara mateix crec que la manera més barata d’aconseguir-ho és bolcar periòdicament la informació en un disc dur extraïble.

 

 

 

Política empresarial, qüestió de confiança o deixar-se portar pel corrent

Festa Major d’Escaldes Engordany

M’acaba d’arribar a les mans la programació de les activitats per aquesta Festa Major d’Escaldes Engordany, i vist que no l’he sabuda trobar enlloc més, opto per publicar-la, a veure si així agafa més ressò i arriba a més gent. Tampoc m’ha arribat encara a casa, i això que ja falta ben poc per a que comenci!

La programació és un arxiu en PDF de la Unió Pro-Turisme d’Escaldes, que són els que ho organitzen. Pel que veig els manca una persona al departament de comunicació!

L’arxiu, aquí

Vinyetes amb gràcia

Llegeixo a Bebés y Más com una ilustradora ha volgut plasmar el que suposo que és la seva experiència (i la de tants altres pares) respecte a la lactància materna nocturna. Aquí surt reflexat el que fan moltes famílies, que no és ni més ni menys que portar el bebé al llit dels pares. Nosaltres no en som partidaris, excepte alguna nit especialment complicada, mirem d’evitar de dormir tots plegats.

En aquesta web podrem gaudir d’aquesta relació de vinyetes gracioses i tendres a la vegada. És una mena de vídeo de menys de 1 minut de durada. Segur que en tots o gairebé tots els dibuixos us hi veureu reflexats… segur!  Qui ha dit que tenir un fill o alletar sigui una feina fàcil?